Què explica i què no Marchena en el seu llibre més polític: del lawfare al judici del procés
La promoció del llibre de Manuel Marchena "La justicia amenazada" es fa sense entrevistes personals. El magistrat de la sala segona demana que se li enviïn les preguntes escrites i ell les respondrà. Cap opció de càmera ni micròfon.
De les entrevistes que ha respost, n'hi ha on ha evitat respondre a les preguntes més compromeses. Marchena va amb peus de plom.
Des de finals del 2024 ja no és president de la sala penal del Suprem, però sí magistrat. A les seves mans poden caure algunes de les causes més polititzades ara mateix.
No vol donar marge que un sol silenci o un gest permeti que se li pugui presentar una recusació.
Sobre la Fiscalia
Marchena, fiscal de carrera, no respon quan se li demana per la independència --històrica-- dels fiscals amb el govern. Però sí que tracta la qüestió al seu llibre a bastament.
Evita qualsevol nom i referència a l'actualitat i a la investigació judicial al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets. Amb tot, aquest llibre, el més polític de Marchena, obre amb un capítol que recupera i adapta una frase de Pedro Sánchez del 2019: "La Fiscalia de qui depèn? Doncs ja està
"
Adaptant aquesta frase tan cèlebre com polèmica, Marchena considera que el nomenament del cap de la Fiscalia per part de l'executiu "no s'ha d'entendre com a generador d'un deure personal i institucional de gratitud que es tradueixi en la defensa incondicional dels interessos governamentals."
El debat el planteja en el moment en què el govern espanyol intenta desvincular el mandat del fiscal del de l'executiu. Les dues tesis -per tant-, la del jutge i la de Sánchez, no són tan distants.
Sobre l'acord d'investidura
La crítica més dura és per a l'acord polític d'investidura entre Sánchez i Junts, que parlava de lawfare; de la instrumentalització de la justícia per interessos polítics. "Una crítica no legítima --diu-- de la política al Tribunal Suprem i un atac al respecte entre els poders de l'Estat que amenaça l'estabilitat constitucional."
En les més de 300 pàgines, no hi ha cap referència a la llei d'amnistia, a la qual s'oposa. I les referències al procés, judici que va presidir, són més aviat anecdòtiques.
Explica que al buscador de jurisprudència, els condemnats del procés apareixen amb els noms canviats; una fórmula per evitar una victimització.
El magistrat aborda l'excés d'aforaments al sistema polític espanyol; els dubtes sobre el poder de l'acusació popular quan hi ha partits polítics, sindicats o altres organitzacions que la volen instrumentalitzar al servei dels seus interessos.
Independència del CGPJ
Capítol no menor és el de la independència del Consell General del Poder Judicial, l'òrgan --administratiu, segons ell-- de govern dels jutges.
Marchena critica que hagi hagut un bloqueig de cinc anys en la seva renovació per la falta d'acord dels dos grans partits polítics espanyols. I rebutja qualsevol pacte entre aquestes dues formacions per acordar qui ha de presidir el poder judicial.
Una pràctica perniciosa, al seu entendre, que exemplifica amb un missatge de WhatsApp; aquell del 2018 d'un portaveu del PP que es vantava que el seu candidat acabaria sent president del consell.
El que obvia Marchena en el llibre és que aquell candidat era ell. I que va rebutjar el càrrec.
