Què ha convertit en extrem l'incendi de la Segarra, que es va propagar fins a 30 km per hora
L'incendi que crema des d'aquest dimarts a la Segarra, la Noguera i l'Urgell és el més gran i virulent del que portem de temporada. Fins ara, ha causat dos morts i dos ferits lleus, ha cremat més de 5.500 hectàrees i ha calcinat camps de conreu i algunes finques, granges i pallers, abans que s'hagi pogut estabilitzar.
Es tracta d'un incendi "inèdit" --en paraules de la consellera d'Interior, Núria Parlon--, amb les característiques d'un foc extrem de sisena generació, que ha arribat a avançar a 28 quilòmetres per hora. És a dir, ha recorregut en una hora la mateixa distància que hi ha, per exemple, entre Barcelona i Mataró, en línia recta.
És una de les velocitats de propagació més ràpides registrades a Europa i supera la capacitat d'extinció dels cossos de bombers, segons ha reconegut David Borrell, cap de l'operatiu de Bombers de la Generalitat:
Ens hem trobat un incendi amb un comportament especialment violent i ràpid, amb uns comportaments molt extrems.
L'incendi va començar en una zona on hi havia maquinària agrícola i una de les principals hipòtesis és que s'originés de forma accidental pels treballs d'una segadora.
Què l'ha convertit en "explosiu"?
L'inspector en cap del cos de Bombers a Lleida, Juanjo Bellostas, ha reconegut, en una entrevista al canal 3/24, que és l'incendi "més explosiu" que ha viscut fins ara, fins i tot més que un foc històric a Cabanabona que va cremar 5.000 hectàrees, atiat per un vent de ponent.
La diferència és que llavors, explica, "el seu desenvolupament es va produir en tota una jornada de treball, i en aquest cas vam tenir la mateixa afectació en tres hores escasses".
Els elements clau que determinen el comportament d'un foc, explica Jordi Vendrell, director de la Fundació Pau Costa i expert en focs extrems, són el relleu per on crema, el combustible que l'alimenta i les condicions meteorològiques. En aquest cas, l'incendi s'ha expandit per una zona relativament plana, i són els dos últims factors els que l'han fet especialment perillós.
Ha cremat combustible "fi", majoritàriament agrícola, i en un dia de tempesta i forts vents, amb "l'atmosfera amb un potencial que ha afavorit el creixement en vertical de les columnes de fum". La velocitat amb què ha arribat a propagar-se el foc també ha estat "una bestiesa, un component extrem mai vist fins ara a Catalunya", ha afegit Vendrell.
"A part de les altes temperatures, que fan que els incendis de cereals i de matolls es propaguin especialment de pressa aquest estiu", avançava dimarts al vespre David Borrell, "en aquest cas ens hem vist afectats per una tempesta propera, que ha produït vents de més de 120 km per hora en superfície" i per un pirocúmul":
Hem tingut un pirocúmul, que és signe de complexitat d'extinció, d'una inestabilitat atmosfèrica, d'una interacció entre l'incendi i l'atmosfera molt potent, de 14 km d'altura. Això ha generat una inestabilitat molt gran amb vents erràtics molt forts, que ens ha superat la capacitat d'extinció.
Els pirocúmuls són núvols originats a partir de la calor extrema dels incendis, capaços de desencadenar fortes tempestes. A l'interior contenen aigua líquida que, en trobar-se amb l'aire fred, acaben desplomant-se abruptament. Quan creixen molt --més de 5.000 metres d'altura-- es converteixen en pirocumulonimbus i poden contenir aigua gèlida a l'interior.
Com més pugen aquests pirocúmuls i pirocumulonimbus, afegeix Jordi Vendrell, més violents són els seus descensos quan esclaten, no només perquè poden escampar l'incendi i crear nous focus, sinó perquè ho fan amb tanta força "que poden arribar a partir un arbre per la meitat":
Són extremadament perillosos per a la població i, en aquest cas, per als bombers.
Què hauria passat si fos massa forestal?
Jordi Vendrell considera especialment important remarcar que aquest pirocúmul ha passat en un incendi de vegetació agrícola i no de massa forestal --amb molt més potencial de combustió--, com els que s'havien vist fins ara.
Però, què hauria passat si l'incendi hagués estat en una zona boscosa, amb molta més massa forestal?
Juanjo Bellostas no concreta si hauria estat pitjor o no, tenint en compte que en un bosc hi ha més massa per cremar, però és "combustible verd" que no crema tan ràpidament com els matolls: "El bosc té molta més càrrega, més quilograms de combustible per metre quadrat, però el combustible viu és capaç de regular la seva humitat", explica l'inspector en cap dels Bombers. "En canvi, el rostoll és combustible fi, mort, que es regula amb l'ambient, i si tenim temperatures molt altes i humitats molt baixes, està completament disponible":
Malgrat que sigui menys combustible en tones, el rostoll té capacitat zero d'autoregular-se. En canvi, el combustible verd primer ha de perdre tota l'aigua per entrar en combustió.
Confinar-se i esperar
Jordi Vendrell destaca que Catalunya és pionera en l'estudi del comportament dels incendis extrems, però que no hi ha prou dades encara per saber com es comporten els focs d'aquest tipus.
Per això, l'únic que es pot fer en aquests casos, ha lamentat l'inspector en cap dels Bombers de Lleida, és avisar la població perquè s'autoconfini i eviti qualsevol risc. I "quan l'incendi ens doni l'oportunitat, és quan hem de treballar, per guanyar i acabar fent el control i l'extinció del foc", ha dit. Perquè durant gran part del desenvolupament de l'incendi, el cos de bombers està "fora de capacitat" i no pot actuar.
Qualsevol cos de bombers modern no té capacitat d'afrontar en determinats moments aquesta tipologia de comportaments.
La pluja que la tempesta ha portat fins a tot el perímetre del foc és el que ha permès estabilitzar-lo aquesta nit. Juanjo Bellostas reconeix que no saben què hauria passat si no hagués plogut, amb la quantitat de "combustible mort" que l'incendi tenia al seu abast.
Ara mateix, hi ha el nivell 3 del pla Alfa activat a 143 municipis per risc molt alt d'incendi forestal.
