Prop de la meitat de les famílies, amb dificultats per arribar a final de mes: 8 dades clau
El 24% de la població de Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social l'any 2024, quatre dècimes menys que el 2023, en la línia de descens d'ençà de l'any 2020. Ara bé, entre els menors de 16 anys i majors de 65 la taxa de risc creix.
Són dades publicades per l'Idescat, que agafa com a referència les xifres de l'enquesta de condicions de vida que també ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística.
Els dos organismes donen números lleugerament diferents, perquè en el cas de Catalunya, es calcula el risc de pobresa tenint en compte la renda mitjana d'aquí, mentre que l'INE ho fa amb la del conjunt de l'Estat, més baixa.
Les dades també constaten que pràcticament la meitat de les llars catalanes tenen alguna mena de dificultat per arribar a final de mes.
Què explica la baixada de l'índex de pobresa?
La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE - Objectiu UE 2030) és un estàndard europeu que mesura la pobresa relativa a partir del nombre de persones en risc de pobresa o amb privació material i social extrema o amb baixa intensitat en el treball.
La reducció general de la població en risc de pobresa s'explica, segons l'Idescat, per la millora de tres components: la taxa de risc de pobresa, que registra el valor més baix des del 2013; la població amb baixa intensitat en el treball, que també recula; i la població en situació de privació material i social severa, que també baixa.
Les dificultats per arribar a final de mes
L'Idescat i l'INE també es fixen en les condicions materials de la població i els problemes per fer front a algunes despeses.
En alguns casos aquestes dificultats han comportat endarreriments en el pagament d'alguna despesa vinculada a l'habitatge, com la quota de la hipoteca, el lloguer o algun rebut de serveis com gas, aigua i d'altres (14,3%) un percentatge que puja respecte de l'any passat.
Pugen fins al 6,8% les llars on no es poden permetre disposar d'un automòbil i, encara més preocupant, fins a 5,8% les que no es poden permetre un àpat de carn o peix almenys cada dos dies.
Les llars que no tenen capacitat d'afrontar despeses imprevistes, 3 de cada 10, baixen lleugerament.
Es mantenen al mateix nivell les que no es poden permetre gaudir d'una setmana de vacances a l'any com a mínim (30,4%).
Empitjorament de les condicions de vida en la infància i les persones grans
La Taula del Tercer Sector Social ha fet un balanç de les dades que revela l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Idescat. La Taula valora en positiu la tendència a la baixa de la taxa de pobresa o exclusió social, que ha anat descendint lleugerament en els darrers quatre anys. Tanmateix, el seu president, Enric Morist, avisa que els preocupa molt com empitjoren les condicions de vida per a dos col·lectius en situació d'especial vulnerabilitat, la infància i les persones grans, i com es manté una bossa de pobresa crònica i estructural "molt enquistada".
"La bretxa entre la situació econòmica de les famílies comporta que el fet de tenir fills sigui un factor d'empobriment", apunten.
El tercer sector també veu "preocupant" el risc de pobresa de les famílies amb fills dependents que es manté (de 28,6% el 2023 al 28,5% el 2024) i el de les famílies sense fills dependents, que millora (de 20,0% el 2023 al 18,8% el 2024).
Comparativa amb la mitjana espanyola
Les dades de l'INE, tot i ser lleugerament diferents de les que publica l'Idescat, sí que permeten fer la comparació amb la mitjana espanyola.
D'acord amb aquest criteri, el 20% de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió social, una xifra que es redueix lleugerament respecte de l'any passat (21,2%) i que millora les xifres del conjunt de l'Estat, on el risc de pobresa, tot i que també cau, frega encara el 26%.
L'estadística també revela que el nombre de llars que viuen en un pis de propietat cau al nivell més baix de la sèrie històrica, el 67,2%, mentre que el 23,6% dels que viuen de lloguer frega màxims.
