Putin a la Xina: per què parlem d'amistat quan volem dir interessos?
Quatre dies després d'enlairar-se l'Air Force One de la capital xinesa, hi aterra Vladímir Putin, amb una proximitat en el calendari poc habitual que permet a Pequín exhibir diplomàcia. Però és realment amistat el que uneix els presidents xinès i rus o una trama complexa d'interessos creuats?
Si Donald Trump no hagués atacat l'Iran, si hagués complert amb el calendari previst, el primer viatge d'un president nord-americà a la Xina en nou anys s'hauria materialitzat a l'abril i ara Pequín no podria presumir de ser l'epicentre de la diplomàcia mundial.
Tot ha de passar per Pequín, diu el relat de l'editorial del Global Time, el tabloide més especialment nacionalista del règim, que pertany al Diari del Poble, l'òrgan del Partit Comunista Xinès.
Trump, Putin, també el francès Macron, el britànic Starmer, Pedro Sánchez, el canadenc Mark Carney i tants d'altres mandataris de països del Sud Global que visiten Pequín en tant que un dels seus primers socis comercials.
Alguns cops --aquesta primavera amb Sánchez no va ser una excepció-- Xi Jinping pot rebre més d'un mandatari estranger el mateix dia.
La Xina emergeix com a potència econòmica i vol posar al nivell la seva capacitat d'influència al món, és a dir, recuperar la posició central del país en segles passats, quan els estats tributaris es devien a l'imperi xinès.
Però el relat del Partit Comunista Xinès no parla d'antigues dinasties, sinó de grans ideals per al "futur compartit de la humanitat", final habitual dels discursos de Xi Jinping.
La imparable capacitat disruptiva de Trump està facilitant a la propaganda xinesa generar la imatge que Xi Jinping és el gran líder responsable, la garantia d'estabilitat, el que reclama davant de tots els conflictes el cessament immediat de les hostilitats, la solució de les diferències via el diàleg, que proclama el respecte per la integritat territorial, etc. Un discurs impecable i immaculat.
Aquesta Xina és la mateixa, però, que malgrat els principis que diu defensar, no ha condemnat mai la invasió russa d'Ucraïna. De fet, es proclama oficialment neutral, però parla sempre d'operació militar especial, els termes del Kremlin.
La diplomàcia europea ha vingut incomptables vegades a Pequín des que Putin va llançar la invasió vint dies després de ser a la llotja de la inauguració dels Jocs d'Hivern de Pequín al costat de Xi Jinping. Queda el dubte de si el va avisar o no.
La Unió Europea ha reclamat, cada cop que ha vingut, a Xi Jinping que, com a país amic de Rússia, exerceixi la seva influència sobre Putin per aturar la guerra.
La màxima aportació de la diplomàcia xinesa va ser un pla de pau que Europa i l'administració Biden van considerar poca cosa menys que un resum de les demandes russes.
Per què el relat pacifista de Pequín es contradiu amb l'absència de mediació que li reclama la Unió Europea? La pregunta oportuna seria per què Pequín s'alinearia amb la UE enfront de Rússia?
Un model autoritari cada cop més compartit
Des de fa anys, sobretot sota Xi Jinping, la narrativa del règim es basa en el fet que el sistema xinès és més eficient que les democràcies occidentals.
La prova, segons Pequín, és a la vista: la Xina és cada cop més poderosa i Europa cada vegada més anacrònica. Ningú a la Xina pot discutir aquesta tesi sense anar a la presó, manera de preservar com a bona la veritat oficial.
Per què hauria Pequín d'enemistar-se amb Putin alineant-se amb governs democràtics que li poden retraure l'absència de drets fonamentals i les violacions dels drets humans?
La repressió i la destrucció de drets que està vivint la societat russa es va acostant al model xinès, basat en la por, la censura, les purgues i l'exaltació del líder a l'estil de l'era Mao.
Ni Moscou retraurà a Pequín els intents d'assimilació de les minories uigur o tibetana ni la Xina qüestionarà al Kremlin la persecució i mort d'opositors com Navalni.
Les reticències europees a concedir llicències de 5G a la xinesa Huawei per la sospita que pot permetre al govern xinès espiar els seus rivals europeus no existeixen a Rússia. De fet, Huawei ha trobat en el mercat rus una sortida i s'ha convertit en el principal subministrador de sistemes de telecomunicacions al mercat rus, terreny abandonat per la competència occidental.
La censura de les apps occidentals a l'interior de Rússia recorda el sistema xinès, on les missatgeries o xarxes socials més habituals a Occident no poden funcionar sense VPNs que, per cert, estan prohibides malgrat que totes les empreses estatals xineses les utilitzen per poder treballar de cara a l'exterior.
L'economia i la guerra
Quin interès pot tenir la Xina a pressionar Moscou quan, des que va començar la guerra d'Ucraïna, la República Popular s'està proveint de petroli i gas natural a preus més baixos, aprofitant que ha quedat com un dels pocs i grans compradors per les sancions occidentals imposades al Kremlin?
La Xina és el primer soci comercial de Rússia. Li subministra més d'un terç del que importa Moscou i compra més del 25% de les exportacions russes. Per la seva banda, en canvi, Rússia només representa un 4% del comerç exterior de la República Popular.
Sota les sancions, l'economia russa ha anat incorporant molta més presència de productes xinesos, des d'automòbils a telèfons mòbils. Òbviament, tota entrada de diners xinesos a Rússia en concepte d'exportacions és un important baló d'oxigen per a l'esforç de guerra rus.
En bona part, Moscou també depèn de la tecnologia xinesa per a la guerra específicament. Una investigació periodística de Bloomberg sosté que l'exèrcit rus importa de la Xina més del 90% de tecnologia sotmesa a sancions.
La Xina nega que subministri armament a Rússia. La Unió Europea considera que és cert, però existeix l'evidència que una part de la tecnologia que adquireix Moscou a subministradors xinesos pot tenir un doble ús, civil i militar.
A tot això cal afegir un dels objectius d'aquesta visita de Putin la Xina, la firma de l'acord definitiu per al gasoducte Sibèria 2, a través de Mongòlia. Pequín ha anat dilatant en el temps el seu sí al projecte per no caure en una excessiva dependència de l'energia russa.
Però amb gasoducte o no, hi ha una debilitació d'una Rússia immersa en una guerra que havia de ser curta, que s'ha prolongat i que el Kremlin no necessàriament està guanyant. Tot plegat situa Moscou en bona part en deute amb la Xina dins de l'anomenada "aliança sense límits", proclamada també 20 dies abans de la invasió d'Ucraïna, una associació que en aquesta visita les dues parts pretenen continuar aprofundint.
Putin visita Pequín amb motiu del 25è aniversari del Tractat d'amistat i bon veïnatge.
No sempre va ser així. Encara és comú sentir pequinesos parlar dels territoris a l'Extrem Orient rus que la Xina considera seus.
Els conflictes fronterers són històrics, però... Abans d'aquesta visita Putin ha enviat un vídeo al poble xinès en què diu que els dos països es donen suport mutu en incomptables terrenys, entre els quals la sobirania nacional… Taiwan? Ucraïna? Per què hauria hagut de girar l'esquena a Rússia la Xina si un dia es pot cobrar el favor en cas de guerra per Taiwan?
Les dues potències comparteixen un passat i, cada dia de manera més evident, també un futur imperial, autoritari. Un futur que no inquieta la potència hegemònica present, en mans d'un Donald Trump que, més que en el dossier de Taiwan, és en el dels drets humans en què s'ha apartat d'anteriors administracions nord-americanes.
Putin, gràcies als balls de calendari del president republicà, tindrà --espera tenir-- un informe de primera mà del que ha parlat Xi Jinping amb Trump. Fins on li convingui al president xinès, és clar.
Perquè una cosa és ser bons veïns, amb interessos compartits, i l'altra ser amics per tota la vida.