Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

ELS PERILLS DEL SHARENTING

Pornografia infantil, pedofília, ciberassetjament, suplantació...: Els perills de compartir imatges dels fills a les xarxes socials

El terme sharenting prové de la combinació de les paraules "compartir" i "maternitat/paternitat". Els perills d'aquesta pràctica, sovint desconeguts, van des de la difusió d'imatges per a les comunitats pedòfiles fins a suplantacions d'identitat, creació de pornografia infantil amb intel·ligència artificial, ciberassetjament o vulneracions del dret a la privacitat dels menors. El documental "Infància sobreexposada" exposa aquests perills ocults i obre una reflexió sobre la necessitat de protegir els infants.

02/06/2025 - 16.21 Actualitzat 19/09/2025 - 12.19

A més de donar veu a diferents experts en la matèria, el documental "Infància sobreexposada" inclou el testimoni d'influencers que practiquen la sobreexposició dels seus fills, de pares que ho havien fet en el passat i ara se'n penedeixen, el d'un pedòfil penedit i en procés de rehabilitació, així com la participació de pares, mares i infants que opinen sobre l'exposició que practiquen.

Penjar imatges dels fills a les xarxes socials és una pràctica habitual, ja que gairebé el 90% de les famílies admeten fer-ho cada mes. De fet, els estudis mostren que el 23% dels infants té presència en línia abans de néixer, perquè els seus pares publiquen imatges de les ecografies durant l'embaràs. Aquest percentatge es dispara fins al punt que el 81% és a internet abans de fer els sis mesos.

Les xarxes socials són la via principal que fan servir els pedòfils per accedir a imatges de menors (3Cat)

Avui en dia el sharenting és una forma més de comunicació. Els problemes de la sobreexposició dels infants a les xarxes socials són molts i desconeguts, però el més important és el fet que les imatges dels infants es puguin arribar a convertir en material d'abús sexual infantil.

Les comunitats vinculades a la pedofília col·leccionen tota mena d'imatges de menors, tant de sexualitzades com de no sexualitzades, i les aconsegueixen per múltiples vies. La principal, les xarxes socials. Vídeos en banyador a la platja, balls, disfresses o imatges quotidianes són records que moltes famílies publiquen de forma recurrent, però poden despertar l'interès sexual per a certs individus, tal com alerta Irene Montiel, psicòloga, criminòloga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

"Cap pare o mare s'imagina que les imatges del seu fill o filla a la platja poden acabar a les col·leccions de pedòfils o, fins i tot, d'agressors sexuals infantils."

Aquest punt el corrobora en Santi, un pedòfil penedit i en procés de rehabilitació que apareix al documental.

"És com tenir un bufet lliure. Tens un bufet lliure on pots triar el que més t'agradi. I amb una facilitat brutal. Una imatge que per a una persona no té cap importància per a un pedòfil pot ser la repera."

El documental compta amb el testimoni d'un pedòfil penedit i en procés de rehabilitació, que alerta de la facilitat de trobar imatges de menors a les xarxes (3Cat)

Natàlia Chillón, mare de bessons, va obrir un compte específic d'Instagram per seguir la vida dels seus fills, que va créixer ràpidament en nombre de seguidors. Un dia, quan algú va reconèixer els bessons pel seu nom, va adonar-se de la dimensió d'aquesta acció.

"Se'ns ha escapat de les mans i potser te n'adones dels veritables perills del sharenting, no? Tinc un malson recurrent, i és que, de cop i volta, m'apareixen fotos a internet dels meus fills. I són fotos que jo he compartit i que algú es guarda i que algú comparteix, i que jo no tinc el control sobre aquestes fotos. I fa por..."

Natàlia Chillón assegura que si pogués tornar enrere no tornaria a obrir un compte amb imatges de la vida dels seus fills bessons (3Cat)

La pràctica del sharenting és habitual, especialment, entre els influencers. Aquests perfils publiquen assíduament informacions i imatges dels seus fills i tenen una àmplia visibilitat, amb milers o milions de seguidors. En molts casos, utilitzen els infants per promocionar campanyes de màrqueting i humanitzar la seva imatge i, de fet, sovint les marques comercials tallen les col·laboracions amb els influencers quan decideixen deixar d'exposar els seus fills i, per tant, ja no són un reclam publicitari.

Estefanía Herranz, influencer amb 256.000 seguidors, reconeix l'efecte positiu de fer servir els infants a l'hora de promocionar productes.

"En mostrar les nenes sempre es genera més engagement i més proximitat amb el públic, amb els seguidors, en aquest cas, perquè també insisteixo, les meves filles, com que han aparegut des del minut u des que van néixer, ja les veuen com a part de la família."

Estefanía Herranz (@misscavallier) comparteix a xarxes vídeos de les seves filles des del moment en què van néixer (3Cat)

El fet que les cares dels infants sobreexposats a les xarxes i les informacions sobre la seva vida siguin públiques i globals (la seva data de naixement, els seus cognoms, el seu cercle familiar, l'escola on van, el lloc on viuen...) pot convertir-se en un perill per als menors, tant físicament com virtualment.

En Gaby i la Noelia són una parella d'influencers, amb més de 170.000 seguidors a les xarxes, que han compartit imatges del seus fills des d'abans de néixer i defensen contundentment la seva opció.

"Els nostres fills han aparegut i apareixen de forma súper natural i els límits són, per a nosaltres, la seva privadesa. Ningú sap l'escola a la que van, ningú ho sap públicament. Però, en realitat, als nostres fills els coneix molta gent."

En Gaby i la Noelia (@happy.ohanna) van començar a gravar i publicar a xarxes quan encara no tenien fills (3Cat)

Alguns infants sobreexposats durant la infància, un cop arribats a la seva majoria d'edat, han mostrat el malestar per aquesta sobreexposició i s'han hagut d'enfrontar a problemes de salut mental. Alguns països estan intentant regular aquesta pràctica, però encara hi ha molt camí a recórrer per preservar la identitat digital dels infants.

Més enllà d'exposar els perills ocults del sharenting, "Infància sobreexposada" vol fomentar una reflexió crítica sobre la responsabilitat col·lectiva i individual de protegir els més vulnerables: els infants.

Irene Montiel, psicòloga, criminòloga i professora de la UOC, alerta que quan els pares pengen imatges dels nens a internet no són realment conscients de la quantitat d'informació que estan compartint (3Cat)

Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Núria Bigas, Jordi Rovira

Realització: Joel Kashila

Cap de producció: Elena Ponce

Producció executiva Incòmode Films: Joan Salicrú, Georgina Altarriba, Jordi Rovira

Producció executiva 3Cat: David Bassa Cabanas, Silvia Pairó Vila

Direcció "Sense ficció": Montse Armengou Martín

Direcció de fotografia: Tommaso Arnaboldi

Muntatge: Sergi Martí

 

"Infància sobreexposada" és una producció de 3Cat, produïda per Incòmode Films.