Morir malalt al carrer: denuncien el cas de Bakary Diba, que malvivia al parc de la Ciutadella
El poc que sabem és que procedia del Senegal, tenia 34 anys i almenys en feia set que havia arribat a Catalunya. Tot i així, no tenia papers i malvivia dedicant-se a la ferralla. Un quilo de ferralla, es paga entre 5 i 40 cèntims, depenent del moment.
Bakary Diba vivia i dormia en un racó del parc de la Ciutadella des de l'abril de l'any passat, paradoxalment, un lloc de passeig per als barcelonins que també atrau turistes i a pocs metres del Parlament de Catalunya.
Tenia problemes de salut i feia diàlisi a l'Hospital del Mar. L'última visita va ser el 30 de desembre, en tenia més de programades, però no s'hi va presentar.
Un dels seus companys, Sanjo Bojang, recorda que Bakary va explicar fa uns dies que ja sabia que moriria en un moment o altre:
Ho va dir uns dies abans, amb el fred que feia i la malaltia de ronyons que arrossegava, ho presagiava.
Sanjo ho explica amb molta impotència perquè, diu, no podien fer res per ajudar-lo.
Bakary tenia una salut mental deteriorada per la malaltia, potser també per la vulnerabilitat de viure al ras i la impotència d'un futur poc optimista. Va morir dimarts a mitja tarda allà mateix on vivia. Els Mossos d'Esquadra van considerar que la mort no presentava indicis de criminalitat.
Paral·lelament als tràmits oficials, els amics amb qui Bakary va passar els últims mesos de vida a Barcelona van contactar amb la seva família al Senegal i amb un germà que viu a Almeria per notificar-los la mort. De moment, ja han activat un compte per recollir fons i repatriar el cos al Senegal perquè els seus pares puguin fer-li l'últim adeu.
Maltractament institucional i discriminació sistemàtica?
La Comunitat Negra Africana assegura que a Bakary Diba no se'l podia deixar marxar de l'hospital si estava fent diàlisi sense saber on aniria a dormir. Per contra, l'Hospital del Mar, que en lamenta la mort, manté que va complir els protocols mèdics i el treball social amb tots els recursos que tenien al seu abast.
L'entitat africana manté que Bakary tenia trastorns mentals, però que això no justificava que no se l'ajudés a recuperar-se i, almenys, a morir dignament.
Mayo Asumu, vicepresidenta de la Comunitat Negra Africana, mostra la seva indignació i impotència davant d'aquest cas. Les seves paraules són contundents:
Què fan aquests nois que recullen ferralla? On dormen? No desapareixen? No tornen a l'Àfrica. No som invisibles. Aquest noi es mereixia morir dignament, no com un gos. A hores d'ara no hi ha gossos que morin al carrer.
L'entitat també denuncia maltractament institucional i discriminació sistemàtica que afecta les persones migrants en general i les d'origen negroafricà de forma més severa.
1.400 persones dormen al ras a Barcelona
Com en Bakary, 1.400 persones dormen al ras a Barcelona. Per què es produeix aquesta situació? La falta d'una política contundent d'habitatge o bé la impossibilitat que molts sensellar puguin treballar perquè la llei d'estrangeria no els hi permet són algunes de les causes que els aboquen al carrer.
L'Ajuntament va activar a inicis de desembre l'operació fred amb un centenar de places per a aquelles persones sense sostre que ho sol·liciten quan les temperatures baixen de 0ºC. Tot i així, només s'hi poden quedar deu dies. De moment, hi han passat 400 persones.
La Comissionada de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona amb una llarga trajectòria, Sònia Fuertes, assegura que ja tenen destinades 2.900 places a persones sense llar i més de 100 educadors al carrer per conèixer la realitat d'aquestes persones, crear vincle i donar-los una sortida:
La ciutat ha augmentat un 63% el pressupost i ha augmentat places amb tot el que està relacionat amb l'habitatge. Volem revertir aquesta situació, no només atendre-la. Creiem que les polítiques locals han d'anar acompanyades de l'administració general, però la naturalesa d'aquestes persones és complexa i diversa.
Per la seva banda, la directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, manté: "És cert que ara hi ha més places, però són insuficients, cal apostar d'una manera més agosarada, unir esforços entre administracions i donar una resposta més realista a totes aquestes persones."
Per Fernández, no està justificat que cap sensesostre mori al carrer i, de fet, l'entitat va fer seu el lema "El carrer mata". La Fundació Arrels, que atén les persones sense llar, va comptar l'any passat la mort de 84 persones que no tenen lloc on viure a la ciutat, 29 més que l'any anterior. Segons les seves dades, també l'any passat van atendre 3.176 persones. D'aquestes, un 89% són homes i un 11% dones. Dels atesos,1.356 van demanar ajut a Arrels per primera vegada.
No es tracta de casos aïllats. El setembre de l'any passat una dona sense llar va estar quatre hores morta en un banc de la plaça Catalunya. Alguns informes apunten que la mitjana d'edat de les persones mortes al carrer és de 62 anys, quan l'esperança de vida és de 80.
