Premi Nobel de Química 2025 al desenvolupament d'un nou tipus d'arquitectura molecular
L'Acadèmia Sueca de Ciències ha atorgat aquest dimecres el Premi Nobel de Química 2025 a Sumusu Kitagawa, Richard Robson i Omar M. Yaghi pel descobriment i desenvolupament de les xarxes metal·loorgàniques.
Són estructures moleculars que deixen espais que poden allotjar gasos i altres productes, i poden servir per recollir aigua al desert, capturar diòxid de carboni o emmagatzemar gasos tòxics.
El Comitè Nobel de Química ha valorat que aquestes xarxes metal·lorgàniques, MOF en la sigla en anglès, són "un nou tipus d'arquitectura molecular" que promet molt:
Les xarxes metal·loorgàniques tenen un potencial enorme i ofereixen oportunitats prèviament imprevistes per a materials fets a mida amb noves funcions.
14 anys de feina per aconseguir MOF estables
L'inici d'aquest camp va ser el 1989, quan el químic britànic Richard Robson, de la Universitat de Melbourne, a Austràlia, va aconseguir combinar ions de coure en una mena de cristall ordenat amb molts espais interiors.
L'investigador va veure de seguida el potencial que això tenia, però l'estructura era inestable, i van ser després que el japonès Sumusu Kitagawa i el jordà d'origen palestí Omar Yaghi van completar la feina.
Entre el 1992 i el 2003 van fer, cadascun per la seva banda, una sèrie d'experiments revolucionaris que els van permetre donar estabilitat a aquest tipus d'estructura.
A la Universitat de Kindai, al Japó, Kitagawa va demostrar que, a dins de les estructures, els gasos podien fluir i també que es podria fer de manera que fossin flexibles:
Però Kitagawa, que tenia com a lema la frase "fins i tot les coses inútils poden convertir-se en útils", no va aconseguir continuar la línia de treball perquè llavors els finançadors no hi van veure futur.
Yaghi descobreix com dissenyar-les
Va ser Omar Yaghi, que va arribar als Estats Units amb 15 anys i hi ha fet tota la seva carrera, qui va aconseguir crear una MOF molt estable i demostrar que es poden dissenyar amb propietats específiques.
Des de llavors, els químics han creat desenes de milers d'estructures d'aquest tipus, i el Comitè Nobel ha considerat que algunes "poden contribuir a resoldre alguns dels reptes més grans de la humanitat".
Per exemple, la captura de diòxid de carboni de l'atmosfera separa productes químics tòxics de l'aigua com els PFA o, als deserts, condensa l'aigua present en l'aire.
