Preocupació al Carib pel sargàs, l'alga que amenaça la temporada turística

Els països del Carib temen que aquest any arribin a les seves platges xifres rècord de sargàs, una macroalga que ha esdevingut un problema ecològic i que amenaça també la temporada turística d'estiu.

Només en el primer semestre, a les costes de l'estat mexicà de Quintana Roo, a la península de Yucatán, s'hi han recol·lectat més de 20.000 tones de sargassos, mentre que en tot el 2024 en van extreure 25.000 tones.

Així ho indica Oscar Rébora, titular de la Secretaria de Medi Ambient de Quintana Roo.

"Ja n'hem superat les 20.000 tones aquesta temporada. Tenim més afluència de sargàs a la zona sud, sobretot a Playa del Carmen."

Preocupació a l'epicentre del turisme a Mèxic

La situació preocupa les autoritats de Mèxic perquè Quintana Roo és la principal destinació turística del país, amb indrets tan concorreguts com la Riviera Maya --on hi ha precisament Playa del Carmen-- i Cancún.

Lenin Amaro, president de l'Associació Nacional de Consells Empresarials Regionals (ANCER), assegura que les reserves en allotjaments han disminuït un 35% coincidint amb l'arribada del sargàs.

El maig del 2025, rècord de presència de sargassos

Els científics també estudien el perquè del gran creixement d'aquesta alga, que podria ser per una barreja de factors climàtics vinculats a l'escalfament global, processos naturals i factors humans.

Segons la Universitat del Sud de Florida, el maig del 2025 s'ha assolit un nou rècord històric pel que fa a la quantitat de sargàs al Carib, amb 37,5 milions de tones a tot el golf de Mèxic, i durant el mes de juny n'hi haurà encara més.

El màxim històric anterior havia estat el juny del 2022, amb 22 milions de tones de sargassos a la regió.

Un problema ecològic i per a la salut de les persones

Tot i que hi ha constància de la presència de sargassos a l'Atlàntic Nord des de fa segles --el primer que els va reportar va ser Cristòfor Colom el 1492--, no va ser fins al 2011 que el sargàs es va començar a estendre de manera incontrolada pel mar Carib.

Quan les algues s'apropen a la costa i comencen a podrir-se formen una massa de color marró que impedeix que la llum solar penetri. Això fa minvar els nivells d'oxigen dins l'aigua i té greus conseqüències per al corall. 

Altres espècies, com les tortugues marines, també se'n veuen afectades. En aquest cas, perquè troben més dificultats per fer el niu i perquè augmenta la prevalença d'algunes malalties associades, tal com informa la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).

A més, els sargassos també poden tenir impacte en la salut dels humans. Quan finalment arriben a la platja i es descomponen generen amoníac, metà i sulfur d'hidrogen, que fan molta pudor i que, a vegades, afecten el sistema respiratori.

Macron, disposat a col·laborar per fer-hi front

El problema també es nota als Estats Units, on ja s'han començat a acumular grans piles de sargàs en algunes platges de Miami Beach, i s'espera que en continuï arribant fins a finals d'agost o principis de setembre a les costes de Florida.

Fins i tot n'ha parlat el president de França, Emmanuel Macron, que a la cimera de les Nacions Unides sobre els Oceans d'aquesta setmana ha alertat del problema que suposa per als territoris francesos al Carib i s'ha mostrat disposat a col·laborar amb altres governs de la regió per fer-hi front. 

A la mateixa trobada, el president dominicà Luis Abinader ha demanat que es reconegui la proliferació del sargàs com una "emergència regional".

Malgrat que a Catalunya no hi ha un risc immediat per la presència de sargassos, el Ministeri per a la Transició Ecològica indica que als anys 80 hi va haver alguns episodis d'una espècie de sargassos del Pacífic a les costes catalanes i de les illes Balears que es podien observar surant prop de les platges i mar endins.