Pisarello aspira a l'alcaldia de Barcelona i podria batre's amb Bob Pop a les primàries de BComú
Barcelona en Comú té previst fer primàries entre finals de gener i principis de febrer per elegir el candidat o la candidata a l'alcaldia de Barcelona el 2027. I ja hi ha dos noms que sonen per competir en aquest càrrec.
Un, el de l'escriptor, actor i comunicador Roberto Enríquez Higueras, conegut com Bob Pop, que a l'octubre va anunciar la seva intenció de presentar-s'hi.
I l'altre és de l'actual portaveu del partit, Gerardo Pisarello, que presentarà formalment la seva candidatura dissabte, segons ha avançat "El Periódico" i ha confirmat 3CatInfo.
Com explica el diari, ho farà en un acte a la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, amb el suport de pesos pesants del partit, com l'exalcaldessa Ada Colau i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun.
Gerardo Pisarello és professor de Dret Constitucional i ja va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre el 2015 i el 2019, sota el mandat de Colau. Actualment és diputat al Congrés, on també té el càrrec de secretari tercer de la mesa de la cambra.
Del nucli dur d'Ada Colau
Pisarello sempre ha format part del nucli dur de l'exalcaldessa Ada Colau. Fa mesos que sona com a possible candidat a l'alcaldia de la capital catalana, sobretot des del setembre, quan l'actual líder dels Comuns a Barcelona, Janet Sanz, va anunciar que deixava la política.
Fa uns mesos, a "El matí de Catalunya Ràdio", va dir que arribat el moment prendria la decisió i va apostar per un ampli front d'esquerres a Barcelona. Jaume Collboni és actualment alcalde de Barcelona, malgrat la victòria de Xavier Trias a les eleccions del maig del 2023, gràcies al suport dels Comuns i el PP.
Pisarello s'haurà de presentar fent tàndem amb una altra candidata, de la qual no s'ha fet públic el nom. La parella electoral podria ser la regidora Gemma Tarafa, que a partir de divendres agafarà les regnes del grup municipal dels Comuns en substitució de Janet Sanz.
El partit aprova un nou reglament
Barcelona en Comú farà aquest divendres l'últim plenari de l'any, on s'aprovarà el reglament per escollir la candidatura a les eleccions municipals de 2027. Aquest reglament inclou un procés de primàries per triar qui encapçalarà la candidatura, que no es pot presentar en solitari, sinó que ho ha de fer en tàndem.
Després de la desfeta de les municipals del 2023, Barcelona en Comú vol recuperar capacitat de mobilització i fugir dels hiperlideratges a les seves llistes. Per això aposta perquè la pròxima candidatura l'encapçalin dos candidats en forma de tàndem. Com a mínim un dels dos ha de ser una dona i els candidats han de deixar clar qui va de número u a les llistes i qui de dos.
Qui vulgui concórrer a aquestes primàries es podrà presentar formalment a partir de divendres, un cop aprovat el reglament. També s'aprovarà el calendari de les primàries, previstes entre el gener i el febrer, i es debatrà i aprovarà la Coordinadora del partit, el màxim òrgan de direcció dels Comuns.
També serà en aquest plenari quan Janet Sanz deixarà el càrrec oficialment i s'acomiadarà del partit.
Fins a 12 anys en càrrec públic
A mitjans d'octubre, Barcelona en Comú va actualitzar el seu codi ètic i hi va afegir una modificació que deixava la porta oberta a Ada Colau per tornar-se a presentar a l'alcaldia. En concret, es va establir el límit de temps per ocupar un càrrec públic dins de la formació fins als dotze anys. Fins llavors era de dos mandats prorrogables fins a tres excepcionalment.
El fet de canviar el terme "mandat" per "anys" és un matís que permet que els regidors que no hagin esgotat els quatre anys de mandat perquè entren a mig mandat o marxen abans es puguin tornar a presentar. El partit també va apujar el límit de sou dels seus càrrecs electes.
Colau ha estat 10 anys en càrrecs públics, entre el temps d'alcaldessa i el de regidora a l'Ajuntament de Barcelona. Fa un mes, però, va descartar "100%" presentar-se a les primàries per tornar a ser alcaldessa. "No tinc intenció de presentar-me ni a les primàries ni a les pròximes eleccions; ni municipals, ni estatals ni de cap altre tipus", va dir.
