Première de la coproducció de TV3 "Quico Sabaté: sense destí", al BCN Film Fest
En la presentació, a càrrec d'Àngel Romero, coordinador del BCN Film Fest, abans de la projecció s'ha comptat amb la presència del cap de Ficció i Cinema de TV3 i productor executiu de la pel·lícula, Oriol Sala-Patau; el productor de Minimal Films, Albert Solé; la directora del film, Sílvia Quer; la guionista Mireia Llinàs, l'actor Roger Casamajor; el conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local, Marc Melillas, i Carme Figueras, membre del Consell de Govern de la CCMA. També s'ha comptat amb els actors Òscar Rabadán, Xavi Sáez, Biel Montoro, Oriol Vila, Manel Sans i Eduard Buch.
Un cop acabada la projecció a la sala 1, s'ha fet un Q&A moderat per Conxita Casanovas, directora del Festival, en què han participat Sílvia Quer, Albert Solé, Mireia Llinàs i Roger Casamajor. També hi han estat presents el cap de Ficció i Cinema de TV3 Oriol Sala-Patau i la resta d'actors de la coproducció.
Sílvia Quer ("La llum d'Elna", "La Xirgu") dirigeix aquest drama històric, una pel·lícula per a televisió que s'estrenarà més endavant a TV3, que narra les darreres hores de Quico Sabaté, l'últim guerriller antifranquista, interpretat per Roger Casamajor. Biel Montoro, Xavi Sáez, Òscar Rabadan, Oriol Vila, Julio Vélez, Manel Sans, Carlus Fàbrega i Carme Pla en completen el repartiment.
La pel·lícula narra les últimes hores de Quico Sabaté, l'últim guerriller antifranquista que el 1959, quan ja s'havia abandonat la lluita armada, va decidir emprendre una perillosa incursió a Espanya amb quatre companys més, travessant rius i muntanyes i perseguits per un regiment de la Guàrdia Civil en un "tour de force" trepidant.
Una producció de Minimal Films, TV3 i la Xarxa, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Girona.
Sinopsi
Sabaté viu a França exiliat, però des que va acabar la Guerra Civil, mai no ha deixat de fer incursions a Espanya per intentar derrotar el feixisme mitjançant l'únic mètode que coneix i que considera efectiu: l'acció directa. El Nadal del 1959, Sabaté té quaranta-quatre anys, està malalt, cansat i deprimit. Els seus companys de lluita han mort tots i també els seus germans, cosa que li pesa a la consciència. No obstant això, no pot abandonar la causa i, desobeint tots els consells, decideix baixar a Espanya, travessant la frontera a peu, com sempre ha fet. Sabaté no triga a veure que les coses a Espanya han canviat, que la gent no està disposada a ajudar-lo sempre i que la policia va un pas per endavant.
