Per què Sant Hilari és el poble amb més veïns enterrats a la fossa de Girona: revenges i divisió
Un centenar de cartes ajuden a fer-se una idea del calvari que va viure l'Hilari Rotllant, veí de Sant Hilari Sacalm, mentre va estar empresonat a Girona, abans de ser afusellat.
Tenia només 27 anys quan el van anar a buscar a casa seva, un cop acabada la Guerra Civil, acusat per alguns veïns del poble de ser contrari al règim.
"De seguida obren la porta de la cel·la i a continuació criden l'individu que porten a la llista i li diuen: 'Vesteix-te!' Doncs és d'admirar la serenitat amb la qual els homes es vesteixen i surten, tot i saber que a les sis de l'endemà seran assassinats".
Així descrivia l'Hilari els moments més angoixants que presenciava gairebé cada dia a la presó de Girona. Els guàrdies entraven a les cel·les per endur-se els presos que serien executats l'endemà a trenc d'alba.
Ell sabia que tard o d'hora dirien el seu nom, i així ho relatava a la família.
Les visites a la presó des de la finestra
La seva família baixava a peu des de Sant Hilari fins a Girona per veure'l, tot i que moltes vegades s'havien de quedar a les portes de la presó perquè no els deixaven entrar.
Mentre no arribaven aquestes visites, concretaven un dia i una hora determinats perquè l'Hilari es col·loqués de forma estratègica en una finestra de la presó, des d'on podia veure la gent que passava per davant.
"Li dieu a en Joan que, si baixa, quan passi l'última vegada per davant, que es tregui el mocador de la butxaca i que es moqui; d'aquesta manera jo sabré que ja no passarà més i em podré retirar de la finestra", li demanaven.
Aleshores la família passava pel lloc acordat, sense mirar la finestra per no aixecar les sospites dels guardes. D'aquesta manera, l'Hilari podia sentir-los més a prop.
El silenci de les famílies
Gairebé 90 anys després, la família de l'Hilari coneix tots aquests detalls gràcies a les cartes que una germana va guardar en silenci i com un tresor.
Glòria Rotllant, neboda de l'Hilari, assegura que a casa seva mai es va parlar d'aquest tema: "Ho hem sabut perquè una tia em va fer portar les cartes quan va morir".
Aquestes cartes m'han fet passar moltes nits sense dormir.
La repressió es va silenciar durant dècades. Tant, que hi ha famílies que han descobert ara, gairebé 90 anys després, que els seus parents estan enterrats a la fossa comuna de Girona.
En Baldiri, un altre veí de Sant Hilari afusellat
D'altres, com la família de l'Àngela Torras, només conserven una fotografia, i el record que ha passat de generació en generació.
En Baldiri, el seu avi, estava a punt de passar la frontera cap a França, però va decidir tornar a Sant Hilari quan va saber que el poble havia estat bombardejat. Tenia por que les seves dues filles haguessin mort. Uns veïns el van veure i el van delatar.
La mare i la tia de l'Àngela --aquelles dues nenes per les quals en Baldiri va tornar al poble-- estaven bé, però "van viure sempre més amb el dol de pensar que si el seu pare no hagués tornat potser encara seria viu".
Assegura que a casa seva sempre s'ha parlat de l'única visita que les filles i la dona d'en Baldiri van fer a la presó de Girona, després que el detinguessin i el condemnessin a mort.
Portava la camisa encartonada de sang i la meva mare sempre deia que el pare les va mirar amb uns ulls que deien que ja no es veurien més
14 veïns enterrats a la fossa comuna de Girona
Sant Hilari és el municipi amb més persones afusellades i enterrades a la fossa comuna de Girona: 14 persones.
Jordi Moragues, regidor de Cultura, Història i Patrimoni, explica que des de l'Ajuntament tenen constància de fins a 18 famílies, perquè hi ha quatre víctimes més, enterrades a la fossa, que no havien nascut a Sant Hilari Sacalm, però sí que hi vivien.
Per què Sant Hilari?
Hi ha dos factors clau que poden explicar per què un municipi com Sant Hilari encapçala aquest trist rànquing. En primer lloc, per la mida del municipi: "Era un poble petit i tothom es coneixia".
En segon lloc, "al municipi hi havia un comitè republicà contundent", afegeix Jordi Moragues, que a més de regidor, ha estudiat el tema a fons perquè també és nebot de l'Hilari i autor del llibre "La ploma de l'oncle Lari".
Una teoria que es reafirma a través de les cartes que la majoria d'afusellats enviaven a les seves famílies.
En aquestes cartes, manifestes les seves sospites d'estar condemnats per la mala relació que tenien amb membres de la Falange local, i fins i tot diuen noms i cognoms de veïns del poble, advertint a les seves famílies.
Pobles amb més veïns enterrats a la fossa comuna de Girona
- Sant Hilari Sacalm 14
- Salt 11
- Llagostera 10
- Sant Feliu de Guíxols 10
- Banyoles 9
- Begudà 9
- Castellfollit de la Roca 9
- Girona 9
- Arbúcies 8
- Osor 8
Aquests són els pobles gironins on més veïns van patir mortalment la repressió del franquisme. És una llista que recull el municipi de naixement de les víctimes.
Demanda per exhumar la fossa
Les famílies de Sant Hilari Sacalm tenen ara l'oportunitat d'afegir-se a la demanda col·lectiva que s'està preparant per reobrir la fossa comuna de Girona, amb 510 persones enterrades.
L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera encapçala la lluita judicial per reobrir la fossa comuna de Girona i retornar els cossos dels seus familiars a casa.
Montserrat Vinyets, advocada que lidera el procés, defensa el dret d'aquestes famílies a dignificar el record dels seus parents i poder-los enterrar als seus pobles.
Una exhumació "complexa i poc viable"
L'obertura de la fossa no està inclosa dins les actuacions del Pla de Fosses "ni a curt, ni a mitjà ni a llarg termini'', explica Vinyet.
La Generalitat, de qui depèn aquesta reobertura, diu que no existeix informació detallada sobre la ubicació exacta de cadascuna de les persones que hi ha enterrades dins la fossa, i que una exhumació seria molt complexa i tècnicament poc viable.
El Pla de Fosses prioritza les que estan en risc de desaparèixer, fora de cementiris o sense dignificar. Tot i ser tan gran, si aquesta és dins del cementiri i senyalitzada, no serà prioritària.
