Què diu la llei de la ciència: el repte d'acabar amb la precarietat dels investigadors
El sector científic es caracteritza, encara que sembli mentida, per la precarietat, la temporalitat i els sous baixos. Fins i tot en la recerca més puntera.
Alguns centres d'investigació reconeixen que tenen més del 80% de la plantilla amb treballadors temporals, lligats a projectes, que quan s'acaben no poden estabilitzar la plaça i han de marxar si no poden entrar en un projecte nou i encadenar contractes.
Al CSIC, l'organisme públic d'investigació més gran de l'estat espanyol, el 45% dels treballadors són temporals.
Es tracta de científics molt preparats, que han de començar de zero una vegada i una altra, i centres de recerca pioners amb plantilles envellides i sense possibilitat de renovar-se i retenir talents.
Què els ho impedeix?
Doncs bàsicament la falta de finançament públic a la investigació i una normativa que afavoreix els contractes d'obra i servei en la recerca científica. Almenys fins ara.
Per lluitar contra aquesta precarietat, el Congrés els Diputats ha aprovat aquest dijous una reforma de la llei de ciència, la tecnologia i la innovació, que era de l'any 2011.
La reforma entrarà en vigor quan es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat.
Els objectius de la llei
La llei pretén lluitar contra la precarietat laboral al sector i acostar el finançament destinat a la recerca als nivells de la Unió Europea, però ha rebut fortes crítiques dels investigadors durant la tramitació.
Creuen que no aturarà la precarietat i temen que deixi molts treballadors en uns llimbs legals.
També la Generalitat està tramitant un projecte de llei de la Ciència per impulsar la recerca i retenir el talent a Catalunya que, asseguren, serà compatible amb la normativa actual.
Els canvis de la llei
Aquests són alguns dels punts més destacats de la nova llei:
- Augmenta i blinda el finançament públic per fer-lo més estable.
- Millora la carrera científica, amb una nova modalitat de contracte indefinit vinculat al desenvolupament d'activitats cientificotècniques i en contractes d'I+D+I. Aquest tipus de contracte es va aprovar, a través d'un decret llei, el 5 d'abril, i no està subjecte a límits d'oferta d'ocupació pública ni a jubilacions.
- Es crea un nou contracte postdoctoral de fins a 6 anys i un sistema d'avaluació que afavoreix que els estudiants que treballen mentre fan la tesi després puguin consolidar la plaça. Es reservarà un 25% de places en organismes públics d'investigació i un 15% a les universitats per incorporar-los.
- S'amplien els drets laborals dels investigadors i tècnics, que podran rebre una indemnització quan s'acabin els contractes predoctorals i postdoctorals. També facilita la mobilitat, les estances formatives i la col·laboració amb empreses tecnològiques.
- S'igualen els mèrits dels investigadors que han treballat a Espanya amb els que han treballat a l'estranger, i tant si ha estat en universitats com en centres d'investigació. Fins ara els quinquennis només reconeixien l'experiència a Espanya i en organismes públics.
- Es facilita la mobilitat de personal i la contractació de personal estranger de prestigi per atraure talent, amb canvis en els contractes de l'investigador distingit. Els investigadors estrangers podran mantenir la doble adscripció.
- Es redueix la càrrega administrativa del sector d'I+D+I, per exemple, en matèria de subvencions públiques, amb menys tràmits burocràtics en la concessió i control de les ajudes.
- Es fomenta la transferència de coneixements entre centres i també nous mecanismes de col·laboració entre el sector públic i el privat. Les administracions podran invertir en societats mercantils.
- S'impulsa la igualtat de gènere tant en la carrera científica com en els projectes d'investigació. Per exemple, amb més mecanismes legals per garantir la igualtat de gènere en els processos de selecció i avaluació, nous protocols contra l'assetjament sexual i eines per afavorir la investigació amb perspectiva de gènere. Es crearà un distintiu d'igualtat de gènere en I+D+I per als centres que acreditin excel·lència en aquest àmbit.
- Es crea l'Agència Espacial Espanyola per unificar el sector espacial i la coordinació internacional en aquest sector.
Més finançament i més estable
La llei aprovada pel Congrés es compromet a "garantir un finançament públic estable i creixent de l'I+D perquè arribi a l'1,25% del PIB l'any 2030 i al 3% si s'hi suma la inversió privada".
L'any 2019 la despesa publicoprivada en recerca i desenvolupament va ser de l'1,25% del PIB a Espanya, per sota tant de la inversió feta a Catalunya (de l'1,44%) com de la mitjana de la Unió Europea (que va ser del 2,19%).
La inversió pública actual a Espanya és del 0,58%, i a Catalunya, del 0,64%.
La nova llei també augmenta els costos indirectes en la convocatòria de projectes d'investigació gestionats per l'Agència Estatal d'Investigació i l'Institut de Salut Carlos III, que passarà del 21% al 25% perquè els centres d'investigació i les universitats puguin fer front a l'augment de costos que tindran.
La polèmica esmena 76
La nova llei s'ha aprovat després que es rebutgés l'única esmena que la frenava i que es va incorporar en el seu pas pel Senat.
L'anomenada esmena 76, introduïda pel Partit Popular, amb el suport de Vox, ERC, el PNB i Junts, permetia una excepció: estendre la temporalitat dels contractes en els projectes finançats amb fons europeus.
Un cop tombada aquesta excepció amb 189 vots contraris inclosos els d'ERC, que va arribar a un acord amb el govern espanyol, 108 a favor (PP, PNB i Junts) i 52 abstencions, la llei ha quedat aprovada sense cap vot en contra.
Setanta-sis universitats i centres d'investigació de tot l'estat espanyol havien donat suport a aquesta esmena per garantir la continuïtat dels projectes europeus en marxa o havien demanat, almenys, un període de carència abans d'aplicar-se.
Creuen que la mesura encarirà els projectes i crearà litigis amb els treballadors i també frustració, perquè els seus contractes seran, en realitat, "falsos indefinits".
Els projectes europeus tenen els seus propis condicionants i un pressupost ja assignat, que ara no es pot modificar.
Els contraris a la norma al·legaven que mantenir aquesta excepció crearia diferències i conflictes laborals, ja que hi hauria contractes diferents entre personal d'un mateix centre segons si el projecte en el qual treballaven estava finançat amb fons europeus o no.
En uns llimbs legals?
Es calcula que entre un 60% i un 70% dels investigadors tenen un contracte d'obra i servei, que a partir d'ara caldrà adaptar a la nova normativa.
El govern espanyol nega que la llei pugui crear "falsos contractes indefinits", per bé que els contractes dels investigadors continuaran lligats a la temporalitat dels projectes.
Els centres d'investigació i recerca comparteixen la voluntat d'estabilitzar les condicions laborals de la plantilla, però reclamen mantenir una certa flexibilitat per contractar persones altament especialitzades, així com un augment del pressupost i de les taxes de reposició.
La carrera científica a Catalunya
El sistema català de recerca està integrat per més de 30.000 investigadors que desenvolupen la feina en alguna de les 12 universitats, 39 centres Cerca i 17 del CSIC presents a Catalunya. Només el 39% són dones.
L'ecosistema de recerca el formen 1.744 grups de recerca, dues grans infraestructures (el Sincrotró Alba i el superordinador MareNostrum), incloses entre les 11 instal·lacions científiques i tècniques singulars (ICTS) reconegudes per l'Estat i16 parcs científics i tecnològics, a més de 1.900 start-ups i 326 spin-offs.
Hi ha molt de talent científic, que és un pol d'atracció de nous professionals a Europa, però falten recursos i finançament per poder pagar sous dignes i retenir aquest talent.
Els últims anys els investigadors catalans han estat capdavanters en publicacions científiques, producció de coneixement i patents a Espanya, però hi ha problemes greus que posen en perill la investigació al país, a mitjà i llarg termini, segons l'informe "Estat de la Ciència a Catalunya", presentat per un grup d'experts aquest juliol.
L'informe aborda l'envelliment de les plantilles d'investigadors i del personal docent, amb 53 anys de mitjana, i les dificultats dels joves per consolidar una carrera professional digna. També evidencia que cal captar talent internacional i més talent femení.
Els diners, la peça clau
"Crear noves oportunitats de treball per investigació és la manera de reclutar talent, perquè molts cops s'intenta reclutar però no es fa del tot bé, amb contractes temporals, més precaris, que al final obliguen l'investigador a marxar", explica Jordi Rodon, un investigador viròleg a qui se li ha acabat el contracte de 6 anys amb l'IRTA.
Ara es planteja anar-se'n i consolidar la seva carrera a l'estranger, mentre aquí no hi hagi condicions d'estabilitzar-se:
El que em plantejo ara mateix és marxar 2 o 3 anyets. Aconseguir noves competències, formar-me a l'estranger, on potser es destina una quantitat més gran d'ingressos a la ciència i tenir un currículum més competitiu d'aquí un temps per intentar tornar i estabilitzar-me.
És el mateix que fa l'Aina Soley, investigadora doctoranda en Estudis Literaris, que ha trobat a Los Angeles el suport econòmic que no ha trobat aquí. Aquest serà el seu cinquè any de contracte, que es va renovant mentre fa la tesi.
Tenia clar que si feia recerca no volia estar en una situació de precarietat, sinó que volia viure dignament, no amb luxe, però sí tenir una quantitat de diners prou alta per viure còmodament sense haver-me de preocupar.
Josep Lladós, director del Centre de Visió per Computador de la UAB i membre de la junta de l'Associació de Centres de Recerca de Catalunya creu que caldria "fixar un contracte indefinit per línia de recerca, que vol dir que les persones que entrin en aquesta dinàmica puguin continuar la seva trajectòria, sempre que aquell grup de recerca tingui la capacitat d'anar aconseguint fons".
Una opció que només és viable amb prou fons per sostenir-la.
La nova llei obre nous escenaris en la col·laboració pública i privada, entre sector públic i les empreses, o també en el model de transferència del coneixement.
El finançament, una injecció suficient de diners, sembla que és el principal condicionant perquè la nova llei de la ciència, la tecnologia i la innovació es pugui desenvolupar amb garanties i aconseguir els objectius que es persegueixen.
