Per què si puja el preu del CO2 acabo pagant més cara la llum?

La pregunta que alguns es deuen haver fet durant les darreres setmanes és per què CO2 i factura de la llum estan relacionats. I és que molts dels experts han explicat aquests dies que l'escalada de preus de l'electricitat té l'origen en uns preus del CO2 de rècord.

Però què té a veure el preu del CO2 amb l'endoll on engego la planxa? La resposta ràpida és que una part de l'electricitat que m'arriba a casa encara es produeix en centrals de gas, centrals que contaminen i que, per tant, han de comprar aquests drets d'emissió de CO2 per operar. Si els drets s'encareixen, l'electricitat que ens venen també puja de preu.

Ara bé, per què pugen aquests drets de CO2? Per què puja tant el preu de l'electricitat si la majoria de fonts d'energia del sistema -nuclears, hidràuliques, solar o fotovoltaica- no han de pagar aquests drets? T'ho expliquem.

Origen del mercat de CO2

Al 2005 començava a funcionar a Europa un mercat de CO2. L'objectiu era que les empreses més contaminants: centrals tèrmiques, refineries, cimenteres, indústria ceràmica o papereres... paguessin per la contaminació que emetien a l'atmosfera.

Cada país i cada empresa disposa, doncs, d'uns drets de CO2. Una part se'ls assigna de forma gratuïta, i aquesta assignació es redueix any rere any. "Si tu com a empresa -explica Ismael Romeo, director de Sendeco2-, com a emissor, emets menys d'aquest topall que tens assignat, doncs aquest excedent el podràs vendre, i aquest excedent jo l'utilitzo per finançar el meu canvi tecnològic. l al contrari, si tu el que tens és menys drets de les emissions que estàs emetent, hauràs de comprar drets."

I a on els pots comprar? Doncs a les subhastes que s'organitzen regularment i al mercat secundari. Espais cada cop més desitjats pels fons d'inversió.

"D'alguna forma, el dret d'emissió de CO2 s'ha convertit en una espècie de valor refugi, un valor refugi en una situació de crisi, de pandèmia, on els mercats es van col·lapsar, on els valors tradicionals o les inversions tradicionals immobiliàries han baixat en picat. I on podem destinar aquests diners? On podem invertir? Doncs els inversors veuen un mercat que està d'alguna manera pseudoprotegit, amb voluntat que creixi, i a més a més veuen que s'ha multiplicat per 300% o 400% des del 2018...."

Especulació al mercat

La gràfica és prou evident. Al 2013, amb l'economia encara recuperant-se de la crisi hipotecària, el preu tocava fons, no arribava ni als 5 euros la tona. Amb uns preus tan baixos era evident que per a les empreses deixava de ser un incentiu, els resultava més atractiu comprar drets de CO2 que invertir a canviar la seva tecnologia per contaminar menys.

Per això la Comissió Europea va començar a idear un nou sistema que fes pujar els preus i donés estabilitat als mercats, un sistema que va entrar en funcionament a principis del 2019.

"Hem passat d'un dret que valia 5, 6, 7 euros a uns drets que valen més de 50 euros. Aquest sistema, aquest mecanisme, ha sigut eficient per fer pujar el dret d'emissió, però de moment no està sent eficient per controlar aquest preu". De fet, els experts pronosticaven que la tona arribaria als 50 euros al 2030, i ja hi hem arribat una dècada abans.

El resultat de tot plegat és que les empreses estan deixant d'invertir per adaptar maquinàries, en ser més nets, perquè a aquests preus la tona, no tenen marge financer per fer-ho. Ismael Romeo explica: "Ens hem trobat ja amb moltes indústries que no han pogut fer les seves entregues del 2020 perquè no han pogut pagar-les, però per altra banda, el que arriba és que no es té intenció d'intervenir, l'argument és que es donaria un mal senyal, un mercat intervingut".

I què te a veure el CO2 amb la meva factura?

Més del que pensem. El que passa en aquest mercat té conseqüències a la nostra factura de la llum, perquè encara una part de l'electricitat que consumim a casa prové de centrals tèrmiques. Centrals que contaminen i que, per tant, han de pagar aquests drets.

Un cost que repercuteixen en el preu, però que acaba contagiant la resta del mercat. I és que el mercat elèctric és el que s'anomena mercat marginalista i això vol dir que el preu de l'última energia que entri a vendre marcarà el preu que rebran totes.

Els primers a vendre són els que l'ofereixen més barata, que acostumen a ser les nuclears, que, com que no poden parar màquines així com així, per assegurar-se que col·loquen la seva energia sovint l'ofereixen a un preu mínim.

Després entren en joc els parcs fotovoltaics i eòlics, amb una matèria primera barata i que difícilment es pot emmagatzemar a gran escala. Si amb això no n'hi ha prou, es posen en funcionament les centrals hidràuliques i, finalment, les plantes de gas, que són les més cares i aquests dies encara més perquè han de repercutir al seu preu el cost d'uns drets del CO2 pels núvols.

Per tant, si les centrals de gas entren en joc, acabaran marcant el preu i la resta -nuclears, hidràuliques o renovables- també acaben cobrant la seva energia a aquest preu, incorporant uns drets de CO2 que en el seu cas és benefici net, perquè cap d'elles ha de pagar-los, són els anomenats beneficis caiguts del cel.

Ho explica la Mar Reguant, professora titular d'Economia a la Northwestern University: "Estem en aquesta situació en què a qualsevol hora el gas natural marca el preu, perquè amb les renovables sí que és veritat que sempre en necessitem una miqueta més, per estar segurs que tot funciona sempre necessitem una miqueta de gas natural, i mentre necessitem aquesta miqueta continuarem pagant aquests preus alts per tota l'energia que consumim".

Per això, el govern espanyol també vol impulsar la creació d'un mercat de capacitat, un mercat d'emmagatzematge a gran escala que no ens obligui a recórrer a les centrals de gas quan no bufa el vent o es pon el sol. Un sistema que serveix, com ara serveixen les centrals de gas, de suport a les renovables.

Reformes

No és l'única reforma que té sobre la taula el govern espanyol. Fa unes setmanes, va presentar l'avantprojecte de llei sobre la retribució del CO2, que busca que nuclears i hidràuliques, i en menor mesura parc eòlics, deixin de beneficiar-se d'incorporar al seu preu uns drets d'emissió que al cap i a la fi no han de pagar.

Un avantprojecte que ja ha rebut el vist-i-plau de la CNMC i que, si tira endavant, podria suposar una retallada pels ingressos de les elèctriques de 1.000 milions d'euros.

I l'altra reforma és la creació d'un fons de sostenibilitat perquè petroleres i gasistes paguin, juntament amb les elèctriques, el cost de les primes a les renovables. L'efecte immediat seria una rebaixa del rebut de la llum del 13% quan estigui plenament en vigor.