Què passa quan el caos ja no és l'arma dels insurrectes sinó del poder?

El vell ordre mundial ha saltat pels aires. Comença una nova era del poder que l'escriptor i assessor polític Giuliano da Empoli analitza en el seu últim llibre, "L'hora dels depredadors", després de l'èxit d'"El mag del Kremlin".

L'entrevistem per aprofundir sobre els nous equilibris de poder al món.

Sílvia Heras: El caos ja no és l'arma que fan servir els pobles per sublevar-se, sinó que ara és l'eina del poder... un escenari inquietant, no?

Giuliano da Empoli: Sí, el 2016, quan Trump va ser elegit per primera vegada, molta gent va pensar que només era un accident i que després la situació tornaria a la normalitat.

Ara el que entenem és que aquesta manera de governar a través del caos, la sensació, la sorpresa constant i gairebé la hipnosi és la nova normalitat i que probablement no tornarem a la situació d'abans.

SH: Hi ha alguna cosa que puguem fer per aturar aquesta nova normalitat?

GE: No, perquè estem en un entorn digital amb nous mitjans socials i tot això segueix regles fonamentalment diferents i un comportament molt agressiu és especialment profitós.

La manera com Trump i els líders com ell procedeixen és que no tenen regles, ni barreres, ni lleis. Produeixen i creen la seva pròpia realitat pràcticament cada dia a mesura que es mouen. L'entorn digital els ho permet, així que l'única cosa que podem fer és aprendre les noves regles i intentar guanyar.

SH: De qui és la culpa? Com hem arribat fins aquí?

GE: Ens enfrontem a dos tipus de depredadors: els depredadors polítics, que són personatges com Trump o Milei, o líders europeus o de l'extrema dreta. Són líders molt tradicionals en el sentit de figures que restauren el poder tal com era en el passat: autocràtic, vertical, masculí, tradicional... però que tenen el suport de la infraestructura proporcionada pels depredadors tecnològics, i això és nou i diferent.

Jo ho anomeno la Somàlia digital perquè és un ecosistema i un món on, de nou, no hi ha responsabilitat, ni regles, i només el més fort, la persona que crida més fort i que colpeja primer, preval. Bàsicament és la unió d'alguna cosa molt antiga que és l'autocràcia amb alguna cosa molt nova que és l'ecosistema digital.

Per exemple, amb la invenció de la impremta la mateixa tecnologia va produir efectes diferents a la Xina imperial, a l'Europa de la Reforma o als califats, la mateixa tecnologia, tres ètiques diferents, i crec que hauria de ser el mateix amb el món digital i la IA.

Avui dia la lluita contra la tecnologia no té sentit, es tracta d'adaptar-la a com volem que funcioni en la nostra societat. Veiem el model xinès, veiem el model americà, hauríem de tenir un model democràtic europeu que no sigui només europeu, crec que molts països voldrien viure en una dimensió digital compatible amb la democràcia.

SH: I la reina d'aquesta "Somàlia digital" és la intel·ligència artificial, oi? Ràpida, anònima...

GH: La intel·ligència artificial l'anomeno intel·ligència autoritària perquè en realitat concentra el poder, es tracta de concentrar el poder en molt poques mans, i de nou no és un problema de la tecnologia en si mateixa perquè no estem lluitant contra la intel·ligència artificial, seria com lluitar contra l'electricitat, no té sentit, es tracta de la governança d'aquesta tecnologia, qui la governa realment, quins límits o regles té, com de transparent és, què en sabem?

Ho hauríem de treballar i no ho fem.

SH: Són els governs els que s'han de posar les piles, els que han de legislar?

GH: El fet que aquesta aliança ara sigui explícitament oberta és un avantatge. Hi ha una dita als Estats Units que diu que la balena només es pot arponar quan arriba a la superfície i ara veus el que està passant, i això permet a gent com tu i jo lluitar contra això.

Vam veure als Estats Units els resultats de les eleccions recents a Nova York que van en una direcció diferent, però no crec que sigui només una qüestió política, els demòcrates també eren molt propers a la gent de la tecnologia i també van permetre que tot aquest sistema es desenvolupés.

Es tracta del canvi de poder, hem d'entendre que la tecnologia no és només un negoci, sinó una qüestió de poder, de governar la nostra societat d'una manera diferent i hem de ser capaços de tenir un impacte en això, no hem d'acceptar el sistema que simplement vingui a nosaltres.

SH: Sí, perquè les conseqüències ja estem veient que són terribles, el retrocés en els nostres drets...

GH: El resultat és que molta gent ara no pot obtenir el visat per entrar als Estats Units, depèn del que diguis o de com et comportis ja no entres als Estats Units.

Tinc molts amics a París, on visc, que són escriptors i periodistes, no són radicals, són gent normal i tranquil·la, i em diuen que tenen problemes per aconseguir el visat. Fa només dos anys ningú no s'hauria imaginat que aquesta seria la situació als EUA, així que és un procés molt ràpid.

Els líders europeus, amb algunes excepcions com Pedro Sánchez, volen tractar un gran repte polític per sortir de la democràcia liberal, per imposar un règim polític diferent, volen tractar-ho com una cosa tècnica.

Creuen que han de negociar el comerç i després tractar amb Ucraïna, però la realitat és que cal veure el panorama complet i el panorama general és que els depredadors tecnològics i els depredadors polítics junts volen desfer-se de qualsevol contrapoder, volen desfer-se de les nostres institucions, dels nostres procediments, dels nostres mitjans de comunicació, dels nostres jutges, de les lleis, això és el que tenen en comú, és realment un canvi de règim.

Europa no l'estem enfrontant com hauríem, la Xina o països molt menys poderosos que Europa, com el Brasil, s'estan resistint i estan sent sancionats.

Jo penso que si t'enfrontes a Trump en els grans temes, fins i tot en els temes tècnics, ets més fort perquè si no ho fas i simplement et sotmets políticament esperant que potser en les coses tècniques puguis tenir avantatges... estàs perdent des del principi perquè ja estàs en una posició de submissió.

SH: I la imatge d'aquests depredadors és, obviament, Trump-Musk

GH: La parella Musk-Trump és realment la imatge del que estic parlant, que és la convergència de depredadors polítics i depredadors tecnològics, i per descomptat, es van barallar per raons d'ego i de poder. Tenen en comú que volen desfer-se de qualsevol regla o limitació, volen moure's ràpid i trencar les coses, que va ser el primer eslògan famós de Facebook.

Europa per ells és el símbol d'una mena de burocràcia lenta basada en normes amb molts defectes. No hauríem de pensar que Europa és perfecta, està plena de defectes, però és un símbol de tot allò del que els depredadors volen eliminar.

SH: I què passarà amb les institucions com l'ONU o el TPI que fins ara posaven una mica d'ordre?

GH: Estem davant d'un moment de reestructuració de les coses. Crec que, malauradament, no n'hi ha prou amb afrontar els depredadors només dient que hem de defensar les normes i les antigues institucions i tot això, cosa que seria correcta perquè, òbviament, és del que es tracta la democràcia.

El problema és que l'atractiu del depredador és exactament el contrari, ofereixen un miracle. En teologia un miracle és Déu sobrepassant les lleis humanes per produir un efecte sobre la realitat i el miracle dels depredadors és que diuen que han d'infringir les normes, han d'infringir les lleis per produir un efecte sobre els teus problemes, la criminalitat immigratòria, el cost de la vida, la inflació, el que sigui.

L'únic avantatge de Trump i els depredadors és que han restaurat la sensació que tot és possible, ho han fet d'una manera salvatge, anant en la direcció equivocada, però demostren que pots fer coses, que no has d'acceptar la realitat tal com és.

SH: Comença una nova era de poder?

GH: El model tecnoautoritari no és superior. Trump no ho està fent bé als EUA. Putin no ho està fent bé a Rússia. Els depredadors no són invencibles. T'hipnotitzen, de manera que cada dia passa alguna cosa i el que hipnotitza és la rapidesa amb què ho fan. Vivim en societats que la majoria de la gent pensa que no passa res, que res canvia, i per tant mirem això i tots caiem en un encanteri.

Però és només una il·lusió. Sabem que es mouen ràpid però sovint en la mala direcció, a més el mateix Trump, un dia es mou ràpid en una direcció i l'endemà es mou en direcció contrària, així que el primer que hem de fer és trencar l'encanteri. Els llibres són una manera de fer-ho i els mitjans de comunicació també haurien de treballar en la mateixa direcció, intentant trencar l'encanteri, no nodrint-lo, perquè és una temptació caure sota l'encanteri dels depredadors.