Quant ens està costant l'apagada de l'abril? El 2025 es tanca amb la factura de la llum més cara

L'apagada del 28 d'abril passat ha provocat un sobrecost del 33% en el sistema elèctric que s'acabarà pagant, tard o d'hora, en la factura de la llum.

Després que la Península passés deu hores sense llum per una incidència de la qual encara no s'han aclarit les responsabilitats, Red Eléctrica va reforçar el sistema de seguretat per evitar una altra apagada. Aquest reforç ha costat 486 milions d'euros, segons va reconèixer la directora de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, que acabaran pagant, en part, els usuaris.

Això suposa, de mitjana, un encariment de 21 euros en la factura de la llum del 2025, gairebé dos euros al mes a cada llar, segons explica a 3CatInfo Josep Graell, soci fundador de Grupo Trébol. Si una família mitjana, amb tarifa regulada, pagava a l'abril uns 60 euros, a partir del juny, la factura va pujar a 68, i ara ja està al voltant dels 70 euros cada mes.

I això que la majoria de les companyies encara no l'han repercutit a la factura dels seus clients --en el cas de comercialitzadores del mercat lliure--, perquè tenien contractades tarifes fixes que no ho permetien, segons va advertir la CNMC --Comissió Nacional dels Mercats i la Competència--. Però algunes empreses, com Iberdrola, han introduït clàusules per poder traspassar una part d'aquest cost als clients quan renovin els contractes. I és el que han començat a fer els últims mesos o aniran fent a mesura que els contractes vencin.

Però d'on ve aquest sobrecost?

El "mode seguretat" continua actiu

Part de la pujada del preu de l'electricitat és perquè Red Eléctrica està recorrent més a l'energia generada amb gas --que és més cara-- i menys a les renovables. Però també perquè, arran de l'apagada, Red Eléctrica va començar a operar en el que s'ha anomenat "mode de seguretat".

Per fer-ho ha recorregut a les "restriccions tècniques", un mecanisme que permet substituir de manera puntual unes plantes per unes altres per evitar congestions a la xarxa. I no ho ha fet només els primers mesos després de l'apagada, per reforçar el sistema mentre s'estudiava què havia passat, sinó que ha mantingut aquest mecanisme durant tot l'any i, fins i tot, l'ha reforçat al novembre.

Això ha implicat desconnectar algunes plantes renovables del sistema i substituir-les per altres de gas, que aporten més estabilitat. I deixar sempre enceses en ralentí algunes centrals de gas, sense que generin electricitat però a punt per activar-se en qualsevol moment en cas que la demanda es dispari i les renovables no la puguin assumir, o si es tornen a detectar problemes tècnics al sistema.

Tot plegat fa pujar la factura, perquè l'electricitat produïda amb gas és més cara, però també perquè aquests canvis de programació s'han de pagar.

"El que ha fet aquest sistema reforçat és donar més maniobra a Red Eléctrica perquè sigui més prudent a l'hora de gestionar les plantes que paren i les plantes que encenen", explica Josep Graell. "Abans de l'apagada, Red Eléctrica intentava prioritzar molt els criteris econòmics i després de l'apagada intenta prioritzar els criteris de seguretat", afegeix.

Sembla que aquesta operativa encara s'allargarà més, pel creixement de renovables dels darrers anys i la seva integració al sistema, que ja encadena tres anys consecutius amb més de 6.000 MW connectats a la xarxa.

"Tot sembla indicar que l'any vinent tots els sistemes que tenim de gestió del sistema per integrar renovables seran encara més cars que els d'aquest any", alerta Graell. Almenys fins que les bateries i tots els mecanismes o processos d'emmagatzematge i gestió de flexibilitat permetin abaixar preus.

Què puja i què baixa el 2026

La paradoxa actual del sistema elèctric és que la generació de cada MWh d'energia és cada cop més barata però la factura més cara, per l'augment dels peatges i costos fixos.

El preu del gas, per exemple, ha baixat un 45% a Europa aquest any --sobretot gràcies a les compres més barates de gas dels Estats Units-- i un 90% respecte als màxims assolits fa tres anys. I pel que fa a les renovables, aquest 2025 el mercat elèctric ha registrat més de 500 hores a preus negatius, el doble que l'any anterior.

Tot plegat fa que el preu del megawatt hora sigui cada cop més baix. Amb data 28 de novembre, el preu de l'electricitat ha estat de 56,7 euros/MWh, per sota de la mitjana anual fins ara, que és de 64,96 Mwh.

L'abaratiment de l'energia no compensa encara, però, l'encariment dels càrrecs fixos de la factura de la llum.

Aquests càrrecs o peatges són els que assumeixen els consumidors pel manteniment de la xarxa, les inversions en renovables i altres infraestructures, el deute elèctric antic i el derivat del dèficit de tarifes --la compensació a les companyies pel dret de retribució quan s'havia previst un preu més alt del que paga finalment al mercat-- i les subvencions als sistemes extrapeninsulars o per prestacions com el bonus social. El peatge també paga el transport de l'alta tensió i la distribució de la mitjana i baixa tensió, que s'apujaran un 12% i un 2,5%, respectivament, el 2026.

El Ministeri per a la Transició Ecològica, que dirigeix Sara Aagesen, proposa un augment del 10,5% en els càrrecs fixos de la factura de la llum per al 2026, que se suma a l'increment del 4% en els peatges proposat per la CNMC. El ministeri també preveu apujar el preu fix de potència a les llars i el de l'energia, tant a les hores punta com a les vall. Però confia que la tendència a la baixa del mercat energètic esmorteeixi i compensi aquest increment.

De fet, les previsions del govern espanyol són que el 2026 el preu de la llum baixi un 4,66% per a les llars, un 4,95% per a les petites i mitjanes empreses, un 8,55% per a la indústria i un 9,55% per a les indústries electrointensives, les que més electricitat consumeixen. Això, en el mercat regulat. La majoria dels consumidors, però, estan al mercat lliure, amb contractes pactats directament amb les comercialitzadores, i hauran d'esperar encara per veure com queda, exactament, la factura del 2026.