Per una costa catalana més sostenible: fre a la construcció massiva d'habitatges

El Departament de Territori ha aplicat criteris de sostenibilitat per elaborar el Pla Director Urbanístic, PDU, que revisa els planejaments urbanístics de 41 municipis de la costa catalana, al Maresme, el Garraf i tot el litoral de Tarragona i l'Ebre. En queda fora l'Àmbit Metropolità de Barcelona, que té competències urbanístiques pròpies.
 

L'herència a les generacions futures

Amb l'actual planificació, s'haurien pogut construir 106.000 habitatges en el que fins ara era sòl urbanitzable. Quan s'aprovi definitivament el PDU, aquesta xifra es reduirà un 44%, que són un total de 46.800 edificacions.

La intenció del govern, ha explicat el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, és posar fi a l'urbanisme desfermat i decidir on es pot construir i on no, amb criteris de sostenibilitat.

"Hi ha boscos i paisatges de valor que en el planejament urbanístic actual són sòls potencialment edificables. Això és el que estem eliminant."

Serra admet que el que està fet fet està, però el compromís del govern és aturar el que es pugui fer de nou que transformi el paisatge del país, pensant en els que vindran després.

"Amb aquest pla revertim el model urbanístic heretat del passat, i proposem un model urbà de litoral molt més sostenible i coherent amb allò que la societat espera del govern. La bona planificació d'avui és la que en definitiva rebran les properes generacions."

El pla també pretén frenar el model d'urbanitzacions allunyades dels nuclis principals, que obliga a fer desplaçaments en vehicle privat, amb un alt cost ecològic.

La majoria dels habitatges que no es podran construir haurien estat destinats al turisme i a les segones residències. El govern calcula que impedint aquestes edificacions es deixaran d'emetre a l'atmosfera gairebé dues tones de CO2 cada any.
 

El mapa dels pobles afectats

La revisió afecta 41 municipis del litoral català, des del Maresme, fins al Montsià, amb l'excepció de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El Maresme: Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.

El Garraf: Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, i Cubelles.

El Baix Penedès: Cunit, Calafell i el Vendrell.

El Tarragonès: Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Vila-seca i Salou.

El Baix Camp: Cambrils, Vinyols i els Arcs, Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant.

Baix Ebre: l'Ametlla de Mar, el Perelló, l'Ampolla i Deltebre.

El Montsià: Sant Jaume d'Enveja, Amposta, la Ràpita i Alcanar.

El fre a noves construccions es concentra al Camp de Tarragona, encara que hi ha municipis a totes les comarques afectades. Els municipis on s'ha reduït més la possibilitat de construir habitatges nous són el Vendrell (9.981), Mont-roig del Camp (8.102), Cambrils (4.352), Creixell (4.317), Vilanova i la Geltrú (4.180), l'Ametlla de Mar (3.694), Calella (2.197) i Torredembarra (2.008).
 

Un objectiu global

Aquest plantejament ja s'havia aplicat abans en les revisions urbanístiques de l'Alt Pirineu i la Costa Brava, per impedir l'edificació de 23.500 habitatges.

Sumant els tres plans directors, s'hauran desclassificat 3.558 hectàrees, la meitat de la superfície que estava catalogada com a sòl urbanitzable, ara protegit. Això ve a ser cinc vegades el districte de l'Eixample de Barcelona.

També s'haurà evitat la construcció de 70.000 pisos nous, que equivalen a l'actual parc d'habitatges de la ciutat de Lleida.

El PDU de la costa s'ha aprovat inicialment i ara passa a exposició pública. L'aprovació definitiva està previst que arribi l'any que ve, el 2023, i mentrestant s'han suspès les llicències d'edificació de les zones afectades.
 

Les queixes dels promotors

Els promotors lamenten que el pla del govern els paralitzi l'activitat empresarial. El president de l'Associació de Promotors, Xavier Vilajoana, diu que això els perjudica.

"Quan es va anunciar fa uns mesos es van suspendre les llicències d'obres i fins que no s'aprovi definitivament, i encara passaran uns mesos més, continuarem amb la suspensió i, per tant, amb una aturada de l'activitat que no és bona per a ningú."

L'associació pensa mirar amb lupa el pla per assegurar-se que compleix amb la llei i no descarta que els propietaris, en funció de la seva situació i la repercussió patrimonial, hi puguin presentar recursos.