Què en fem, del carnet de soci del Barça?

M'ha dit en Ramon que no sap si votarà el 24 de gener. Que tant li fa el que passi. M'ha dit fins i tot que no té clar si renovarà l'abonament de l'estadi. Que amb això de la pandèmia ha vist que amb la tele i la TDT ja li va bé. I que si el partit l'avorreix, i es veu que ara s'avorreix bastant, canvia de canal. Massa turistes, diu! Vas a l'estadi i només sents estrangers que no saben ni una estrofa de l'himne! Jo li explico que amb els diners d'aquests turistes el Barça paga els sous dels jugadors. Ell arrufa el front. M'explica que abans al Camp Nou s'hi feia família. Ara no, diu...

Però el que més m'ha sobtat és que potser es donarà de baixa de soci. Que n'està tip, que no se'l tingui en compte per a res. Que fa 30 anys que paga la quota i van voler canviar l'escut sense preguntar-l'hi. No ho entén. I tampoc entén que la samarreta que li va comprar l'altre dia al net li costés 100 euros. 100 euros sent soci!

Per cert, en sortir de la botiga se'n van anar a la Ciutat Esportiva. Van esperar per veure sortir els jugadors. Es veu que és l'única manera de veure'ls de prop. Però no en va parar ni un. Ni una foto, ni un autògraf per al net. Als jugadors els haurien d'obligar a fer coses amb la gent de tant en tant, diu.

Em fa patir. I tinc la sensació que, com en Ramon, cada cop n'hi ha més, de socis desencisats amb el club. El nou president està obligat a monetitzar -que se'n diu ara- els culers de la Xina, el Brasil o Nova Zelanda. Però està tant o més obligat a cuidar-se dels culers d'aquí i, sobretot, dels socis. Aquests ja els té monetitzats del tot. Ara els ha de mimar. Els ha de fer partícips del Barça.

Perquè... demà no ho sabem, però avui el Barça encara pot presumir de dir que és dels socis. Dels que voten. Però ho ha de ser de debò. No de mentida. Al soci no se'l pot enganyar. I al meu amic Ramon, tampoc.