Premi Nobel de la Pau 2025 per a María Corina Machado, líder opositora veneçolana

La líder política veneçolana María Corina Machado, opositora al règim encapçalat per Nicolás Maduro, ha guanyat aquest divendres el Premi Nobel de la Pau.

Abans de dir el seu nom, Jørgen Watne Frydnes, portaveu del Comitè del Nobel de la Pau, l'ha descrita com "una valenta i compromesa defensora de la pau, una dona que manté encesa la flama de la democràcia enmig d'una foscor creixent."

María Corina Machado ha dit que el premi Nobel serà un impuls per concloure la tasca de "conquerir la llibertat" al seu país. I no ha oblidat Donald Trump, que també optava al premi. L'opositora veneçolana ha fet referència al president nord-americà i també a les "nacions democràtiques del món" com a aliats per aconseguir aquest objectiu.

L'han escollida entre centenars de candidats per "la seva incansable tasca de promoure els drets democràtics del poble de Veneçuela" i per "la seva lluita per aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia."

El Comitè Nobel ha destacat que en l'últim any Machado "s'ha vist obligada a viure amagada", però que malgrat les amenaces de mort que ha rebut, "s'ha quedat al país" i que això "ha inspirat milions de persones".

Aquest és el moment en què l'Institut Nobel comunica a María Corina Machado, en una trucada, que és guanyadora del Premi Nobel de la Pau.

Dura crítica al règim de Maduro

Aquest premi a Machado suposa una dura crítica al règim que controla actualment l'estat veneçolà, que el Comitè Nobel descriu com a "brutal i autoritari":

Remarca que "l'oposició ha estat sistemàticament reprimida" manipulant eleccions i empresonant líders, i que com a resultat gairebé 8 milions de veneçolans han optat per abandonar el país.

Enfront d'això, considera que Machado és "una figura clau i unificadora en una oposició política que abans estava profundament dividida". Per tot això, la descriu com "un dels exemples més extraordinaris de valentia civil a l'America Llatina dels darrers temps."

Fa gairebé un any Machado va rebre el premi Sàkharov, atorgat pel Parlament Europeu, juntament amb Edmundo González, l'altre principal líder de l'oposició a Maduro. La justificació d'aquell premi va ser força similar a la d'ara: li van donar per la vocació democràtica de lluitar per una transició pacífica a Veneçuela.

Opositora als canvis constitucionals d'Hugo Chávez

Enginyera industrial nascuda a Caracas el 1967, María Corina Machado va entrar en l'arena política el 2003, quan va fundar Súmate, una organització per promoure la participació a les eleccions al seu país.

La motivació van ser els canvis constitucionals promoguts pel llavors president Hugo Chávez, el 2004 va promoure un referèndum per revocar-los i el 2010 va convertir-se en diputada del parlament veneçolà.

Perseguida en diferents fronts pel règim, des de llavors s'ha acabat convertint en la figura que ha aconseguit unir les forces de l'oposició, i el 2023 va guanyar les primàries per a aspirar a la presidència del país.

Condemnada a 15 anys d'inhabilitació

Les eleccions van ser el juliol del 2024, però no s'hi va poder presentar, perquè el sistema judicial la va condemnar a una polèmica inhabilitació de 15 anys per delictes que sempre ha negat.

A les presidencials s'hi va presentar Edmundo González amb el seu suport, Nicolás Maduro va proclamar-se guanyador i l'oposició va assegurar que havia guanyat González i el va acusar de frau i d'amagar les actes electorals.

Llavors va començar una pugna d'un i altre bàndol per demostrar-ho i una persecució a tots dos polítics. González va optar per exiliar-se a Espanya i Machado va decidir quedar-se a Veneçuela, però amagant-se per no ser detinguda.

Des de llavors només ha aparegut en públic en poques ocasions, una d'elles el gener durant una manifestació a Caracas 24 hores abans de la presa de possessió de Maduro com a president.

Reaccions contraposades a Espanya

Les principals forces polítiques espanyoles, molt implicades a banda i banda del conflicte polític de Veneçuela, s'han afanyat a valorar el premi guanyat per Machado amb opinions i termes molt oposats.

La dirigent Alma Ezcurra, del Partit Popular, ha considerat que el premi és "molt just", i ha afegit que és "un mal dia" per a Nicolás Maduro i també per al PSOE i per a José Luis Rodríguez Zapatero.

En canvi el ministre de Justícia de Félix Bolaños no ha valorat el premi, però sí que ha dit que el seu govern "va treballar intensament perquè Machado fos alliberada" quan va estar empresonada.

Des de l'extrem dret de l'espectre polític el dirigent de Vox, Santiago Abascal, que ha rebut recentment missatges d'ànim de Machado, li ha donat "la més sincera enhorabona", i ha afegit que la considera "una amiga i aliada".

A l'altra banda, la líder de Podem, Ione Belarra, ha dit que ara el Nobel de la Pau ara "el reben colpistes i criminals de guerra", i Pablo Iglesias ha afirmat que "li podrien haver donat directament a Trump o fins i tot a Adolf Hitler a títol pòstum".

L'únic Nobel que es decideix i s'entrega a Noruega

El Premi Nobel de la Pau s'entrega anualment des del 1901 a persones o entitats que hagin treballat en favor de la "fraternitat entre les nacions i la reducció dels exèrcits".

Per decisió expressa de l'empresari i inventor suec Alfred Nobel, creador dels premis, el guanyador o guanyadors del de la pau els decideix un comitè de 5 persones nomenat pel Parlament de Noruega, i s'entrega a l'Ajuntament d'Oslo, la capital d'aquest país.

El 2024 el premi el va rebre l'organització japonesa Nihon Hidankyo, integrada per supervivents de les bombes atòmiques llançades pels EUA al Japó en la Segona Guerra Mundial.