Policies locals es formen com a referents contra el bullying

Un centenar d'agents es convertiran en agents tutor, una figura per ajudar a prevenir, detectar i combatre casos d'assetjament escolar
Periodista de Societat de 3CatInfo especialitzada en educació
3 min

És habitual veure agents de policia local regulant el trànsit a les escoles o que facin xerrades sobre educació viària a l'alumnat. Un projecte de la Diputació de Barcelona els forma perquè també siguin un referent per ajudar a prevenir, detectar i actuar en casos d'assetjament escolar.

L'agent tutor, una figura més enllà del policia

Una trentena d'agents de policia local d'una quinzena de municipis s'estan formant per ser agents tutors, una figura especialitzada que treballa colze a colze amb escoles i instituts per millorar la convivència i acompanyar els menors en casos de violència. Es preveu arribar a un centenar de policies locals en quatre anys.

"El programa vol reforçar habilitats que permetin als agents anar més enllà del seu rol policial, i desenvolupar tasques de detecció precoç i de mediació en situacions de vulnerabilitat", explica Enric Herranz, director de formació de la Diputació de Barcelona.

L'objectiu és que els policies locals siguin figures de confiança que escoltin, detectin, acompanyin, intervinguin i, si cal, que derivin a altres instàncies, cossos policials, serveis de mediació, la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència…

Un "espai de confiança" per parlar

Una de les ponents del curs és l'Anna Maria Serrat. Va patir assetjament escolar des dels set fins als catorze anys. Ara utilitza la força per superar aquesta experiència en formacions adreçades a les figures que l'haurien pogut ajudar. El més important, subratlla, és escoltar les víctimes sense jutjar-les.

Una formadora del curs sobre assetjament escolar dirigeix una sessió per agents de policia local.
Un dels aspectes clau és oferir un espai de confiança perquè les víctimes es puguin expressar amb llibertat (3Cat)

Quan una víctima sent que té un clima de confiança amb algú i que té un espai on no se sentirà atacada, és quan veu que no està sola, i això ajuda molt a reduir el sentiment de culpa.

Com més s'allarga l'assetjament, més greus són les conseqüències per a les persones que el pateixen. "Si s'hagués actuat abans, ara no tindria tants mals records ni hauria hagut de fer un treball emocional tan profund per tornar a confiar en mi mateixa i en els altres", afirma.

Més coordinació amb escoles i instituts

"Els casos d'assetjament escolar es donen tant dins com fora dels centres", recorda Maite Toledo, sergent en cap de la policia local de l'Ametlla del Vallès. "És molt important que donem suport no només regulant la mobilitat, sinó també per detectar i evitar situacions de violència a la sortida de l'escola", destaca.

"Falta coordinació amb els centres educatius", assegura Lluís Ramon Borreguero, agent de la policia local de Montmeló. Per això considera que els agents haurien de ser més presents en el dia a dia, "com un psicòleg o un educador social", i participar en reunions de coordinació per afavorir la convivència.

"Quan et converteixes en un referent, és molt més fàcil que el centre educatiu contacti amb tu per prevenir o combatre un cas d'assetjament", exposa Leticia Moreno, formadora del curs i responsable del Servei d'Atenció a la Víctima de la policia local de Sant Feliu de Llobregat.

En canvi, quan no existeix una relació estreta, els centres "poden desconfiar del paper de la policia". "Nosaltres venim a sumar: esbrinem què s'ha detectat i què s'està fent", diu.

En molts casos, afegeix, "els centres ja han activat els recursos necessaris, però sovint cal millorar el trasllat de la informació a les famílies afectades, que no se senten prou acompanyades".

No hem d'oblidar que estem parlant de menors, de fills, i de pares que volen que els seus fills deixin de patir.

Avui és notícia

Més sobre Educació

Mostra-ho tot