"Quan veig Miquel Barceló treballar, em fascinen els seus silencis": Jean Marie del Moral, quatre dècades fotografiant l'artista
El fotògraf Jean Marie del Moral va entrar per primera vegada a l'estudi de l'artista Miquel Barceló als anys vuitanta. Amb aquell primer retrat va començar una relació que ja fa quatre dècades que dura. Un diàleg en què la imatge pren el protagonisme per damunt de les paraules i que documenta l'evolució del pintor de Felanitx. "Compàs de silenci. Jean Marie del Moral i Miquel Barceló", que "El documental" estrena el 10 de gener, mostra la complicitat de la relació entre els dos artistes.
Amb una poderosa narrativa fotogràfica presa al llarg de gairebé 40 anys, Del Moral crea un perfil revelador de Miquel Barceló i construeix una emocionant crònica de l'art contemporani. Les imatges, congelades en el temps, revelen la trajectòria vital i il·luminen el misteri de la creació artística del pintor.
L'amistat entre tots dos es va iniciar als anys vuitanta i continua quatre dècades després. Des d'aquella primera època, al seu taller de París, l'artista Miquel Barceló ha estat retratat pel fotògraf Jean Marie del Moral en diferents llocs del món.
El carisma del Miquel, la manera d'ocupar un espai amb les seves obres, aquest caos molt ordenat, aquesta olor de pintura... En aquella època, Miquel treballava escoltant música de Jimi Hendrix al màxim, i era un ambient molt especial, gairebé un ambient novaiorquès. Em va interessar moltíssim.
A més de París, aquest viatge suggestiu i singular passa pels estudis de l'artista a Mali, Mallorca, Palerm, Vietri sul Mare, Gao, Nàpols o Barcelona. Són espais lligats intrínsecament a l'evolució de Barceló, recollits per la càmera de Del Moral, silenciosa, pausada i, també, en desenvolupament constant.
Del Moral, un dels millors retratistes d'artistes al seu estudi
Jean Marie del Moral va néixer a Montoire-sur-le-Loir, França, l'any 1952. Era fill d'exiliats de la Guerra Civil, de pare andalús i mare catalana.
L'any 1978, el jove fotògraf, enviat del diari L'Humanité, va entrar per primera vegada al taller d'un pintor. Era Joan Miró, a Mallorca. A partir d'aquell dia, Del Moral ja no va deixar de fotografiar pintors i escultors i, sobretot, l'espai mental de què parlen els estudis i els objectes que els habiten.
Sempre dic que si soc fotògraf és perquè m'agraden la pintura, la literatura i el cinema. Perquè crec que la fotografia té a veure amb aquests tres components del món mental i del món sensitiu. La fotografia és memòria, i, com més temps passa, algunes fotografies guanyen poder o fascinació.
A més de Miró, aquest mestre del retrat ha tingut un accés privilegiat amb la seva càmera a artistes com Ai Weiwei, Tàpies, Clavé, Plensa, Saura, Lichtenstein, Motherwell, Esther Ferrer, Campano, Fenosa, Chillida o Antonio López i ha conformat un extraordinari mosaic de la creació plàstica contemporània en l'últim mig segle.
La relació amb Miquel Barceló
L'any 1985, Del Moral va conèixer Miquel Barceló i el va fotografiar a París. Des d'aleshores, i després de quatre dècades de complicitat i silencis, el fotògraf ha pogut documentar els processos d'improvisació i aprenentatge del pintor i escultor de Felanitx en els seus tallers, des de París fins a Barcelona, Gao, Artà, Farrutx, Ségou, Palerm, Lanzarote, Angers, Sangha o Vilafranca.
Quan veig en Miquel treballar, em fascinen molt els seus silencis. I això té a veure amb la fotografia. És l'únic mitjà que para el temps, i per això la gent té tanta por de la fotografia.
