Què passa a Ucraïna mentre el món mira a Gaza? L'estancament de la guerra beneficia Rússia
Des del principi de la invasió, Ucraïna té clar que el temps juga en contra seu, sobretot perquè depèn absolutament del suport exterior. La guerra de Gaza ha estat un revés per a Zelenski, que té coll avall que Israel s'endurà part dels recursos financers i militars que els Estats Units els havia de fer arribar. I això encara podria ser pitjor si Donald Trump guanya les presidencials de l'any que ve als EUA.
Mentrestant, Europa manté per ara l'ajut a Ucraïna. De fet, aquest dimarts estan reunits a Brussel·les els ministres d'Afers Estrangers de l'OTAN per parlar de com continuar donant suport a Ucraïna. El secretari general, Jens Stoltenberg ja ha reivindicat que l'ajuda de l'Aliança Atlàntica ha permès a Kíiv recuperar la meitat del territori ocupat a l'inici de la invasió, i que rebran més armes i munició per ampliar l'alliberament.
Per la seva banda, Rússia, que té més recursos humans i econòmics, treballa amb l'estratègia que tard o d'hora arribarà el cansament occidental. Després del fracàs de l'ofensiva total, no li queda més remei que fiar l'estratègia a la paciència per aconseguir els objectius inicials: destruir Ucraïna i la seva sobirania més enllà dels territoris que s'ha annexionat. I per això ha fortificat posicions i es manté en una estratègia defensiva.
L'hivern empitjora la guerra
L'arribada de les primeres nevades complica la situació a les ciutats, on es tem que Rússia torni a atacar la infraestructura energètica per deixar les famílies sense calefacció i minar la moral col·lectiva, un dels valors que ha caracteritzat la societat ucraïnesa davant l'agressió.
L'hivern igualment dificulta la vida al front, perquè els soldats també han de lliurar la batalla contra el fred i el fang que complica enormement la mobilitat de vehicles i armament pesant:
Passar el riu Dnièper, l'única victòria
La guerra està pràcticament estancada. La contraofensiva ucraïnesa de l'estiu només ha aconseguit una fita destacada: superar la frontera geogràfica del diu Dnièper, a la regió de Kherson, i consolidar la posició. A banda d'alliberar algun petit poble com Robótine.
Això ha provocat els primers símptomes de pessimisme entre els soldats ucraïnesos, que veuen més lluny l'aspiració d'arribar al mar d'Azov per trencar el cinturó rus de Crimea fins al Donbass ocupat.
Avdíivka, el nou Bakhmut
I ara els combats més ferotges se centren a Avdíivka, un suburbi de Donetsk que els ucraïnesos estan defensant i asseguren que està sent una carnisseria per les forces russes com ho va ser Bakhmut.
L'objectiu principal segons el general en cap de les Forces Armades d'Ucraïna, Valeri Zaluzhni és no perdre més territori. Explica a "The Economist" que després els costa entre 10 i 15 vegades més recuperar-lo.
Els analistes apunten que Avdivka s'està convertint en una mena de trofeu que Putin espera presentar als russos abans d'anunciar previsiblement al desembre que es presentarà a les eleccions presidencials del març per governar sis anys més.
El que sembla clar és que mentre Putin continuï al poder, la guerra d'Ucraïna, sovint vista com una croada personal del president rus, no acabarà.
