Proposta perquè els mestres facin un any de pràctiques i un màster obligatori

Allargar els estudis dels 4 als 5 anys, que incloguin un màster obligatori i passar l'últim any com a mestre resident en una escola. Aquests són els principals plantejaments per millorar la formació dels futurs mestres que recull el document MIF, que s'ha presentat aquest dimarts i que es va formular com un MIR dels mestres.

El document per a la Millora i Innovació en la Formació dels Mestres s'ha elaborat en els últims cinc anys i l'han consensuat les diferents universitats, el Departament d'Ensenyament i la Secretaria d'Universitats.

L'objectiu dels canvis és que el nivell mínim per ser mestre sigui el d'un màster, prestigiar la professió i que els docents estiguin més qualificats.

La directora general d'Educació Infantil i Primària, Mar Camacho, creu que la formació dels docents s'ha d'adaptar al món digital i les noves metodologies:

"Ens calen models de professors que siguin professors del segle XXI. Un professorat realment capacitat en les habilitats tant digitals com de metodologies, comunicació; un professorat actualitzat en tot allò que passa en el món i que realment pugui donar resposta a les necessitats que tenim des de les escoles."

A banda d'allargar la carrera un any, els futurs mestres també multiplicaran les hores de pràctiques. A més de les que es fan durant el grau, hauran de passar l'últim any d'estudis com a docents residents en una escola.

El director general d'Universitats del Departament d'Empresa i Coneixement, Josep Pallarès, considera important complementar la formació teòrica amb més pràctiques:

"Que trepitgin més les aules del que ho fan actualment, per minimitzar aquest salt entre la formació més teòrica i la capacitació professional, que és més pràctica. El que s'intenta, entre altres coses, és ampliar aquest període de pràctiques."

El "yotoumestre" d'Agramunt que penja classes a Youtube per motivar els alumnes

També s'aposta per eliminar la barrera entre mestres de primària i professors de secundària i que tots formin part d'un únic cos docent. Un sistema molt més flexible que faciliti la mobilitat entre especialitats i entre els diferents nivells. Fins i tot, que també puguin fer classes a primària graduats d'altres carreres que no tinguin el títol oficial de mestre.

El coordinador del Programa MIF del Consell Interuniversitari de Catalunya, Miquel Martínez, remarca que l'objectiu és que els docents siguin més polivalents:

"Crec que és important que els mestres tinguin un nivell de formació en coneixements i en competències probablement, en alguns moments, superior al que tenen, i que els professors de secundària han de tenir una formació psicològica, pedagògica i didàctica millor que la que tenen, generalment. Per tant, la proposta que fem no és millorar una cosa o millorar-ne una altra, sinó anar avançant cap a un model de docent més polivalent."

Un altre dels aspectes a millorar és el perfil dels professors que hi ha a les facultats d'Educació, encara molt teòrics. Els experts troben imprescindible que docents que exerceixin en escoles i instituts puguin fer classe als futurs mestres.

També han de canviar les oposicions, perquè es valorin les competències professionals més que els coneixements teòrics.

Els autors del document volen que alguns canvis ja es comencin a aplicar a partir del curs que ve, però moltes propostes seran més a llarg termini perquè suposen modificar la legislació actual.

La millor escola catalana de l'any té més del 97% d'alumnes de famílies immigrades