Què preveu la nova llei de dependència i discapacitat: més prestacions i menys burocràcia

Facilitar la vida de les persones amb algun grau de dependència o discapacitat. Aquesta és la filosofia de la reforma que vol engegar el Ministeri de Drets Socials i que busca revertir les retallades que es van fer en temps de crisi econòmica.

Entre els punts més destacats de la nova norma, que s'ha consensuat amb els col·lectius afectats, hi ha la supressió d'incompatibilitats --com ara treballar i ser beneficiari de dependència-- i l'ampliació de les ajudes al domicili. 

Una altra de les novetats rellevants és que a les persones dependents se'ls reconeixerà automàticament una discapacitat del 33%.

"Gir copernicà"

El projecte de llei, impulsat pel Ministeri de Drets Socials de Pablo Bustinduy, comença ara el tràmit parlamentari.

Bustinduy s'ha felicitat d'haver enviat al Congrés la reforma social més important "possiblement" d'aquesta legislatura, ja que afecta 4,2 milions de persones i les seves famílies.

El ministre ha parlat d'un "gir copernicà que passi de centrar l'atenció en la gestió de les places a les residències, a atendre les necessitats, els desitjos i les preferències dels usuaris i usuàries".

En definitiva, un nou sistema de dependència i discapacitat que amplia el catàleg de serveis i prestacions més enllà de les residències, perquè un dels objectius que persegueix és l'autonomia dels usuaris en cas que vulguin continuar vivint a casa seva.

Treballar i rebre ajudes

Un dels aspectes més destacats del projecte de llei és que les persones que reben ajudes per discapacitat podran treballar sense perdre el dret a rebre aquestes prestacions, com passava fins ara.

El fet de no poder fer compatible feina i ajudes afavoria que alguns beneficiaris renunciessin a incorporar-se al món laboral, cosa que dificultava que poguessin engegar un projecte de vida de forma autònoma.

Amb la reforma d'aquestes lleis també es vol incentivar que les persones amb discapacitat que tenen concedit un lloc de treball en un centre ocupacional puguin acceptar un contracte de feina extern. Se'ls mantindrà la plaça al centre mentre proven si s'adapten a la nova feina.

Amb la reforma, doncs, se suprimiran les incompatibilitats que es van introduir l'any 2012.

 

Més ajudes a domicili

La proposta de reforma de les lleis de dependència i discapacitat també preveu una ampliació de les ajudes en el domicili.

D'aquesta manera, les persones beneficiàries d'aquestes prestacions podran disposar d'un cuidador que les acompanyi al metge o a fer la compra.

A més, s'amplia el ventall de persones que poden ser cuidadores no professionals més enllà de la família, tal com ha explicat el mateix ministre Bustinduy:

"Persones que no estiguin vinculades per consanguinitat... amics, amigues i veïns que també podran rebre aquestes prestacions."

Qui ho necessiti, també rebrà --en règim de cessió temporal-- productes de suport com ara cadires de rodes, llits articulats o caminadors, que s'hauran de tornar quan ja no es necessitin.

També s'eliminarà la carència màxima de 2 anys en les prestacions econòmiques per a cures en l'entorn familiar.

Menys burocràcia

Amb la reforma de les lleis de dependència i discapacitat també es vol reduir la burocràcia i fer més àgils els tràmits.

En aquest sentit, hi ha una novetat important: a les persones dependents de grau 1 se'ls reconeixerà automàticament una discapacitat del 33%. I les persones amb grau 2 i 3 --el màxim-- tindran el reconeixement d'un 65% de discapacitat. 

L'objectiu d'aquesta mesura és evitar duplicar molts dels tràmits que s'havien de fer fins ara.

Habitatges més accessibles

La nova norma també preveu ajudes per garantir l'accessibilitat de tots els habitatges. D'aquesta manera, les comunitats de veïns estaran obligades a fer les obres necessàries en cas que una persona amb discapacitat ho demani.

Per fer les adaptacions que calguin a ascensors, portes o rampes, les comunitats tindran dret a rebre ajudes i subvencions econòmiques.

Dotació econòmica

De fet, aquest mateix dimarts s'ha anunciat que el govern espanyol repartirà més de 783 milions d'euros entre totes les comunitats per finançar l'atenció a la dependència. 

Actualment, les comunitats autònomes assumeixen --de mitjana-- més del 70% dels costos i el compromís de l'Estat és arribar al 50%. 

En el cas de Catalunya, la Generalitat va finançar l'any passat el 77% de l'atenció de la dependència, mentre que l'Estat va aportar la resta, el 23%. Són dades de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials. 

Per comunitats autònomes, Catalunya és la cinquena que més inverteix, darrere del País Basc, Navarra, les Balears i el País Valencià. A la cua hi ha La Rioja, Castella i Lleó i Andalusia. La despesa anual mitjana per a les persones beneficiàries és de poc més de 8.500 euros.