La primera espigolada a terres lleidatanes s'ha fet en dues hectàrees d'una finca de Soses, al Segrià (ACN / Ignasi Gómez)

Què es pot fer amb la fruita que ha quedat petita per la sequera?

La Fundació Espigoladors de Catalunya demana als pagesos que els deixin collir els fruits que no es podran vendre per destinar-los a entitats benèfiques
Noèlia Casellas / Roger Segura
2 min

La sequera ha fet que en alguns camps de Catalunya la fruita hagi crescut menys del que és habitual. Els calibres petits són poc atractius per al mercat i, tot i que els fruits són bons i gustosos, els pagesos es veuen abocats a deixar-los als arbres per no perdre-hi més diners.

Per evitar el malbarament d'aquesta fruita i donar-li una segona oportunitat, la Fundació d'Espigoladors de Catalunya fa una crida solidària a la pagesia perquè els permeti collir-la i que entitats benèfiques la facin arribar a persones vulnerables.

Els voluntaris cullen la fruita que s'hauria malbaratat i Espigoladors la farà arribar a entitats benèfiques(ACN / Ignasi Gómez)

Espigolar: arreplegar allò que un altre ha deixat

Aquest estiu, la Fundació ha actuat, per primer cop, a les comarques de Lleida. En concret, en una finca de Soses, al Segrià, on s'haurien deixat perdre gairebé 10.000 quilos de préssecs perquè el seu propietari s'ha jubilat i no té relleu generacional.

Una desena de voluntaris arribats d'arreu de Catalunya han desembarcat en una finca de dues hectàrees amb fruiters carregats de préssecs amb l'objectiu d'espigolar i col·laborar amb la causa. Si no els agafessin, s'haurien acabat podrint a terra, com reivindica en Jordi, de Barcelona:

Aquí caldrien 100 persones i passar-nos-hi un parell de dies per collir tot això. És una bestialitat de fruita que es malbarataria quan hi ha gent que passa gana i al mercat tenim uns preus que són inabastables per a molta gent.

Voluntaris de Lleida, Barcelona, Reus i Manresa, entre d'altres punts de Catalunya, han participat en una espigolada de préssecs a Soses (ACN / Ignasi Gómez)

La Fundació d'Espigoladors de Catalunya insta la pagesia a confiar en ells com a sortida per a collites que no es consideren adequades per vendre, com defensa el seu delegat a Lleida, Oriol Berenguer:

També donem a la pagesia el valor dels aliments que ells han produït i que, alhora, ha consumit recursos naturals. Amb iniciatives com aquesta tenim una manera de canalitzar-los per a persones vulnerables.

El 2022, l'organització va fer 265 espigolades en què va recuperar i distribuir 422.000 quilos de fruita i verdures, l'equivalent a la ingesta anual recomanada de fruita i verdura de 3.800 persones.

La Fundació Espigoladors preveu salvar almenys 3.000 dels gairebé 10.000 quilos de préssecs d'una finca (ACN / Ignasi Gómez)

Una tercera part dels aliments acaben a les escombraries

La Fundació d'Espigoladors pretén capgirar una situació paradoxal: mentre que hi ha gent que té dificultats per accedir a aliments, cada any se'n malbaraten milions de quilos per motius com una reducció dels preus, per un excés d'oferta o per qüestions estètiques, entre altres.

En concret, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, la FAO, va estimar el 2011 que cada any es perden o malbaraten 1.300 milions de tones d'aliments, un volum que podria erradicar la fam al món quatre vegades.

Espigolar era una activitat tradicional que es realitzava antigament als camps i que ha anat desapareixent progressivament (Catalunya Ràdio / Noèlia Casellas)

Mentrestant, a Catalunya prop d'un 25% de la població viu en situació de risc de pobresa i té dificultats per accedir a una alimentació saludable.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Agricultura

Mostra-ho tot