Quin marge de maniobra té Donald Trump realment per castigar l'economia espanyola
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posat el 9 de juliol com a data límit per a un acord amb la Unió Europea sobre els aranzels. I les negociacions estan molt verdes.
Però, a més, hi ha introduït un altre factor per apujar encara més les apostes. L'amenaça a Espanya per no comprometre's a gastar el 5% del PIB en despesa militar.
La Comissió Europea ja examina l'última oferta dels Estats Units i la presidenta, Ursula von der Leyen, ha expressat la voluntat d'arribar a un acord amb Washington, però amb cautela.
Estem preparats per a un acord. Alhora, ens preparem per a la possibilitat que no s'arribi a cap acord satisfactori. Per això, hem fet consultes sobre una llista de reequilibri i defensarem els interessos europeus segons faci falta. En resum: totes les opcions continuen sobre la taula.
Després d'escoltar els negociadors de la comissió, els 27 opten per una ambigüitat calculada. Encapçalats per Alemanya i França, han coincidit que aposten per un acord ràpid i pragmàtic, que acabi amb una incertesa que està fent molt mal a les empreses.
Tot i això, també diuen que no pensen firmar un acord de comerç desequilibrat i, en aquest cas, es mostren disposats a contraatacar Trump amb la mateixa proporció d'aranzels, que podrien arribar al 50%.
Amb l'ajuda d'experts, hem analitzat quines vies tindrien els Estats Units per castigar els productes espanyols.
Fins a quin punt Trump pot complir la seva amenaça?
Tècnicament, els Estats Units no poden fixar aranzels únicament contra un estat membre de la Unió Europea. Però pot trobar fórmules per fer-ho, a la pràctica. Ho explica Raymond Torres, director de conjuntura de Funcas:
En principi, no pot aplicar mesures contra productes específicament espanyols, perquè la política comercial està consolidada dins la UE, però sí que pot identificar productes que s'exporten fonamentalment des d'Espanya.
I d'això ja hi ha precedents. Va passar amb l'oliva negra, que es produeix principalment a Andalusia i que s'exportava en grans quantitats als Estats Units per amanir les pizzes.
El 2018, durant el seu primer mandat i al·legant que els agricultors nord-americans patien una "competència deslleial" davant els seus homòlegs espanyols, que rebien ajudes de la PAC --la política agrària comuna--, Trump va fixar uns aranzels de més del 30%. La seva quota de mercat als Estats Units s'ha repartit entre els productors de Califòrnia (impulsors de la mesura), el Marroc, Egipte o Turquia.
Per tant, una possible fórmula seria apuntar a productes específics en els quals Espanya té més pes dins la UE, com els vins i caves o l'oli d'oliva.
Però, tècnicament, un aranzel dirigit cap a aquests productes afectaria tota la resta d'estats membres. Almenys, segons les regles.
Proteccionisme i arbitrarietat
L'OMC va titllar d'il·legal la mesura, però des de llavors l'únic que s'ha aconseguit és una petita reducció. "S'està produint un canvi", explica Torres, "perquè el sistema es basava fins ara en la reciprocitat, en regles de joc estables, i ara passem a un sistema unilateral, que ni tan sols és proteccionisme, en el qual Trump fa el que li sembla". Més que proteccionisme, es tracta d'un problema d'arbitrarietat.
Hi ha una sèrie de procediments dins l'OMC per vehicular queixes i com a últim recurs un panel arbitral, però no pot funcionar adequadament perquè els Estats Units no han volgut nomenar jutges, àrbitres.
Una postura que contribueix a enverinar els conflictes, perquè si l'amenaça tira endavant Europa podria respondre amb mesures compensatòries, com restringir exportacions de productes clau als Estats Units o represàlies a determinats productes nord-americans. Segons Irene Guardiola, sòcia de Guardiola Lawyers, "actuar arbitràriament, sense posar-ho en coneixement de l'OMC, i d'avui per a demà, no és legal".
D'acord amb les regles de l'OMC, si imposo una mesura restrictiva a un país, he de justificar-ho, perquè he de tractar tots els països per igual.
Per tractar els estats de manera diferent, s'han d'establir acords preferencials (si es vol "premiar" un soci comercial) o bé justificar mesures antidúmping, de salvaguarda, per protegir la indústria local davant les importacions de mercaderies que es fabriquen amb avantatges competitius, com ara subvencions.
Una altra manera és al·legar qüestions d'ordre públic i protecció nacional, per vetar l'entrada de productes que puguin anar en contra de la salut pública, el medi ambient, etc. En aquest cas, més que un aranzel, seria directament una prohibició. "Però qualsevol d'aquestes fórmules s'ha de plantejar dins l'OMC, i no pas perquè Espanya no estigui col·laborant amb la despesa militar, s'ha de justificar des d'un vessant comercial i econòmic."
Hauria de demostrar davant l'OMC que Espanya està generant un comerç deslleial en un producte determinat.
Altres fórmules a l'abast de Trump
Trump té d'altres fórmules al seu abast, que van més enllà dels aranzels. I tampoc va concretar res. De manera que podria, per exemple, limitar la participació d'empreses espanyoles en les licitacions públiques. "Trump va parlar de represàlies comercials en general", puntualitza Torres, "no sabem si es tracta d'aranzels o d'altres mesures com ara restringir l'accés al mercat nord-americà".
Podria congelar contractes en curs o bé posar-hi entrebancs.
Mentrestant, el ministre Carlos Cuerpo apel·la al paraigua de la Unió Europea en les negociacions i insisteix que "la Comissió Europea és l'encarregada de negociar per part de tots els estats membres".
Caldrà veure ara com tot plegat pot afectar les negociacions sobre els aranzels del 30% amb què Trump vol gravar les importacions europees. Uns aranzels rebaixats, de moment, al 10%, i sobre els quals les dues parts han de prendre una decisió final el 9 de juliol. La Comissió Europea hauria de ser l'encarregada de "defensar" Espanya si els Estats Units li imposen aranzels específics.
