Què és l'slop? L'allau de vídeos fets amb IA que satura les xarxes i ens aboca a l'"scroll infinit"
N'hauràs vist molts en siguis conscient o no. Són vídeos falsos, de baixa qualitat, creats amb intel·ligència artificial. Són divertits, cridaners, i estan dissenyats per ser addictius. Saturen les xarxes socials.
Vídeos d'animals fent accions humanes, com un cangur intentant entrar en un avió amb una targeta d'embarcament, o notícies falses que semblen reals, com la Torre Eiffel cremant, o deepfakes absurds, innocus o amb rerefons polític, com la de Maduro ballant engarjolat.
Tot això és l'"slop", la paraula de l'any 2025 segons el segell editorial Merriam-Webster, responsable del principal diccionari d'anglès dels Estats Units.
A internet, l'"slop" seria l'equivalent al menjar porqueria. Ens agrada menjar-ne encara que sabem que no és saludable ni ens aporta res nutricionalment.
Un plaer sense retorn
"De la mateixa manera que les màquines escurabutxaques es queden amb els nostres diners, aquest tipus de contingut ens pren el nostre temps, captura la nostra atenció sense que mai acabem obtenint un premi o una recompensa". Així ho defineix Ferran Lalueza, professor de Ciències de la Informació i de la Comunicació a la UOC.
No tot el contingut generat amb IA és 'slop', però tot l''slop' està fet amb intel·ligència artificial.
Cada cop se'n troba més a les xarxes socials. De fet, hi ha milers de canals que només ofereixen contingut "slop". Crear aquestes imatges no costa pràcticament res i es monetitza. De fet, milers de canals guanyen diners difonent només contingut sintètic.
A l'estat espanyol, els canals de contingut escombraria d'IA més populars arriben als 20,22 milions de subscriptors, la xifra més alta de tots els països. Ho diu un estudi de KapWing, una empresa d'edició de vídeo.
Podem ser enganyats amb facilitat, i podem acabar desconfiant de tot.
Qui crea "slop" a vegades l'etiqueta de forma visible com IA, però d'altres juguen a l'equívoc i sovint s'omplen de comentaris que demanen saber la veritat en un moment en què les eines de detecció no són concloents.
"Cada cop és més difícil detectar l'engany, detectar la falsedat. Això ens porta a dues coses: primer, a ser enganyats amb molta facilitat per aquest tipus de contingut, i segon, també igualment preocupant acabar desconfiant de tot. Fins i tot d'imatges reals, d'informació veraç", alerta Lalueza.
"Ens estem trobant que hi ha casos que s'incorpora missatge polític sovint populista d'una forma molt subtil: Missatges misògins, xenòfobs, racistes que propaga la ultradreta", afegeix Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i professora del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat a ESADE.
La mort de les plataformes: "Enshittification"
Com una nova forma del conegut spam, l'"slop" omple de soroll internet i el buida de contingut útil i de qualitat.
El fenomen està vinculat a un altre conegut en anglès com "enshittification", que es traduiria com "emmerdificació" o la decadència de les plataformes: quan després d'haver atret milions d'usuaris amb els serveis que els ofereix, els empitjora per prioritzar els interessos econòmics.
"Ara mateix les plataformes no només no fan cap acció per intentar limitar l'abast d'aquests continguts, sinó que, tot el contrari, els algoritmes els programen per donar màxima difusió perquè saben que, des d'aquesta perspectiva de captar l'atenció dels usuaris, són molt i molt efectius", afirma Lalueza.
Consideren que, com que al final el seu benefici està directament vinculat al mateix temps que hi dediquem, tot s'hi val.
No hi ha xifres que puguin mesurar l'abast de l'allau. Però segons la plataforma Growthyfai, dedicada a crear continguts d'educació, 1 de cada 5 vídeos que YouTube mostra als nous usuaris estaria fet amb intel·ligència artificial.
Del "like" a la frustració
L'"slop" està generant una sensació de frustració entre els usuaris, per això Arroyo vaticina que "tindrà una vida curta". Apunta que si els usuaris se'n cansen i deixen de clicar "m'agrada" o de compartir-lo, la mateixa naturalesa de les plataformes, que sempre mira què genera "engagement", bandejarà aquest contingut.
Lalueza no hi coincideix, pensa que les empreses i la política poden adoptar-lo i explotar el format per aconseguir fer arribar el seu missatge ja sigui amb finalitats comercials o propagandístiques.
Sigui com sigui la lluita contra l'"slop" marcarà el 2026 i obre una nova preocupació: aquest material escombraria ja contamina les intel·ligències artificials, que es nodreixen precisament del contingut disponible a internet per aprendre i així poder crear nous continguts en resposta a les peticions dels usuaris.
La part positiva a tot plegat? Arroyo considera que el moment actual pot ser "revelador" del funcionament de les xarxes socials i una oportunitat per qüestionar-nos per què estem en aquests entorns digitals, què hi fem, i quines alternatives podem trobar lluny de l'anomenada economia de l'atenció.
