Eclipsi solar 2026
Alerta llevantada
Salvador Illa
Accident tren Còrdova
Un any Trump
Llei nou funcionari
Dana Aemet CHX
Le Pen presidencials 2027
Informe accident tren Còrdova
Osteomielitis púbica
Exfiscal general García Ortíz
Marc Márquez Ducati
Ter Stegen Girona
Albacete Barça
Copa Àfrica

Barcelona

Policies nacionals titllen "d'atac" la placa contra la tortura a la Via Laietana

El Sindicat Unificat de la Policia considera que la col·locació de la placa davant de la comissaria és un "atac" a la Policia Nacional que estigmatitza el col·lectiu

Redacció

El Sindicat Unificat de la Policia (SUP) reclama la retirada de la placa en memòria de la repressió franquista i la tortura que l'Ajuntament de Barcelona va instal·lar aquest dimarts davant de la comissaria de Via Laietana. Aquest sindicat ho interpreta com "un atac" a la Policia Nacional a Catalunya.

En un comunicat, el sindicat majoritari d'aquest cos afirma que el consistori s'afegeix als "atacs llançats" per l'independentisme contra la Policia Nacional. Considera que aquesta placa és un "atemptat contra la convivència" i exigeix que es retiri.

 

 

Dimarts mateix, agents de la comissaria van obligar a identificar-se als membres de la comitiva municipal que anaven a muntar la placa, i en van endarrerir dues hores la instal·lació.

L'Ateneu Memòria Popular va participar en l'acte reivindicatiu en què es va llegir un manifest firmat per entitats i persones represaliades que explica la història repressiva de la prefectura. A l'acte, hi va assistir el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Gerardo Pisarello.

 

Ciutadans també en contra


A més de les queixes del sindicat policial, la col·locació de la placa davant de la comissaria de Via Laietana tampoc no ha agradat gens a Ciutadans. La presidenta del grup municipal taronja a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ho ha explicitat al seu compte de Twitter:

 

 

I també via Twitter, el primer tinent d'alcalde ja ha replicat Mejías:

 

 

El tinent de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, també ha defensat la col·locació de la placa i ha acusat l'Estat de no "reparar el dolor" dels represaliats durant el tardofranquisme.