PP i Vox fan el primer pas per derogar la llei balear de memòria democràtica
Els grups parlamentaris del PP i Vox han fet aquest dimarts al Parlament de les Illes Balears el primer pas per derogar la llei de memòria i reconeixement democràtica, una norma aprovada el 2022 pel govern progressista de Francina Armengol amb l'objectiu de reconèixer les víctimes del franquisme i promoure la recerca i la divulgació de la repressió durant la dictadura.
La proposició de llei per derogar-la, presentada a principis de setembre i impulsada políticament per Santiago Abascal, obre ara el debat parlamentari.
Aquesta mesura forma part dels acords de governabilitat entre el PP i Vox després de les eleccions autonòmiques del 2023 i, segons els dos partits, també és un compromís vinculat a l'aprovació dels pressupostos autonòmics del 2025.
En el debat parlamentari, la presidenta balear, Marga Prohens, ha anunciat també que el govern prepara un homenatge a les víctimes dels bombardejos de l'aviació republicana sobre Palma durant la Guerra Civil.
Reparar esmenes per salvar la llei
A les Balears hi ha dues lleis que intenten reparar els estralls del franquisme. Una és la de memòria democràtica, aprovada per majoria d'esquerres, i l'altra és la de fosses, aprovada per unanimitat. La llei balear de memòria democràtica estableix mesures de reparació simbòlica i material a les víctimes del franquisme, la creació d'un banc d'ADN per identificar desapareguts i la retirada de simbologia feixista d'espais públics.
A començament de la legislatura, Vox va posar com a objectiu la derogació de la llei de memòria per tenir un pacte de govern i el PP ho va comprar.
Al novembre de l'any passat es va votar la llei de simplificació legislativa al Parlament Balear i el PP va aprovar un paquet d'esmenes de Vox per error.
El compromís de l'esquerra va ser votar a favor d'un decret llei per esmenar aquesta errada, però a canvi s'aprovaria un altre decret llei per impedir la construcció en zones inundables, es mantenia la llei de memòria i es retiraven els pressupostos.
Sis mesos més tard, PP i Vox tornen a presentar els pressupostos en un acord que inclou derogar la llei de memòria democràtica. El portaveu de Més, Lluís Apesteguia, ha ironitzat:
Aquesta és la durada de la paraula d'una presidenta? Hi ha iogurts que tenen una caducitat més àmplia.
Amb la derogació, Balears se situarà entre les primeres comunitats que anul·len una legislació d'aquest tipus després de la seva aprovació recent.
Complir els acords
El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, va assegurar la setmana passada que el seu partit donaria suport a la iniciativa, tot i aclarir que "no està relacionada amb futures negociacions sobre els comptes del 2026".
En la mateixa línia, Prohens va defensar el suport a la derogació recordant que "el PP compleix sempre els seus acords".
No és la primera vegada que Vox intenta eliminar aquesta llei. El desembre passat, el Parlament ja va rebutjar una proposta similar presentada pel partit d'extrema dreta, aleshores sense prou suport del PP.
Ara, amb els nous equilibris parlamentaris i la necessitat d'assegurar l'estabilitat pressupostària, la iniciativa finalment ha prosperat.
Des de l'oposició, PSIB-PSOE i Més per Mallorca han criticat durament el moviment, acusant el govern balear i el PP de "trair els compromisos de memòria i justícia històrica" adquirits en l'anterior legislatura.
El portaveu socialista Iago Negueruela i el diputat ecosobiranista Apesteguia han reclamat "reconsiderar una decisió que suposa un retrocés democràtic".
Per contra, Manuela Cañadas, diputada de Vox, ha celebrat el pas endavant per eliminar el que considera "una llei nefasta" i "ideològica".
En aquest context, el bust que recorda Aurora Picornell, activista sindical assassinada pel franquisme la nit de Reis del 1937 i icona del republicanisme a Mallorca, va aparèixer aquest dilluns al matí vandalitzat amb pintades de simbologia nazi, com ha denunciat l'oposició.
