Plors, tensió i el misteri d'una arracada dins del plat a "Joc de cartes"
"Joc de cartes" ha portat Marc Ribas fins a la Garrotxa per descobrir quin restaurant ofereix el veritable "gust de territori". El que semblava un repte gastronòmic ha acabat convertint-se en un autèntic carrusel emocional, amb reconciliacions inesperades, tensió a les puntuacions i fins i tot un moment surrealista: una arracada que podria haver anat a parar dins d'un plat de degustació.
Els del Mig: cuina "cuqui", però escassa
La ruta ha començat a Olot, on en Quim ens ha obert les portes del seu local: un espai dedicat a tapes i platets elaborats amb producte de proximitat. Entre les propostes, n'hi havia alguna d'aquelles que trenquen esquemes, plats creatius que et fan dubtar si tens al davant un caneló o un experiment de laboratori, amb xeringa inclosa.
Aquí el moment:
Tot i la bona voluntat, els rivals han coincidit que les racions eren massa modestes i que algunes elaboracions no acabaven de brillar.
El veredicte ha quedat clar: bona presència, bon servei , però poca teca. Mitjana final: un aprovat justet.
Cal Fuster: cuina amb ànima garrotxina i nervis a flor de pell
La segona parada ens porta de nou a Olot, a Cal Fuster, el restaurant de Jana Vilanova. Una proposta que fa bandera de la cuina catalana més autèntica: brasa, tapes i productes de proximitat, amb joies com els fesols de Santa Pau.
La Jana és d'aquelles persones que estimen la cuina tradicional i la defensen amb orgull. Però la pressió l'ha posada a prova.
L'ambient ha començat tens: la seva excompanya d'escola, convertida en rival, ha entrat amb crítiques contundents. Però a mesura que han anat sortint els plats, el to s'ha anat suavitzant. Davant seu hi havia elaboracions ben fetes, cuinades com s'ha fet tota la vida, amb molt de gust i ofici.
El problema ha estat el servei. Els nervis l'han traïda i s'ha bloquejat. S'ha oblidat dels plats fora de carta, ha deixat begudes enrere i fins i tot alguna comanda s'ha perdut pel camí.
La qualitat de la cuina ha estat indiscutible i tots han aplaudit els plats casolans. La nota final ho reflecteix: 6,5 de mitjana, amb un 7,7 per al menjar i un 5,3 per a l'espai.
L'Eixida: creativitat, producte ecològic i l'ensurt de l'arracada
El tercer restaurant ha portat el grup de restauradors fins a Montagut, on L'Eixida ha sorprès amb un menú degustació que no donava opció a escollir i una presentació cuidada fins al mínim detall. Un espai que es defineix com a gastronòmic i cultural, amb producte local i ecològic de protagonista.
Al capdavant hi ha la Joana Periañez, una cuinera meticulosa i amb molt de caràcter. Tant, que mentre cuinava s'ha posat a cantar, arrencant somriures i comentaris divertits: "Em recorda Espinete", ha dit el Nil, mentre Marc Ribas no podia evitar riure.
Però també hi ha hagut un moment surrealista: la Joana ha retirat un plat per por que hi hagués caigut una arracada a dins. "No me la vull jugar", ha dit. Un d'aquells instants que només passen a "Joc de cartes".
L'anècdota no ha eclipsat la cuina. Els plats han agradat tant, que L'Eixida s'ha col·locat al capdavant amb la millor mitjana del programa: 6,9 punts, amb un 8,3 per al menjar. El servei, marcat per l'episodi de l'arracada, s'ha quedat amb un 6.
Wabi-Sabi: fusió asiàtica que divideix opinions
La ruta ha tornat a Olot per tastar la proposta del Nil, el concursant més jove i, segons alguns companys, el més estrateg.
El restaurant aposta per la fusió d'arrels asiàtiques amb producte garrotxí, un concepte que ha generat debat: plats vistosos, però en alguns casos lluny del sabor tradicional que buscava el repte.
Les crítiques més dures han anat cap al cebiche i alguns punts de cocció una mica discutibles. El servei, però, ha estat ben valorat.
La nota mitjana? Un 6,3.
La confrontació final, plena de tensió i llàgrimes
El Nil ha estat al centre de totes les mirades en la confrontació final. Les crítiques li han plogut per haver puntuat molt a la baixa, i la Joana no s'ha mossegat la llengua: "M'has decebut, francament, i m'ha fet mal. Estic emprenyada perquè, sense saber el que costa mantenir un negoci, ens posis 3 i 4 a la babalà."
Ell ha intentat defensar-se: "El meu barem no és el mateix que el teu. No hem considerat el mateix criteri." Però la pressió ha estat tanta que el concursant més jove ha acabat plorant.
Una reconciliació a foc lent
El programa també ha servit per reconciliar dues velles conegudes, la Joana i la Jana. Durant la confrontació final, Marc Ribas ha comentat que havia notat un canvi entre elles i que, tot i que al principi no es portaven bé, a mesura que anaven compartint àpats semblava que s'anaven caient millor.
La Jana ha reconegut que havia estat així, i explica que s'havien reconciliat sense necessitat de dir-ho explícitament.
Un dels moments més emotius del que portem de temporada, amb abraçada inclosa:
I el guanyador és...
Amb les puntuacions dels rivals i la darrera paraula de Marc Ribas, L'Eixida s'ha coronat com el restaurant amb més sabor garrotxí d'aquesta edició.
El plat que ho ha acabat de decantar? Un morro cuinat al detall, 100% Garrotxa, que ha encantat al presentador i ha esdevingut el plat estrella de la nit.
