Qui són els "delulu": els somiatruites de la generació Z que gaudeixen fent volar coloms
Delulu és una de les paraules de moda entre els adolescents i els més joves.
És fer volar coloms i divertir-se amb la fantasia, o no tocar de peus a terra, però prendre-s'ho amb filosofia i continuar somiant en allò que els agradaria viure, com si, per art de màgia o amb un cop de sort, es pogués fer realitat de tant donar-hi voltes.
També és veure el got mig ple o buscar tres peus al gat davant situacions desagradables fins que trobes l'explicació que més et convé, encara que no tingui cap lògica.
Per exemple, si la persona que t'agrada no et contesta un missatge, si ets "delulu" creus que és perquè és tímida, s'ha quedat sense bateria o et prepara una sorpresa, en comptes d'assumir que no té gens d'interès a fer-ho.
O imaginar-te que trobaràs la feina que somies perquè, en girar la cantonada, toparàs de nassos amb algú que quedarà impactat per la teva capacitat i t'oferirà l'oportunitat que esperes.
O que un vídeo teu es farà viral i guanyaràs fama i fortuna en un tres i no res.
Il·lusionar-se amb un deliri
El terme "delulu" és una derivada de la paraula "deliri" i "Delulu is the solulu" vol dir "el deliri és la solució".
Té el seu propi hashtag a TikTok, amb més de 6.000 milions de visualitzacions amb explicacions del seu significat i exemples del que representa, alguns il·lustrats amb cançons, performances o vinyetes.
Serveix tant per creure's que passarà un impossible com per interpretar qualsevol senyal del teu entorn com a positiva, encara que siguis l'únic que ho fa.
Com fer la juguesca que, si surt un número concret, vol dir que algú que t'interessa pensa en tu. I veure la xifra, costi el que costi:
O trobar explicacions positives per a qualsevol revés o veure un somni impossible a l'abast, com en alguns d'aquests exemples:
@aerdna Literal si paso eso esa noche #fyp #parati #delulu #girlythings #girlygirl #delusional ♬ original sound - Andy
Un recurs per combatre l'ansietat
Ser "delulu" també és negar la realitat per rebaixar l'estrès, però sense creure-s'ho massa.
El psicòleg clínic i psicoanalista José Ramón Ubieto explica que "és una manera de tenir recursos que permetin afrontar les coses amb cert optimisme":
"És com si fos una mena de pròtesi d'optimisme, com una injecció de sentit positiu a la vida per abordar les dificultats".
És la versió moderna del "si vols, pots" o el "res és impossible" en la que ets conscient que això no és del tot cert, però has decidit evadir-te'n i gaudir de fer-te una pel·lícula que probablement mai es farà realitat, però que t'ha quedat tan bé que, què dimonis, per què no creure-la?
El doctor en sociologia de la Universitat de les Illes Balears Lluís Ballester considera que és possible que, com a mínim a escala individual, pugui ajudar a cuidar la salut mental: "els agregats de depressió, ideació suïcida, salut mental en general poden millorar".
Un paradigma generacional
Es tracta d'una visió del món que cal posar en context: el dels joves que han crescut amb Internet i les xarxes socials, en un entorn de canvis accelerats, precarietat laboral, inestabilitat i, en general, incertesa en el futur.
Ubieto explica que és una generació que "ha passat per una crisi important, la de 2008, que ha patit una pandèmia mundial i que ara es troba que ha d'enfrontar l'entrada a la vida adulta".
"La possibilitat d'una estabilitat, que fins ara guiava la vida, ha entrat en fallida. No tenen aquesta opció. Si fos possible un projecte estable, hi optarien. Ho demostren els milers de persones que s'apunten als processos d'oposicions", apunta Ballester.
Autor del llibre "¿Adictos o amantes? Claves para una salud mental digital en infancias y adolescencias", Ubieto afegeix que, d'altra banda, per la majoria d'individus, aquest plantejament delulu té data de caducitat:
"Tothom a l'adolescència i la primera joventut està obert a moltes coses i està bé que ho estigui perquè ha d'explorar moltes coses".
L'impacte de la tecnologia
També són joves que segueixen a grans estrelles i a youtubers i instagramers que s'han fet d'or, de la nit al dia, jugant a videojocs, donant consells sobre roba o maquillatge o penjant vídeos que s'han fet virals.
Ballester recorda que "ens passem el dia mirant pantalles i per les pantalles ens arriba de tot. També continguts de les xarxes socials que no tenen per què ser representatius de la realitat".
Un entorn digital en què Ubieto apunta, a més, a la irrupció de la intel·ligència artificial com a factor important. "Està qüestionant algunes fronteres, com les de l'espai i el temps, que semblaven inamovibles":
"Ja hi ha chatbots on pots parlar amb els teus familiars morts. Això és normal o és delirant? Fa 20 anys segurament diriem que és de bojos, però a l'Àsia tenen molt d'èxit. Els usuaris són tots delirants, en el sentit de malalts mentals? Segurament no".
La desil·lusió deixa pas al deliri: la generació Z gira la truita
Segons un article publicat al New York Times, el terme "delulu" va aparèixer fa una dècada vinculat al K-Pop i amb una connotació negativa, fins i tot despectiva, ja que feia referència més a una desil·lusió que a tenir bones expectatives.
Era una forma de riure's dels fans obsessius que creien que coneixerien els seus ídols i acabarien sent amics o parella.
Però la generació Z ha decidit girar la truita i veure-la en positiu i amb ironia i bon humor. És el nou "dont' worry, be happy", amb un toc despreocupat, cursi o fins i tot romàntic que es comparteix amb els amics per passar una bona estona.
"És una generació que ha descobert que si t'adaptes als missatges pots sobreviure", explica Ballester. "M'insultes? Doncs acceptaré l'insult. Així ja no m'insultes. Si em faig amb l'insult ja no em fa tant de mal".
Els perills d'un "delulu" portat a l'extrem
També hi ha, però, una cara fosca. "El risc és que algunes persones confonguin aquest costat optimista amb una negació de la dificultat que han d'afrontar i de les vulnerabilitats pròpies", detalla Ubieto.
Amb tot, en rebaixa les conseqüències i afegeix que "quan no els hi funciona, que passa molt, venen a veure'ns als psicòlegs":
"Jo atenc a joves que han estat delulu i com que la realitat no ha confirmat els seus deliris han vingut a veure'm. A explicar-me que, potser sí que hi ha coses d'ells que no funcionen. Potser la parella els ha deixat perquè s'han equivocat, no perquè no hagi entès la magnitud de la seva vàlua".
Cap a una societat cada cop més individualista
Per Ballester el delulu també revela una individualització creixent de la societat. "Jo crec que l'etiqueta no durarà gaire, en sortirà una altra, però l'opció de la desconnexió amb la perspectiva més dura de la realitat i amb l'empatia es conservarà":
"Que no t'importi res i que et desvinculis de tot també significa que ets més funcional per als qui finalment prenen les decisions més importants. Jo em continuo fent la pregunta: Darrera de tot això qui hi ha? Hi ha interessos? Qui treu profit d'això? Qui anima aquesta roda?".
Un punt de narcisisme és necessari a la vida, apunta Ubieto, "però si agafes velocitat en aquesta tendència de positivitat pots acabar com Elon Musk o Donald Trump, que són uns narcisistes delirants de manual".
Precisament, el psicòleg posa el focus en la transcendència i el poder que concentren aquests dos personatges per exemplificar que hi ha una deriva social que legitima segons quins discursos delirants.
El delulu, doncs, pot ser només una tendència passatgera, però encapsula perfectament el món en què vivim.
