Puigdemont compara Espanya amb la Xina i Turquia a The New York Times
Carles Puigdemont compara Espanya amb la Xina i Turquia en un article a The New York Times i, de fet, assegura que Pequín i Ankara emulen "la línia autoritària" d'Espanya.
El 130è president de la Generalitat assegura que la política espanyola amb l'independentisme català ha servit d'inspiració a la Xina i Turquia a l'hora de gestionar les crisis a Hong Kong i el Kurdistan:
La línia autoritària d'Espanya està sent emulada per països com Turquia, on el govern ha justificat el cessament de càrrecs electes kurds dient que estava seguint l'exemple d'Espanya, i la Xina, que ha argumentat que la violència policial a Catalunya legitima la mà dura contra els manifestants a Hong Kong.
Puigdemont considera que Espanya ha utilitzat un model antidemocràtic a l'hora de gestionar conflictes territorials o moviments independentistes, i cita les càrregues policials de l'1-O, l'empresonament de bona part de l'anterior govern de la Generalitat, la seva marxa a Bèlgica i la condemna per sedició per part del Suprem.
En contraposició, Puigdemont posa com a exemples el Canadà i el Regne Unit, que van permetre els referèndums del 1980 i el 1995 al Quebec i del 2014 a Escòcia.
El 130è president de la Generalitat també apunta que els estats petits tenen més raons que els grans per ser pacífics i oberts al comerç. En aquest sentit, Puigdemont defensa la viabilitat d'una Catalunya independent dins de la Unió Europea:
Un país petit com Dinamarca, amb una població de 7,7 milions, pot governar-se amb efectivitat sense que se l'empassin els seus veïns més grossos. Catalunya, amb una població de 7,5 milions, estaria millor com un estat independent sota el paraigua de la Unió Europea
Puigdemont fa aquesta defensa de la independència en el marc d'una reflexió sobre les fronteres i els conflictes territorials, en què fa referència al mur entre els Estats Units i Mèxic, la pugna de l'Índia i el Pakistan pel Caixmir o el Brexit:
Els ciutadans haurien d'estar al capdavant de la redefinició de les fronteres del nostre món. Si poden escollir el seu propi futur, els estats que aconsegueixen la independència a través de maneres no violentes i democràtiques, podran aplanar el camí perquè la democràcia liberal floreixi arreu del món
En l'article, Puigdemont també considera el referèndum de l'1 d'octubre com un record "crític" de la importància de la sobirania per als estats petits i les regions autònomes del món, i lamenta l'actitud dels poders espanyols davant la crisi catalana:
A mi, sempre em va semblar que la unitat de l'estat era important per als polítics espanyols, però mai vaig pensar que situarien la unitat per damunt de la democràcia i els drets humans, especialment ara que Espanya és a la Unió Europea
