Pla contra la despoblació: ajudes a l'habitatge i descomptes fiscals per viure en zones rurals
El govern ha presentat aquest dissabte un pla de mesures contra la despoblació als municipis rurals. L'objectiu és millorar-ne l'habitatge i els serveis per afavorir que sobretot la gent jove i les famílies amb fills en edat escolar es quedin a viure als pobles o s'hi traslladin, per així revitalitzar-los.
Les mesures s'aprovaran al Consell Executiu del govern de dimarts i inclouen ajudes a la rehabilitació d'habitatges, descomptes fiscals i millores en infraestructures i serveis, com ara el desplegament de la fibra òptica, a la llarga, a tot el territori.
Rehabilitar cases buides i destinar-les a lloguer social
D'entrada, es destinaran 20 milions d'euros a ajudes per rehabilitar 400 habitatges buits i equipaments públics en desús per fer-ne habitatges de primera residència o de lloguer assequible. La inversió es farà en quatre anys, del 2026 al 2029, i permetrà crear una borsa d'habitatge rural que gestionarà l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
També s'activaran incentius fiscals i deduccions en l'IRPF per al trasllat, la rehabilitació, la compra o el lloguer de l'habitatge habitual en un municipi rural, a partir de l'any que ve. D'aquestes rebaixes, que no s'han concretat en detall, el president Salvador Illa ha destacat les deduccions específiques "per promoure el trasllat a municipis rurals dels menors de 35 anys i famílies amb fills en edat d'escolarització", que poden arribar fins al 20%.
El govern calcula que aquestes mesures, que s'aplicaran a la declaració de la renda del 2027, tindran un impacte de 14 milions d'euros a les arques públiques --que la Generalitat deixarà de recaptar--. Les desgravacions anunciades se sumen a les deduccions a l'impost sobre transmissions patrimonials ja en vigor des dels canvis del mes de juny, i que són del 4% als municipis rurals i del 3% als d'atenció especial --de menys de 500 habitants--.
El govern també ha anunciat que s'afegiran 9 milions d'euros al fons de cooperació local del 2026 --un fons que el 2025 és de 146 milions d'euros-- per reforçar la capacitat financera dels ajuntaments dels nuclis rurals.
Més infraestructures i suport tècnic
Finalment, també s'està treballant per adaptar la normativa de la nova llei de territori —en tramitació des de l'any 2017— a les particularitats dels nuclis rurals —tan diferents dels urbans—, amb la previsió de tenir-la enllestida el primer trimestre de l'any vinent. Es crearà un grup d'estudi normatiu que analitzarà l'impacte de la normativa actual sobre els municipis més petits i proposarà millores per assegurar que les polítiques públiques tenen en compte les especificitats del món rural.
També es continuarà desplegant la xarxa de fibra òptica per connectar tot el territori. La xarxa de fibra òptica de titularitat pública arriba actualment a 684 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya. El govern confia que abans d'acabar l'any se n'hauran desplegat 650 km més per arribar fins als 739 municipis connectats, que representen el 78% del territori.
L'altre repte plantejat és donar més suport a la gestió urbanística i tècnica dels municipis rurals. L'Institut Català del Sòl crearà "l'Incasòl rural", un servei d'assistència tècnica amb un equip multidisciplinari de sis persones --enginyers, arquitectes, administratius i especialistes en dret-- per ajudar ajuntaments i entitats supramunicipals en tramitacions i gestions urbanístiques. També promouran la recuperació de nuclis antics i col·laboraran en la rehabilitació d'immobles vells.
També s'està treballant per recuperar secretaris i interventors als consistoris, una altra de les grans reivindicacions dels ajuntaments rurals. I s'està estudiant que l'empresa pública Infraestructures.cat pugui ajudar el món local en l'execució de projectes urbanístics.
Illa ha reconegut que molts alcaldes es queixen que sovint tenen diners per fer un projecte, però no la capacitat tècnica per implementar-lo, i acaben perdent subvencions o ajudes.
"Viure en un poble ha de ser una oportunitat, no un obstacle", ha dit Salvador Illa.
608 municipis amb menys de 2.000 habitants
Les mesures s'han presentat en el marc de la primera trobada de municipis rurals d'aquesta legislatura que s'ha fet a Món Sant Benet, al Bages. A la trobada, impulsada arran de l'aprovació de l'Estatut de Municipis Rurals fa quatre mesos, hi han participat 300 representants de municipis rurals.
A Catalunya hi ha 608 municipis amb menys de 2.000 habitants. Més de la meitat, 308, tenen menys de 500 veïns i es consideren "municipis d'especial atenció". L'Estatut de Municipis Rurals té com a objectiu revitalitzar aquests nuclis en declivi demogràfic i evitar que continuïn perdent població.
