Per què tants joves africans somien a marxar a Europa? Coneixen els perills del viatge i la realitat que els espera?

"Sunu Gaal. El nostre cayuco", que "El documental" estrena el dissabte 29 de novembre, segueix les vides de diversos joves del Senegal a través de la mirada de la Mariatou, una noia de 18 anys que lluita per viatjar a Europa; l'Arfa, un adolescent pescador, i l'Aliou, que fa apostes en línia per finançar el seu viatge. 

El documental mostra una joventut conscient del racisme a Europa, del nou colonialisme que saqueja els recursos del seu país, i de la fam de feminisme d'una generació de noies que reclama més llibertat.

Els protagonistes de "Sunu Gaal. El nostre cayuco" són joves decidits, preparats i amb un objectiu clar: viatjar a altres països, tot i ser conscients dels obstacles del viatge i de la possibilitat de no arribar-hi mai. 

El dilema: marxar o quedar-se al Senegal

La Mariatou té molt clar que vol marxar i que a la vida no hi ha res fàcil: "Qui no intenta res no tindrà res, a la vida." I afegeix: "Em prepararé psicològicament perquè allà seré il·legal. Tot el que em trobi allà ho suportaré sabent que jo vaig decidir marxar." 

"El que hagi d'afrontar ho suportaré per trobar el que busco."

Les raons de la Mariatou per marxar del Senegal són diverses, però totes relacionades amb les dificultats per viure-hi.

"En el més profund d'aquest país, algunes famílies no tenen prou menjar. L'aigua potable és un altre gran problema. I ni tan sols hi ha electricitat."

Algunes de les seves companyes pensen que l'Estat és el culpable que els joves vulguin marxar del Senegal: "L'Estat no ens dona res o no ens proposa res atractiu perquè ens quedem aquí." 

"Si l'Estat ens donés el que necessitem, no hi hauria cap jove que es jugués la vida per anar a buscar una feina."

Però també hi ha qui s'estima més quedar-se al país i lluitar per intentar millorar les coses: "Avui som estudiants. Demà serem adults responsables. Adults que decidiran. Nosaltres defensem la veritat, no fugim. Que ens matin aquí, perquè aquesta és la nostra terra, la terra africana."

"Val més que ens enterrin aquí que en un altre lloc, on patirem el racisme i no ens respectaran."

Els joves senegalesos també es queixen de la injustícia del neocolonialisme i de l'espoliació dels recursos.

"Tot això és responsabilitat de l'Estat, perquè no pot ser que els europeus tanquin les fronteres als emigrants i al mateix temps vinguin a agafar els nostres recursos i nosaltres no puguem anar a Europa per trobar feina i invertir en el nostre país."