Putin censura, mitjans sota control

Rússia és un dels països més restrictius del món en matèria de llibertat de premsa, segons denuncien regularment les organitzacions no governamentals. En un informe del 2019, Reporters sense Fronteres alertava que Moscou aplicava un sistema massiu de vigilància indiscriminada a la població i que això significava una violació dels drets humans, com el dret a la privacitat o a la llibertat de premsa. L'any passat, la mateixa ONG situava Rússia com un dels països on la llibertat de premsa està més compromesa.

La invasió d'Ucraïna ha agreujat aquesta situació. El president rus, Vladímir Putin, és conscient que la guerra també es guanya a les trinxeres de la informació i l'opinió.

El domini d'internet

La censura russa s'aplica des d'avui a diferents mitjans crítics amb el Kremlin. Per ara, les autoritats han restringit l'accés als portals de notícies de les edicions locals en llengua russa de la BBC, del Regne Unit, i de la radiotelevisió internacional Deutsche Welle, d'Alemanya.

Les pàgines web dels dos mitjans funcionen de manera intermitent, però no es pot accedir als articles sobre la guerra a Ucraïna, segons fonts periodístiques. Fa un mes, Deutsche Welle ja va ser prohibit a Rússia i els seus periodistes van haver de deixar de treballar, però el lloc d'internet continuava funcionant.

La restricció d'accés és total als webs del mitjà independent Meduza i de Ràdio Svodoba, de la nord-americana Radio Liberty, i també és molt difícil connectar amb xarxes socials com Facebook o Twitter.

També Europa ha entrat en la guerra mediàtica. Fa uns dies, la Unió Europea ja va anunciar que vetarà les emissions de dos mitjans russos: la cadena de televisió Russia Today, finançada per l'estat rus, i l'agència Sputnik, propietat del govern rus. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va qualificar-los de maquinària mediàtica del Kremlin.

La dictadura de les paraules prohibides

La fèrria censura dels poders polítics russos ha provocat el tancament d'altres mitjans de comunicació. Després del bloqueig a les seves pàgines d'internet, l'emblemàtica emissora de ràdio Eco de Moscou ha decidit tancar i dissoldre's, i la cadena de televisió independent Dojd ha suspès l'activitat fins a nova ordre. El govern de Putin les acusa de violar la llei per haver fet servir paraules prohibides.

Mots com "guerra" o "invasió" han estat proscrits dels mitjans de comunicació per referir-se al conflicte amb Ucraïna. El Kremlin insisteix que se n'ha de dir "operació militar estratègica", un eufemisme que pretén emmascarar la realitat.

Els mitjans han de tenir cura del llenguatge i també de les fonts: Moscou els ha prohibit difondre informacions que no siguin les declaracions oficials. Si no compleixen les directrius, s'arrisquen a la presó i això, denuncia Reporters sense Fronteres, compromet la llibertat de premsa i pot fer que els periodistes s'autocensurin. 

Més apagada informativa: grans mitjans internacionals se'n van de Rússia

Per protegir els seus professionals, alguns mitjans internacionals com la cadena pública britànica BBC, les dues cadenes públiques alemanyes o la nord-americana CNN han anunciat que no faran cobertures des de Rússia després que Putin hagi endurit el nivell de censura amb una llei que castiga la "desinformació" amb penes de presó. 

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també ha decidit suspendre temporalment la cobertura periodística de la guerra d'Ucraïna des de territori rus.

La decisió de TV3 i Catalunya Ràdio d'abandonar Rússia s'ha pres després que la cambra baixa del Parlament d'aquest país hagi aprovat aquest divendres un projecte de llei que preveu penes de fins a 15 anys de presó per a qui difongui notícies que es considerin falses sobre el seu exèrcit. Aquest nou marc legislatiu posa en risc l'exercici del periodisme en general i també els corresponsals i enviats especials estrangers.

La CCMA continuarà donant cobertura contínua a la invasió a Ucraïna a través dels seus diferents equips tant a la resta de països del món com a Catalunya.

 

Repressió de les opinions lliures

El control de les autoritats russes també afecta els ciutadans del país. El Parlament rus ha aprovat una llei que castigarà amb duresa totes les persones que surtin del guió escrit pel Kremlin.

Els ciutadans que expressin opinions contràries a la línia oficial podran acabar a la presó, i els que es manifestin contra la guerra podran ser enviats al front ucraïnès.

Per ara, hi ha més de 7.500 detinguts per les manifestacions dels últims dies a les principals ciutats de Rússia contra la invasió d'Ucraïna. Amb la nova legislació, els poden obligar a lluitar, just allò contra el que van protestar.

Aquells que difonguin notícies sobre les forces armades russes que el Kremlin consideri falses podran ser condemnats a fins a 15 anys de presó.