Què diu l'acord entre el govern i els Comuns per dificultar la compra especulativa d'habitatges
La proposta de modificació legislativa per dificultar la compra especulativa d'habitatges pactada entre el govern i els Comuns ha estat la que ha permès que aquest dijous les dues parts signessin un acord pels pressupostos de la Generalitat.
La intenció és canviar la llei d'urbanisme perquè els ajuntaments puguin fer plans especials per a les anomenades "zones tensionades", on els preus han pujat de manera molt ràpida els últims anys. És a dir, la decisió final de limitar la compra especulativa dependrà dels consistoris.
Què es podrà fer i què no amb els pisos?
Els plans municipals d'urbanisme fixaran els usos que podran tenir els habitatges, que s'hauran de destinar a primera o segona residència del comprador o de familiars fins al segon grau, o llogar-los amb preu limitat.
És a dir: no es podrà impedir a ningú, particular o empresa, comprar els habitatges que vulgui, però sí destinar-los a lloguer a preu lliure i, evidentment, tampoc dedicar-los a lloguers de temporada o turístics.
Qui podrà comprar pisos i com?
Els petits propietaris podran comprar fins a 4 habitatges en zones tensionades del municipi on resideixen, i 1 habitatge en algun altre municipi, però aquest l'hauran de destinar a segona residència.
Els grans tenidors (els que tenen més de 5 habitatges en propietat) només poden comprar en zones tensionades per a residència habitual i s'hi han d'instal·lar com a màxim 12 mesos després de la compra; 18 si s'han de fer obres. Sí que podran comprar edificis sencers d'habitatges i destinar-los a lloguer amb preus limitats, però no podran anar-los comprant d'un en un.
A quins ajuntaments passarà tot això?
Als que, un cop aprovada la llei, elaborin plans especials d'urbanisme per a les zones tensionades dels seus municipis, sigui per iniciativa del govern municipal, sigui de l'oposició prèvia aprovació al ple.
L'esperança dels Comuns és que la modificació legislativa es pugui fer en pocs mesos, i que els ajuntaments es vagin preparant per elaborar i aprovar els plans especials abans de les eleccions del 2027.
Quan estarà en marxa?
El pacte entre el govern i els Comuns contempla que la modificació legislativa es faci al Parlament amb el mètode de lectura única, molt més ràpid que l'habitual, i esperen aconseguir el suport d'ERC per poder aprovar-lo abans de l'estiu.
Cal tenir en compte que els plans municipals especials d'urbanisme tindran un caràcter temporal i extraordinari que està limitat a les zones urbanes, oficialment definides com a tensionades.
Qui ho controlarà?
El govern està fent formació a una seixantena d'inspectors d'habitatge, del total de 100 que hi ha previstos, un any després que es va aprovar el règim sancionador que preveu multes als infractors.
L'objectiu de la modificació legislativa és evitar les compres amb ànim de lucre que busquen el màxim rendiment econòmic de la inversió sense tenir en compte les necessitats de la població.
Malgrat que s'ha escollit la via urbanística com la jurídicament més viable i segura, la Cambra de la Propietat Urbana ha afirmat que la modificació pactada vulnera drets constitucionals.
Molt al contrari, els sindicats de llogaters l'han criticat per motius oposats: consideren que s'ha descafeïnat la proposta inicial i que no prohibeix les compres especulatives, només lluita contra "l'acaparament d'habitatges."
La fórmula reivindicada per aquests sindicats és la vigent als Països Baixos des de fa 4 anys, amb Rotterdam com la ciutat que la va implantar primer i que la va aplicar amb més convicció.
Un estudi de la universitat Erasmus d'aquesta ciutat va concloure que ha aconseguit frenar les compres especulatives, però no ha aconseguit que els preus baixin, només que canviï el perfil socioeconòmic dels habitants.
Quins són els municipis declarats àrees tensionades?
Actualment, a les àrees tensionades s'hi compten uns 270 municipis i és on viu el 90 per cent de la població del país. Aquesta declaració de zones de mercat residencial tensionat es revisa i té vigència per un període de tres anys, tot i que pot ser prorrogada anualment si persisteixen les condicions de tensió.
