Per què els nord-americans temen la policia
Cada any, als Estats Units d'Amèrica, els morts en mans de la policia s'acosten al miler. Una bona part són persones desarmades, algunes amb malalties físiques i mentals i, massa sovint, són ciutadans que no havien comès cap delicte.
Segons dades del projecte Mapping Police Violence (Mapejant la violència policial), nascut per fixar estadísticament les morts produïdes per la policia, aquest any ja en són 852 i només una desena de casos són investigats judicialment.
Segons les dades recollides per aquest grup, les persones afroamericanes mortes representen un 25% del total, quan estadísticament la població negra americana és un 13% del total.
I com és que passa això?
Per alguns experts en criminologia, hi ha un estereotip associat a la població negra que vincula aquest grup amb accions delictives, un prejudici discriminador que, quan hi ha una actuació policial, pot ser mortal de necessitat. Aquests casos evidencien un problema estructural de violència desproporcionada i, en els molts casos en què es veuen involucrats ciutadans afroamericans, destil·len racisme institucional.
Quan el sospitós és una persona negra suposadament armada, la possibilitat que la policia dispari davant de qualsevol moviment considerat una amenaça per als agents augmenta exponencialment, però el que passa amb massa freqüència és que la percepció era errònia i la persona anava desarmada.
L'altre gran problema amb què s'enfronta la ciutadania dels Estats Units és l'extensió d'un model de "policia-guerrer". Aquesta visió dels agents com a soldats compromesos en la lluita contra el crim està íntimament lligada a moltes de les morts de civils en què els policies van disparar innecessàriament, amb resultats funestos que es podien haver evitat.
En la formació que rep la policia, la regla principal és tornar a casa en acabar la feina. Com si es tractés d'una guerra, s'inculca als agents que tot s'hi val per sobreviure i a considerar que qualsevol incident és potencialment mortal. Tot l'entrenament està encarat a promoure aquesta idea. I això està posant en perill la població civil.
En alguns vídeos promocionals de la policia és habitual veure els agents vestits amb uniformes militars, amb armes d'assalt i conduint blindats o helicòpters de combat. Aquesta imatge atrau una tipologia de candidats amb un perfil més de soldat que de policia.
És cert que en els operatius policials també moren agents, 46 l'any passat i 66 el 2016, però aquestes xifres no justifiquen de cap manera l'ús abusiu de les armes que fa la policia nord-americana.
En bona part, aquesta situació té relació amb un programa del Departament de Defensa, el 1033, que fa que el Pentàgon doni, pràcticament de franc, material en desús de les guerres passades, a unes 8.000 unitats policials de les 18.000 que hi ha arreu del país.
Vestits i armats com militars, l'actitud i l'acció dels agents està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diuen protegir i cada dia estan socialment més qüestionats. El resultat de tota aquesta dinàmica és tan pervers que, a vegades, el simple gest de treure's la cartera de la butxaca del darrere et pot costar la vida.
