Què volen les grans ciutats del pla de barris: 5 exemples de propostes per rehabilitar l'entorn
Rehabilitacions de barris que van molt més enllà d'una reforma estètica. Diversos municipis ja treballen en els projectes que presentaran al Pla de Barris i Viles 2025-2029 de la Generalitat.
La primera convocatòria (d'un total de cinc) es farà al juliol. El govern preveu arribar en cadascuna a una vintena de municipis, que podran rebre una part del finançament per executar els projectes.
Les ciutats de Tarragona, Girona, Lleida o Tortosa hi presentaran plans per rehabilitar nuclis històrics o barris amb necessitats d'inversió, amb actuacions de caire social, com reclama la Generalitat.
Pel que fa a Barcelona, fonts municipals confirmen que es presentarà una candidatura en cada convocatòria, però no entren en el detall de quina proposta serà. L'Hospitalet de Llobregat i Badalona estan pendents de decidir.
El professor de Geografia de la UAB Oriol Nel·lo, un dels impulsors de la llei de barris del primer tripartit, destaca a TV3 la importància dels programes de rehabilitació urbana:
Si som capaços d'intervenir en aquells barris on es concentra la població més vulnerable i millorar els serveis, l'espai públic i l'educació, podem incidir en una reducció de les desigualtats.
Barcelona: un complement al pla de barris local
La capital de Catalunya ja té un pla de barris propi per a les zones més vulnerables. En concret, arriba a 27 barris dels 73 que té la ciutat, sobretot als de la franja del Besòs, els de Ciutat Vella i la Zona Franca i els de muntanya.
El programa municipal busca reduir les desigualtats amb inversió en l'espai públic, equipaments i rehabilitació, però també en educació, cultura i programes socials.
Tot i no concretar quin projecte presentaran al pla de barris de la Generalitat, fonts municipals confirmen que s'apostarà per propostes que reforcin els àmbits d'actuació del pla de barris municipal.
Tarragona: la reforma integral de la Part Baixa
La Part Baixa de Tarragona, a tocar del port i de l'estació de tren, és una de les zones més degradades de la ciutat, amb queixes de veïns per la deixadesa i per les naus i solars abandonats i bruts.
L'Ajuntament de Tarragona va elaborar en el seu dia un pla integral amb la participació dels veïns. Ara adequarà el document per presentar-lo al Pla de Barris i Viles de la Generalitat.
"La inserció sociolaboral i les polítiques sociocomunitàries seran una part molt important", confirma l'alcalde, Rubén Viñuales. Des de l'AV del barri del Port, Mari Carmen Puig reclama que s'actuï ja a la zona.
Entre les accions que recull el pla hi ha un impuls al comerç, la millora de carrers i la rehabilitació d'habitatges, nous equipaments, reformar la façana marítima i prevenir les inundacions al barri.
Pots recuperar el reportatge sobre el Part Baixa de Tarragona emès al TN Comarques aquí:
Lleida: el centre històric, en el punt de mira
La Paeria de Lleida confia en el Pla de Barris i Viles per donar un impuls a la reforma del centre històric, amb una degradació urbanística i social. "Està deixat de la mà de Déu", lamenta Jaume Millàs, president de l'AV Jaume I.
Per revitalitzar el barri, el pla que presentarà a la Generalitat preveu la construcció de més de 700 habitatges, ajuts per obrir comerços i un espai d'economia social.
L'alcalde, Fèlix Larrosa, creu que garantir una feina digna ha de servir per "normalitzar les persones que viuen al barri". Des de l'Associació de Veïns i Comerciants del Centre Històric, Cristina Armengol confia en el nou pla per rehabilitar la zona.
Tot i les queixes veïnals per inseguretat, no es preveu cap reforç policial després de l'obertura del centre operatiu de la Guàrdia Urbana al centre històric, el setembre passat, com s'explica en aquest reportatge:
Girona: el Pont Major espera millores
El barri del Pont Major és una de les portes d'entrada de Girona i fa frontera al nord amb Sarrià de Ter. L'espai fa anys que reclama millores urbanístiques i socials perquè està molt degradat.
Des de l'AV Pont Major, Josep Maria Castanyer lamenta que l'escola pública ha perdut alumnat. Per això, entre les demandes que fan hi ha un reforç de les activitats socioeducatives i un espai comunitari per a nens i joves.
L'Ajuntament vol presentar la millora d'aquest àmbit al pla de barris, però avisa que potser no podran incloure totes les demandes al projecte perquè una part de la inversió ha de ser municipal.
"Haurem de ser realistes", diu la tinenta d'alcaldia Núria Riquelme i Zurita a TV3, que destaca que més enllà d'una millora urbanística ha d'incloure també "una mirada social".
Pots recuperar el reportatge sobre el barri del Pont Major emès al TN Comarques aquí:
L'Hospitalet i Badalona, dues grans ciutats a l'expectativa
La segona ciutat amb més habitants de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat, té clar per a quina zona es presentarà al pla de barris de la Generalitat, però encara n'ha de definir l'abast.
Es vol actuar a la zona del Samontà, sobretot als barris de Pubilla Cases, Collblanc, la Torrassa, la Florida i les Planes. Amb reforma urbanística, però posant èmfasi també en l'educació.
A mitjans de juny hi ha prevista una comissió bilateral amb la Generalitat. Una trobada en què, entre altres temes, es vol abordar el pla de barris.
Pel que fa a Badalona, fonts municipals reclamen més concreció al govern per poder definir quins projectes presenten a la primera convocatòria.
Les àrees on es on vol actuar són les que fan frontera amb Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià, que inclou barris com Llefià, Artigas, Sant Roc o el Remei, entre d'altres. Zones amb més necessitat de vertebració social i urbanística, segons el consistori.
Amb el primer pla de barris, fa 20 anys, es va intervenir a una part del barri de Sant Roc amb la construcció de nous edificis que van substituir blocs dels anys 60 molt degradats.
Carles Sagués, de la plataforma Sant Roc Som Badalona, explica que a la part remodelada del barri "ha desaparegut gran part de la conflictivitat que hi havia en matèria d'habitatge", com es recull en aquest reportatge:
Tortosa: fer front a la degradació del nucli històric
Set barris configuren el nucli històric de Tortosa, amb problemes comuns: edificis abandonats, degradació i problemes de convivència. A la zona s'hi concentren les rendes més baixes del municipi.
L'Ajuntament ha iniciat un procés participatiu amb veïns que ha de servir de base per elaborar un pla de regeneració que presentarà al Pla de Barris i Viles.
L'alcalde, Jordi Jordan, explica a TV3 que un dels objectius serà la rehabilitació d'habitatges. S'estima una inversió de 25 milions d'euros fins al 2029.
Pots recuperar el reportatge sobre el nucli històric de Tortosa aquí:
Els requisits del Pla de Barris i Viles
Per optar al Pla de Barris i Viles, els ajuntaments han de presentar projectes que afectin barris o zones amb una renda neta per persona inferior a la mitjana catalana (16.546 euros).
També es tindran en compte altres criteris com ara la degradació arquitectònica o urbanística, un elevat nombre de desnonaments, un dèficit d'equipaments o una exposició als efectes de la crisi climàtica i la contaminació.
Les propostes de millora hauran de ser integrals: anar més enllà d'obres als carrers i ajudar a reduir les desigualtats socials, millorar l'accés a la salut, l'educació o a un lloc de feina.
El govern preveu una inversió de 200 milions d'euros per any, als quals s'ha d'afegir l'aportació que faran els ajuntaments, que pot oscil·lar entre el 25 i el 50% del cost del projecte.
Els projectes escollits rebran finançament segons la mida del municipi i la magnitud del projecte.
Els municipis més petits de 20.000 habitants poden presentar propostes amb un pressupost d'entre 3 i 12,5 milions d'euros, i en el cas dels més grans, els plans s'han de moure entre 6 i 25 milions d'euros.
