Piketty insta l'independentisme a triar entre la solidaritat fiscal amb Europa o fer "un altre Luxemburg"

ACN Barcelona.-Thomas Piketty, conegut com l'economista més influent del segle XXI, ha instat les diferents tendències dins l'independentisme català a definir la seva visió a llarg termini de la Unió Europea pel que fa a la fiscalitat: "Voleu conservar els vostres diners i fer un altre Luxemburg?", ha preguntat en una conferència al Palau Macaya de 'La Caixa'. En una conversa d'una hora amb el filòsof Josep Ramoneda, el teòric francès ha assegurat que un dels problemes d'Europa és que pateix "massa competència fiscal" i s'ha mostrat interessat en conèixer com de solidària amb el club comunitari seria una Catalunya independent. Per Piketty, el cas català és "una realitat sorprenent" amb una estructura de vot que funciona "al contrari" que el procés de sortida del Regne Unit de la UE, el Brexit. El teòric ha presentat els eixos bàsics del seu últim llibre 'Capital i ideologia' (Edicions 62), la continuació del clàssic 'El capital al segle XXI', obra que ha traspassat el llindar dels 2,5 milions d'exemplars venuts.

Com a resposta a una pregunta de l'exeurodiputat del PDeCAT Ramón Tremosa, Piketty ha comparat els perfils dels votants del Brexit i dels favorables a l'independentisme a Catalunya. Els resultats del referèndum britànic mostren com les classes amb més formació i riques van votar massivament per quedar-se a la UE, i les més desafavorides per marxar, ha dit.En canvi, pel francès "està claríssim" que "els catalans que tenen més educació i riquesa volen sortir d'Espanya mentre que el nivell més baix vol romandre-hi". El teòric ha explicat que la tendència independentista de les classes més benestants té, en part, una raó de fons cultural ja part dels grups més desafavorits de la societat catalana són fills de les diferents onades migratòries de la resta de l'estat. També ha dit que una qüestió "secundària" i "complexa" que explica l'existència d'elits sobiranistes és la "voluntat de conservar els seus ingressos fiscals".En aquest sentit, el teòric econòmic ha assegurat que just després de la Primera Guerra Mundial, els grups "menys escolaritzats" votaven els partits progressistes i, en canvi, les classes més formades eren més conservadores. En canvi, les estructures de vot de França, el Regne Unit i els Estats Units mostren com en aquests moments la tendència és la contrària.Fiscalitat comuna a la UEPiketty s'ha mostrat "inquiet" per la "tornada a les fronteres i a l'Estat nació" que s'està vivint a Europa i l'actitud envers la Unió que adopten els grups menys desafavorits i ha dit que veu necessari "canviar de manera forta" la manera d'organitzar el club comunitari. "No podem tenir una lliure circulació de béns, serveis, capitals i persones si no hi ha un impost comú, cap projecte de justícia social comuna. Si no ho fem, anem directes al divorci", ha avisat. Pel teòric, especialitzat en l'estudi de la desigualtat econòmica, la UE és l'únic "projecte internacionalista retributiu que pot permetre reduir les desigualtats" al continent.L'economista francès ha insistit en la necessitat d'un impost comú sobre les rendes, les successions i el patrimoni a escala europea si la Unió vol "sobreviure" a l'onada de ressorgiment dels nacionalismes identitaris que utilitza discursos xenòfobs, com és el cas del Front Nacional francès. "Europa pateix massa competència fiscal. Luxemburg i Irlanda atreuen carteres financeres i seus socials d'empreses sense aportar valor afegit a l'activitat empresarial", ha dit.En aquest moment, l'autor del clàssic 'El capital al segle XXI' ha instat l'independentisme català a definir quin model d'Europa vol. "Volem que Europa sigui com els Estats Units? Amb un impost federal sobre els catalans més rics, que no es pagaria a Madrid sinó a Brussel·les o volem guardar els diners dels catalans i fer un altre Luxemburg, creant més competència fiscal a Europea?", s'ha preguntat.Nous tractats per la UE"La democràcia, la UE i la globalització estan en perill i les solucions no són tan complicades", ha dit, abans d'assegurar que cal teixir nous tractats fundacionals, si cal amb menys països" per a poder dur a terme polítiques eficients en la reducció de les desigualtats i en la lluita contra el canvi climàtic.El teòric ha argumentat que tot i que les crisis econòmiques han sigut "importants" per reduir les desigualtats mundials ha recordat que les "crisis i les guerres en si mateixes no garanteixen que el que seguirà no serà pitjor". Per això, diu, s'ha de "reflexionar immediatament" com caldria que la Unió Europea es reorganitzés, una qüestió que requereix un debat "complex" entre els diferents països que formen el club. "És fàcil queixar-se d'Europa tota l'estona però cal afrontar la nostra responsabilitat com a europeus", ha afegit.Socialisme participatiuL'economista ha defensat el "socialisme participatiu" com una via per reduir les desigualtats. Piketty ha detallat que aquest projecte es basa en millorar l'accés a l'educació i afavorir l'accés i la circulació de la propietat. Una de les propostes del francès és obrir el procés de decisió de les empreses als assalariats i que puguin passar a formar part dels consells d'administració, tal com es fa a alguns països germànics i nòrdics.En referència a l'estat del benestar del nord d'Europa, Piketty ha remarcat que no hi ha un "determinisme cultural civilitzador" que faci que els països siguin més igualitaris o no sinó que són les mobilitzacions socials i polítiques les empenyen la transformació i reducció de les desigualtats.