Per què oblidem les sèries que veiem? La memòria de peix i l'efecte túnel
Comencem la nova temporada d'una sèrie, però, quan som davant de la pantalla, ens adonem que no recordem res de l'anterior. O comencem a veure una sèrie i, quan acaba el primer capítol o potser el segon, ens adonem que ja l'havíem vista no fa gaire.
Pot ser que tinguem més o menys memòria, però aquí hi ha un patró comú que té molt a veure amb el consum intensiu que promouen les plataformes.
Parlem de "memòria de peix" quan som incapaços de recordar coses de fa poc temps. "És un fenomen molt vinculat a les estrenes en bloc de temporades, que solen incitar el consum en marató", diu Elena Neira, investigadora de la UOC especialitzada en nous models de distribució audiovisual.
Costa recordar molts capítols seguits
Mirar capítols compulsivament o fent multitasca amb el mòbil o la tauleta influeix en com construïm els nostres records.
No consolida el contingut a la memòria, perquè es perd la implicació necessària en el processament i l'emmagatzematge, i no es pot recuperar correctament.
Elena Neira resumeix el problema en dos processos bàsics que ha de fer el cervell per recordar:
Quan aprenem una cosa hem d'etiquetar el record i emmagatzemar-ho en la nostra memòria per poder-lo recuperar després. El cervell necessita temps per poder consolidar els records.
La memòria a llarg termini es consolida amb coses com "comentar la sèrie, reflexionar-hi mentre esperes el lliurament següent o llegir articles", mentre que una marató de capítols implica que "les connexions són més febles i, per tant, és molt més fàcil oblidar-les", afegeix Elena Neira.
Des de la neuropsicologia clínica, Juan Luis García Fernández, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigador del grup NeuroADaS Lab, confirma que aquest oblit no és casual:
No és que tinguem mala memòria, sinó que estem saturant el cervell amb massa informació, sense donar-li temps a processar-la bé.
"És una mica com menjar molt de pressa sense assaborir: al final, no recordes ni el que has menjat", compara aquest expert.
Un estudi de la Universitat de Melbourne fet el 2017 amb tres grups d'espectadors confirmava que els que veien un episodi al dia o un per setmana recordaven més i més bé que els que ho feien en marató.
L'algoritme pensa per tu
Sobre el paper, el consumidor té centenars de possibilitats en els catàlegs de les plataformes, però és sabut que l'algoritme tindrà un paper clau en la sèrie que mirem.
I aquí entra el segon fenomen, l'efecte túnel, que explica García Fernández, des d'una perspectiva cerebral:
Amb la visió en túnel, només veiem una part del catàleg, la que l'algorisme ens suggereix, i també la que més encaixa amb els nostres gustos, sense explorar altres opcions.
La tendència natural és repetir patrons que ja han funcionat. "Busquem mirar coses que ens agradin i la millor manera és mirar coses semblants a les que ens han agradat", resumeix.
I hi ha un sistema de recompensa que es reforça:
Poder tenir al davant títols o imatges que ens cridin l'atenció activa el sistema de recompensa del cervell, especialment de la dopamina, que està associada al plaer i la motivació.
L'atenció voluntària, que s'activa quan busquem activament una cosa nova, requereix un esforç. "Si una persona ens fa una recomanació, l'usuari haurà de fer una recerca activa i aprofundir en el contingut per decidir què veurà", explica Neira.
A més, Juan Luis García Fernández alerta del risc de deixar els algoritmes que ens guiïn sempre:
És com si el cervell s'acostumés a no haver de decidir, sinó a triar, i com més reduïda sigui la quantitat de títols que triem, més condicionats podem estar.
Segons el neuropsicòleg clínic, mirar sempre continguts similars pot tenir conseqüències duradores per al cervell:
La plasticitat cerebral depèn de les coses a les quals ens enfrontem. Mirar contingut similar la pot limitar. En canvi, els continguts fora de la zona de confort activen el pensament crític i potencien la nostra reserva cognitiva.
El consell dels dos experts és que cal recuperar el control, mirar menys i millor i explorar més enllà del que ens suggereixin les plataformes.
