Plataforma per la Llengua critica la falta de "mesures decidides" pel català en els últims anys

A Catalunya hi viuen 7,6 milions de persones, de les quals 1,4 provenen dels fluxos migratoris dels últims 10 anys. Les dades més recents de l'ús del català provenen de l'enquesta d'usos lingüístics del 2018; un diagnòstic que el govern ha d'elaborar per llei cada cinc anys.

Doncs bé, segons aquest últim mostreig, un 94,4% de la població entén el català; un 85,5% el llegeix; un 81,2% el parla i un 65,3% l'escriu.

Les dades no semblen tan negatives, però en convivència amb el castellà i 300 altres llengües, el català és la llengua habitual de només un terç (36,1%) de la població. 

La directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, ha denunciat a "Els matins" de TV3 la falta de "mesures decidides" dels darrers governs de la Generalitat: 

"Les xifres canten. Portem molts anys de governs de la Generalitat que no han pres mesures decidides per revertir la situació. Ara ja estem tocant fons i cal prendre aquestes mesures."

De fet, si posem el focus sobre Barcelona, la darrera Enquesta de Joventut, presentada aquest mes per l'Ajuntament, revela que l'ús del català no arriba ni al 50% en cap districte de la ciutat.

Els barris on més es parla és a Sarrià-Sant Gervasi i a Gràcia, però amb percentatges del 43%. I només un de cada quatre joves el té com a llengua habitual. A Nou Barris, per exemple, només un 5,1% dels joves el parlen.

Segons Plataforma per la Llengua, un 40% dels catalanoparlants es dirigeixen en castellà a persones que creuen que no són catalanes; vuit de cada deu canvien al castellà si el seu interlocutor parla en aquesta llengua i una mica més de la meitat (51%) no creu que passar al castellà sigui perjudicial per al català.

Més enllà de les mesures que proposi el govern, els experts confien en el compromís dels mateixos catalanoparlants per seduir nous parlants i revertir la situació.