Primera setmana del judici als Pujol: anècdotes, advocats de renom i arguments
En un polígon industrial de San Fernando de Henares, a 600 kilòmetres de Barcelona, ha començat aquesta setmana el judici històric contra la família Pujol i diversos empresaris acusats per delictes de corrupció. Les tres primeres sessions s'han dedicat, en primer lloc, a resoldre si l'expresident de la Generalitat ha de ser present o no en el judici i, en segon lloc, a la presentació de les anomenades qüestions prèvies.
Les defenses exposen els motius pels quals creuen que s'ha de decretar la nul·litat de les actuacions o s'ha de traslladar el judici a Catalunya, entre altres reclamacions. I les acusacions rebaten els seus arguments.
La resposta l'ha de donar el tribunal, quan es reprengui el judici el 10 de desembre, tot i que és força habitual que part de les qüestions prèvies es resolguin més endavant en la sentència.
Primer dia: el tribunal no deixa l'expresident fora del judici
Alguns diaris amb seu a Madrid ho tenien clar dilluns 24 de novembre de bon matí: "Pujol, a punt de deslliurar-se del banc dels acusats", publicaven a cinc columnes. I amb aquesta expectativa van arribar la majoria d'assistents a la primera vista, ja fossin advocats o periodistes.
El polígon és a uns 20 kilòmetres de Madrid i pràcticament tothom hi arriba en cotxe, així que, des d'abans que surti el sol, les càmeres estan atentes als moviments.
Els set germans Pujol Ferrusola arriben per separat, com a molt, en grups de dos o tres. És la mateixa imatge que donaran al banc dels acusats, aparentment coordinats però, alguns, distanciats físicament. A més, s'asseuen als extrems dels bancs, no a la part central, amb la qual cosa no donen la imatge de bancada atapeïda que s'ha vist en altres judicis que s'han fet en aquesta seu de l'Audiència Nacional, com els de la Gürtel.
També hi veiem asseguts els deu empresaris acusats, així com Mercè Gironès, l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola. Justament, el primogènit és qui té l'arribada més accidentada. Als polígons, els tràilers no perdonen. Pujol Junior creua en diagonal, sense anar fins al pas zebra. I un imponent camió formigonera se li posa al davant. Un dels policies que vigila la porta li recomana que la pròxima vegada vagi fins al pas de vianants.
El primer que es fa és una videoconferència, a porta tancada, amb l'expresident de la Generalitat, que es connecta des del seu domicili a Barcelona. L'acompanya el seu advocat Albert Carrillo, que després explicarà que només escoltar el que li diuen a través d'una pantalla i uns altaveus ja li suposa un problema, i que el lletrat li ha d'anar repetint les preguntes que se li formulen des de Madrid.
El president de la Generalitat explica que no es troba gaire bé, però que intentarà donar explicacions el millor que pugui. Des del seu entorn, havien traslladat en els últims dies que ell volia ser jutjar per poder defensar-se, tot i que, com diu amb la ironia que sembla no haver perdut, "no estic gaire en forma".
La decisió arriba a través de la veu del president del tribunal, José Ricardo de Prada, al qual podem escoltar, però no veure. Se'l sent adreçar-se a Jordi Pujol i Soley per dir-li que, de moment, ha de mantenir-se en el judici, que es podrà connectar per videoconferència sempre que ho vulgui i que s'anirà valorant el seu estat. Quan hagi de tenir un paper "més actiu", és a dir, quan li toqui declarar com a acusat al maig, ja es decidirà què es fa.
Hi ha sorpresa, fins i tot malestar, pel fet que el tribunal no hagi respectat el criteri de tres metges forenses que han desaconsellat que Pujol pare segueixi en el judici. Alguns diuen que no els ha agafat tan desprevinguts, que el tribunal no volia passar pel cost, només començar, de deixar fora del cas l'expresident de la Generalitat. La realitat, però, és tossuda, i el seu entorn diu que, a 95 anys i en el seu estat, és impossible que es connecti per seguir les sessions durant sis mesos.
Qui en principi sí que té intenció d'assistir a les sessions són els germans Pujol Ferrusola, almenys la majoria, tot i que el tribunal els ha donat permís per no anar-hi fins que els toqui declarar. El segon dia hi van anar tots, i el tercer, només hi va faltar Josep Pujol.
L'elit de l'advocacia
Entre una empresa de distribució de pa precuinat, una de plegat de xapa i un Mercadona, els judicis mediàtics a la seu de l'Audiència a San Fernando acostumen a acollir l'elit de l'advocacia penal catalana i espanyola.
Segurament qui s'endú més mirades és Cristóbal Martell. És el primer que pren la paraula en el torn de qüestions prèvies, en defensa de l'acusat que afronta una pena més gran, el primogènit. La Fiscalia Anticorrupció demana per a Júnior 29 anys de presó.
El despatx de Martell porta altres dels germans, i el seu lideratge queda clar quan els advocats que es van afegint a la defensa de les reclamacions dels seus respectius clients comencen les seves intervencions amb un "m'adhereixo a la brillantíssima defensa del Sr. Martell".
En una defensa tècnica, Martell va dir que l'Audiència Nacional no és competent i va denunciar la inconcreció de l'acusació: "Quan l'acusació està prenyada de generalitat, abstracció, universalitat i absència de concreció, no hi ha acusació."
Altres defenses, com la d'Oriol i Josep Pujol, van utilitzar arguments més polítics. En només tres sessions ja s'ha parlat del comissari jubilat José Manuel Villarejo i de l'exparella de Júnior, Victoria Álvarez.
Alguns advocats denuncien il·legalitat a l'inici de la investigació. No estaríem parlant de delictes de corrupció, sinó d'una deixa legítima i de maniobres polítiques de les clavegueres de l'Estat per fer front als moviments independentistes a Catalunya. No han passat ni tres dies i ja tenim sobre la taula l'anomenada operació Catalunya.
En els recessos, els advocats surten al vestíbul, o al carrer els fumadors. A banda de Martell, destaquen vells coneguts del judici del procés, com Jordi Pina o Ana Bernaola. També veiem, entre molts altres –hi ha 19 acusats– Francesc Sánchez, exdirigent de CDC, el gironí Carles Monguilod, Agustí Carles, defensor d'alguna de les víctimes del 17-A o José María Fuster-Fabra, amb una llarguíssima trajectòria i que en els últims temps va portar la querella de l'expresident de Cantàbria, Emiliano Revilla, contra el rei emèrit Joan Carles de Borbó.
La Fiscalia denuncia la càrrega política de les defenses
El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo va aconseguir enllestir en 52 minuts la seva resposta als dos dies de qüestions prèvies de les defenses. La Fiscalia es va mostrar especialment contundent en el fet que "s'ha pretès convertir rumors polítics en causa de nul·litat".
El ministeri públic subratlla que no hi ha cap prova que Victoria Álvarez fos "obligada a denunciar". I si hi ha alguna prova, va reblar, que vinguin al judici i ho expliquen.
El fiscal va defensar la legalitat de les actuacions de la UDEF, en un judici que no ha trigat 24 hores a sentir a parlar de l'operació Catalunya. I el que ens espera, en un judici que encara té una quarantena de sessions previstes.
No es descarta que la sessió número 4, que ara per ara es farà el 10 de desembre, es traslladi a la seu central de l'Audiència Nacional, al carrer Génova de Madrid.
L'afluència del primer dia, amb gairebé un centenar de mitjans acreditats, va baixar substancialment en la segona i tercera sessió de la vista.
Les togues d'or passaran del polígon de San Fernando de Henares a la senyorial plaça de la Villa de París, on també hi ha la seu del Tribunal Suprem. Un avantatge per a gairebé tothom, ningú ho nega. I sobretot, per a alguns d'aquests advocats tan cobejats i que són a totes les salses. Cares tan conegudes com la del lletrat José Antonio Choclán, que va passar en 48 hores de defensar l'empresari Luis Delso, acusat en el cas Pujol, a acompanyar el comissionista de la trama de les mascaretes, José Luis Aldama, en la seva compareixença judicial, dijous, a la seu "noble" de l'Audiència Nacional.
La roda no deixa de girar mai en aquest Madrid judicial que mai s'atura.
