Qui són els drusos i per què Israel diu que els protegeix a Síria?

Amb la caiguda del règim del dictador Bashar al-Assad, a principis de desembre, s'acabaven 14 anys de guerra i conflicte a Síria. Això, però, no significa que s'hagin acabat les tensions sectàries que hi ha al país. 

De fet, la convivència entre les diverses comunitats que conformen el país és molt complicada i dificulta que Síria pugui reconstruir-se. 

Els últims dies s'han desencadenat enfrontaments entre drusos i sunnites que han deixat desenes de morts --la majoria drusos--, segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans. 

Segons aquest observatori, el conflicte hauria esclatat quan ha començat a circular un vídeo on es veu un home suposadament drus maleint el profeta Mahoma. Si bé no està clara la veracitat del vídeo ni que la persona sigui drusa, n'hi ha hagut prou per encendre els ànims. Ha sigut aleshores quan un grup d'homes armats, suposadament sunnites, han atacat la ciutat de Jaramana, de majoria drusa. 

Des d'aleshores hi ha hagut enfrontaments als suburbis de Jaramana i Sahnaya, a prop de Damasc, però també al sud del país, a la província de Sweida. 

A això s'hi afegeix que Israel ha bombardejat una vegada més Síria, amb el pretext de defensar els drusos.

Precisament aquesta matinada, caces de combat israelians han bombardejat la capital de Síria, Damasc. Concretament, una zona pròxima al palau presidencial. 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el ministre de Defensa, Israel Katz, han signat conjuntament un comunicat en què admeten que l'atac "és un missatge clar al règim sirià" i afegeixen: "No permetrem que les tropes síries avancin al sud de Damasc ni cap amenaça a la comunitat drusa." 

Aquest és el segon atac d'Israel en territori sirià, després que dimecres ja va bombardejar Sahnaya l'endemà de l'esclat de violència contra els drusos.

Els atacs i les tensions creixents se sumen als centenars de morts per part de les forces armades afins al nou govern contra la minoria alauita --fidel a la família al-Assad-- que hi va haver a principis de març.

En parlem amb Gabriel Garroum Pla, investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) especialitzat en Relacions Internacionals i Orient Mitjà.
 

Qui són els drusos? 

Els drusos són una comunitat religiosa i ètnica originària del Llevant, de tota la zona de Síria, Palestina, Israel i el Líban.

El seu origen, explica Garroum, prové de les muntanyes del Líban i del sud de Síria, de la zona coneguda com a "Djebel al-Druze" --la muntanya drusa o l'Estat del Mont Drus--. Aquesta zona va ser un estat autònom durant el mandat francès de Síria del 1921 al 1936. Estava pensat per funcionar com a govern drus sota supervisió francesa. 

Quan es creen diversos estats independents a la zona del Llevant, la comunitat drusa queda dividida. És per això que actualment hi ha comunitats druses en diversos països: Síria, Israel, el Líban i algunes zones de Jordània. 

"Són una comunitat bastant particular, amb un sistema iniciàtic. Deriven de l'ismailisme --una branca de l'Islam--, però molts no es consideren musulmans", explica Garroum. Els que sí que es consideren musulmans provenen del xiïsme, de la branca Ismail'i.

"És una comunitat molt forta i que ha tingut un rol molt important en part dels esdeveniments històrics de tota la zona, tant a la guerra civil del Líban com a la independència siriana", afegeix l'investigador de la UPF. 

A Síria representen al voltant d'un 3% de la població, si fa no fa mig milió de persones. Es concentren, sobretot, als voltants i sud de Damasc --com Sehnaya--, escenari dels enfrontaments recents.  

Per què Israel els protegeix?

Israel té una part de població drusa --unes 150.000 persones--, i la comunitat drusa a Síria té simpatia i relació amb Israel. 

El ministre d'Afers Exteriors d'Israel, Gideon Saar, feia aquesta crida internacional: 

"Demano a la comunitat internacional que compleixi la seva comesa de protegir les minories a Síria, especialment els drusos, del règim i els seus grups del terror". 

Per Garroum, però, "Israel està utilitzant les divisions de Síria a favor seu, posant bastons a les rodes al nou govern per afavorir la desestabilització del país". 

Les paraules del ministre d'exteriors israelià arriben després que Israel bombardegés dimecres la localitat siriana d'Ashrafieh Sahnaya, als afores de Damasc, enmig de forts enfrontaments armats entre les forces de seguretat estatals i grups presumptament afiliats a la minoria drusa.

Israel es presentava com a defensor dels drusos davant els "extremistes". Cal tenir en compte, però, que Israel fa més d'una dècada que bombardeja Síria. Des de la caiguda del dictador Bashar al-Assad, a principis de desembre, els atacs han augmentat notablement. 

Israel també ha mostrat gestos de complicitat cap a aquesta comunitat a través de la religió. El 14 de març i el 25 d'abril, Israel va permetre els dos primers pelegrinatges de centenars de clergues drusos al país, concretament a Nabi Shuayb, als alts del Golan. Era la primera vegada que es permetia creuar des de la guerra dels Sis Dies, l'any 1967.

Quina és la relació dels drusos amb el nou govern d'Ahmed al-Sharaa? 

Els drusos són una comunitat "molt dividida", repeteix Garroum. Tant ara com abans, amb el dictador Bashar al-Assad. 

"Alguns dels clergues drusos estaven a favor d'Al-Assad i d'altres no, i ara passa el mateix amb el nou govern de Damasc", matisa l'investigador:

"Mentre hi ha faccions molt crítiques i amb certa tendència a veure Israel com un potencial més positiu, hi ha altres clergues o grups molt més favorables o moderats en aquest sentit vers Damasc, amb més voluntat de trobar un consens i un acord".

Ara, des de la caiguda d'Al-Assad, a principis de desembre, algunes milícies s'han integrat a Damasc amb l'acord del nou govern d'Ahmed al-Sharaa. D'altres, amb capacitat d'utilitzar armes, no s'han dissolt. Aquests són, segons Garroum, els que han tingut més participació en els enfrontaments recents. 

El nou govern d'Ahmed al-Shaara ha sigut capaç d'unificar el control militar d'alguns batallons i grups al voltant d'Hayat Tahrir al-Sham (HTS), però d'altres no. Això, considera Garroum, "li està passant una factura enorme al govern". 

"Segueixen havent-hi grups que no són controlats, per incapacitat o falta de voluntat, que tenen una actitud molt més sectària i violenta i molt més oberta a cometre atacs com els d'aquests dies i com els de la costa de principis de març". 

De fet, després dels atacs de la costa, el president interí del país, Ahmed al-Sharaa, ja va fer un discurs on va apel·lar a la unitat nacional. També va dir que la violència forma part dels reptes esperats de la transició de poder.

Davant l'escalada de violència recent, les forces governamentals també patrullen mentre l'executiu reclama tenir l'autoritat sobre les armes. 

"Les armes s'han de restringir a les institucions estatals. Si això no passa, les armes estaran en mans de grups il·legals i indisciplinats i tornarem als mateixos problemes", ha dit aquest dijous el governador dels suburbis de Damasc, Amer al-Sheikh. 

Els milicians drusos, però, es neguen a desarmar-se perquè diuen que, de moment, l'executiu ha estat incapaç de protegir-los.

Aquestes tensions sectàries compliquen encara més l'estabilitat de Síria?

Els enfrontaments d'aquests dies entre drusos i sunnites, les matances de la costa de principis de març i els atacs d'Israel compliquen la fràgil i inestable situació que viu Síria.

"Tot això són elements que, si no són tractats de manera seriosa, si no s'assegura el control militar per part de Damasc i s'eliminen i es depuren responsabilitats de qualsevol batalló que tingui aquestes actituds sectàries, al final el mateix govern d'HTS perdrà credibilitat tant dins del país com cap a fora", opina Garroum.  

Si bé el govern interí d'Al-Sharaa són els hereus de la revolució siriana, amb aquestes actituds, diu Garroum, "està lluny de dur a terme l'agenda que bona part de Síria s'esperava. "És preocupant i complex", lamenta. 

Mentre el país intenta recuperar-se, físicament i emocionalment, dels anys de guerra i de dècades del clan dels Assad, la població viu amb por l'esclat de la violència interna o regional. O, també, de quedar-se estancada en una inestabilitat permanent.