Per què molts universitaris recorren a acadèmies per aprovar les assignatures més difícils

"Jo ja estava apuntada a l'acadèmia abans de començar la carrera perquè hi ha professors que van molt buscats i et pots quedar sense plaça". Això que explica una estudiant d'Enginyeria Industrial forma part d'un fenomen que ha anat a l'alça: universitaris que recorren a acadèmies privades per treure's les assignatures més difícils.

Hi van aconsellats per alumnes de cursos superiors i, en força casos, sense provar abans com es fan les classes a la universitat.

A Barcelona parlem d'acadèmies com SOL, CEUS, ASES, Estadistix i CETEC, situades estratègicament al costat de les facultats on s'imparteixen enginyeries i graus relacionats amb l'economia.

Fa molts anys que existeixen, però darrerament s'han estès arreu —per exemple a Sant Cugat, Mataró i Lleida— i la sensació és que ara hi van molts més estudiants, com explica en Jordi, enginyer de 56 anys: "A la meva època els que hi anaven eren l'excepció... de totes maneres, els meus pares tampoc m'haurien pagat l'acadèmia, ja pagaven la universitat, no?"

Quants universitaris van a l'acadèmia?

Tot i que la majoria d'acadèmies no donen xifres, hi ha dades facilitades pels alumnes que ajuden a fer-nos-en una idea.

• Enginyeria Industrial, UPC: Els estudiants calculen que els dos primers cursos almenys la meitat passen per l'acadèmia, i un d'ells dona aquesta dada: "Al grup de WhatsApp de Mecànica de la meva acadèmia érem 110, però pensa que n'hi ha dues més, així que potser hi anàvem 250 d'un total de 400 alumnes."

  Una altra estudiant explica que a la resta d'enginyeries les acadèmies es fan servir menys, per exemple per repassar abans dels exàmens, però a Industrials és completament diferent:

• A les acadèmies són tan conscients d'això que pràcticament clonen els horaris que es fan a la universitat. D'aquesta manera, els alumnes poden compaginar les assignatures que fan a cada banda: "De 8 a 10 anava a l'acadèmia i a les 10 tornava a Industrials per continuar a la facultat."
• Enginyeries Industrials, Universitat de Lleida: "Som uns 130 alumnes de tres graus diferents i a la meva acadèmia hi anem presencialment 60, i a l'altra 20 més." En aquest cas, segons els alumnes amb qui hem parlat, serien més de la meitat.

• Doble grau Dret/ADE i International Business, UPF: En tots dos casos, alguns alumnes expliquen que almenys la meitat hi han anat de forma recurrent per fer les assignatures numèriques.

  Una dada que confirmen des de l'acadèmia CETEC, on un dels seus fundadors, Ferran Ballard, afegeix que el 50% de tot l'alumnat de la branca econòmica de la UPF hi ha passat en algun moment: "I en aquelles assignatures on el professor de la universitat no ha connectat amb els alumnes, han arribat a venir el 90% dels estudiants."

• Doble grau Dret/ADE, UB: Alumnes de cinquè curs expliquen que "la majoria, per no dir tots, hem fet almenys una assignatura a l'acadèmia".

  Des de l'acadèmia Estadistix afegeixen que cada any s'hi matriculen al voltant de 900 estudiants, sobretot de la UB i de la UAB.

Per què van a l'acadèmia?

Hem parlat amb una vintena d'estudiants d'enginyeries i graus d'àmbit econòmic. Pràcticament tots admeten haver-se sentit sobrepassats durant el primer any de facultat, tant per la dificultat del que s'explica a classe com per la manera diferent d'ensenyar:

Entre els motius que els han portat a les acadèmies, aquests són els més repetits:

• Reben bons apunts, problemes resolts i exàmens d'altres anys: El Manel, graduat en Telecomunicacions, explica que "quan intentava estudiar sol perdia moltes hores organitzant el temari, i a l'acadèmia m'ho donaven fet".

• Explicacions simplificades i contingut estrictament avaluable: Una crítica generalitzada és que a la facultat es dedica massa temps a explicar d'on venen les fórmules.

  Una alumna que fa Industrials a Lleida diu que "a la universitat tot era molt teòric i no tenia res a veure amb el que després et preguntaven a l'examen".

• Classes reduïdes i relació més estreta amb els professors: Fins al punt que "si jo era a casa i tenia un dubte, li escrivia per WhatsApp i de seguida, el mateix dia, em responia amb un àudio explicant-me la solució".

Què en pensen els professors universitaris?

Sobre les crítiques pel temps que dediquen a explicar d'on venen les fórmules, defensen la necessitat que els universitaris entenguin per què els problemes es resolen d'una determinada manera i que no ho facin d'una manera mecànica.

Xavier Ozón és professor de la UPC des de fa 32 anys i ho resumeix així: "A l'acadèmia l'objectiu és aprovar l'examen."

Dit això, admet que 4 hores setmanals per assignatura no són suficients per fer tots els problemes que calen per anar ben preparats als exàmens, per tant, "si l'estudiant vol pagar per practicar i practicar, i augmentar la probabilitat d'aprovar, endavant".

Ozón afegeix que els professors que ha conegut que fan classe a acadèmies "són gent seriosa, són bons, si no els estudiants no s'hi apuntarien".

"No només ensenyem a aprovar"

Si hi ha alguna cosa que molesta les acadèmies és que els pengin aquesta etiqueta. Víctor Arcusa és el director de l'acadèmia ACG, amb alumnes procedents del TecnoCampus de Mataró.

La va muntar fa 5 anys, just després de graduar-se com a enginyer industrial i mogut pel que ell havia patit com a estudiant: "No és veritat que no expliquem la teoria, però ho fem de forma més compactada per poder dedicar-nos ràpidament als problemes".

Des de CETEC, Ferran Ballard lamenta que a començament de curs alguns professors universitaris recomanen als alumnes que no vagin a l'acadèmia "perquè només us servirà per aprovar i no aprendreu res".

Nivell més baix a batxillerat

Quan se'ls pregunta per què ara hi ha més universitaris a les acadèmies que anys enrere, els professors de totes dues bandes coincideixen en un dels possibles motius: cada cop arriben a la facultat amb un nivell més baix.

El professor de la UPC Xavier Ozón posa aquest exemple: "A la nostra època començàvem a derivar a segon de BUP, i a fer integrals a tercer... i ara tot just comencen a fer derivades a segon de batxillerat". I això, diu, repercuteix en el temari dels primers cursos.

I afegeix que "els exàmens no són tan bèsties, perquè si no, no se'n sortirien".

Dit això, també deixa clar que tot això remunta al llarg de la carrera i els enginyers "surten ben formats, tant a la UPC, com a la UAB i a la UPF".

Professors desmotivats?

Com gairebé sempre, però, no tota la responsabilitat del que passa recau només en una part.

Josep Maria Torrents fa 37 anys que és professor a diferents enginyeries de la UPC i admet que, encara que pocs, també hi ha docents desmotivats a les facultats.

En aquest sentit, recorda que "per ser catedràtic enlloc diu que a més de fer recerca també has de fer bé les classes... i és clar, el dia té 24 hores".

Estudiants sobreprotegits i infantilitzats?

El Jordi, l'Oriol i l'Eduard es van conèixer fa gairebé 40 anys a Industrials, a la UPC. Cap d'ells va anar a l'acadèmia i es van espavilar pel seu compte: "Quedàvem al bar o a casa d'algú per fer problemes junts... potser el que passa ara és que alguns pares els ho volen donar tot fàcil".

Quan ho preguntem als universitaris, tots reconeixen que sense l'acadèmia o no haurien aprovat, o no haurien tret tan bona nota. El Manel, que va fer Telecomunicacions, explica que coneix "molta gent que ha anat a acadèmies per pràcticament totes les assignatures de primer".

Entre els alumnes del doble grau Dret/ADE de la UPF, una de les frases més repetides és que sense l'acadèmia hi haurien d'haver dedicat "moltes més hores extres perquè t'ho has de fer més tu".

Aquesta estudiant de 5è curs explica que no per això se sent infantilitzada. El que sí que es considera és pragmàtica: les hores que s'estalvia a les assignatures d'ADE les pot dedicar a les de Dret, que són més memorístiques.

I critica la manera com s'expliquen els problemes a la universitat: "Una assignatura de números no la pots donar assegut a la cadira i passant unes diapositives d'un PowerPoint... Que ens agradi que ens ho expliquin escrivint a la pissarra el pas a pas és infantil? No ho sé, en qualsevol cas és el que ens va bé."

Desigualtat d'oportunitats

Com hem explicat, hi ha molts universitaris que van a acadèmies privades, però també n'hi ha que no hi van, ja sigui perquè econòmicament no s'ho poden permetre o "per principis", perquè ells o els seus pares consideren que n'hi ha d'haver prou amb el que s'ofereix a les facultats.

Si parlem de diners, el ventall de preus és molt ampli. Un alumne d'Industrials explica que li costa entre 300 i 400 euros per assignatura i semestre: "En el meu cas me'n vaig als 2.000 euros per curs".

Pels estudiants de graus vinculats a l'economia, el preu per assignatura i trimestre és d'uns 120 euros.

L'Eduard fa segon d'Economia a la UPF, no va a cap l'acadèmia i considera que els que no hi van ho tenen més difícil.

Posa com a exemple els models d'exàmens d'anys anteriors que cada facultat hauria de penjar a la intranet per orientar els estudiants sobre què se'ls pot preguntar. Diu que "els d'acadèmia acostumen a tenir 8, 9, 10 exàmens i els que no, com a màxim, en podem trobar un parell":

Els estudiants també es queixen que sovint les universitats només pengen les solucions dels problemes, no com s'han de resoldre.

Què en diuen des de les universitats?

Josep Maria Torrents, professor de la UPC, no té una imatge negativa de les acadèmies, però creu que "els estudiants s'ho podrien estalviar si sabessin aprofitar tots els recursos que els ofereix la universitat":

A banda de les hores de tutoria, les diferents universitats organitzen una oferta pròpia i gratuïta de classes de repàs i reforç, impartida per estudiants de cursos superiors.

Des del Departament d'Universitats es limiten a dir que les acadèmies són empreses privades sense cap vinculació a les universitats.

I afegeixen que "de fet, les universitats impedeixen a les acadèmies l'accés a les seves instal·lacions. Malgrat això, és un fet que fan arribar els seus serveis als estudiants en el cas dels graus on detecten més dificultats, com poden ser les enginyeries".