Quan el Parkinson t'arriba als 35 anys: "Vaig començar a tremolar i pensava que era estrès"

La Lucía Ferro va començar a tremolar amb 22 anys mentre estudiava Medicina. Es pensava que era l'estrès. El diagnòstic, però, no va arribar fins als 35 anys. Un amic internista va saber veure que aquells tremolors no els causava l'estrès. Tenia Parkinson.  

El diagnòstic precoç de la malaltia entre les persones joves és més llarg de l'habitual. Els símptomes són menys evidents i es confonen amb altres trastorns. Perquè les alteracions emocionals o psicològiques, els trastorns de l'ànim o del son i la pèrdua d'olfacte no se solen associar al Parkinson.

"Sent jove," diu la Lucía, "amb moments vitals com escollir una carrera, comprar una casa, formar una família, anar-te'n a l'estranger... Són decisions que has de prendre amb una malaltia neurodegenerativa. És dur. I t'enfrontes a la incomprensió, l'estigma i els estereotips". 

Per això ha posat en marxa l'associació Parkinson Jove, que busca sensibilitzar i aconseguir canvis en el tractament dels malalts. Reclama suport psicològic i fisioterapèutic de per vida. I, sobretot, tractaments que millorin la qualitat de vida mentre no es troba la cura de la malaltia.

El Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent després de l'Alzheimer. A Catalunya es calcula que hi ha unes 29.000 persones diagnosticades. I malgrat que és una malaltia que s'associa a l'edat avançada, un de cada cinc diagnòstics és en persones de menys de 50 anys.