Quina història amaguen els impactes de la paret del Parlament de Catalunya?

A principis d'aquest any, amb Joan Gallifa vam anar de visita al palau del Parlament, al parc de la Ciutadella de Barcelona. Ens havien encarregat un documental sobre el 40è aniversari del Parlament actual i volíem buscar algunes pistes que ens donessin una mica d'èpica a una història que, d'entrada, ens semblava insubstancial. Ens equivocàvem del tot. Havíem oblidat que, si els fas les preguntes adequades, de vegades, els edificis parlen.

Mentre passejàvem una mica ensopits, de cop ens vam fixar en uns impactes que hi havia a la paret d'un dels patis interiors de l'edifici. "Què són aquests forats?" –vam preguntar. El nostre acompanyant no ho sabia. Nosaltres no som experts en armament, però ens semblaven impactes de bala, o de metralla, o de morter. Allà hi havia hagut sarau. Ja teníem feina.

Primer de tot vam pensar que no es tractés dels efectes d'un bombardeig. Mireia Capdevila, experta en els bombardejos de la Guerra Civil, ens va confirmar que el parc de la Ciutadella havia rebut tres atacs. Els dos primers, el març i el juliol del 1937, no van afectar l'edifici; i sobre el tercer, el març del 1938, hi ha constància que va provocar alguns desperfectes al Parlament, però no sabem quins. Podria ser que aquells forats els hagués fet una bomba?

Vam recórrer a l'exèrcit. El coronel retirat Francisco Segovia, expert en armament, ens ho va descartar: aquells impactes no eren de bomba o de morter. "Hi hauria senyals de metralla" –ens va explicar. Allò eren impactes de bala, fets amb pistola o amb fusell i, probablement, s'havien disparat durant el segle XX. Això ens permetia acotar més el moment. De tots els enfrontaments violents que va viure la capital catalana durant el segle passat -la Setmana Tràgica, els fets d'Octubre del 1934, el 19 de juliol del 1936- cap no havia passat a l'entorn del Parlament. Només un: els fets de Maig del 1937, un enfrontament armat entre anarquistes i comunistes a la rereguarda republicana. Ara ens calien els historiadors.

Vam contactar amb el professor Josep Lluís Martín Ramos, catedràtic de la UAB. El professor ens va posar sobre una pista que podia ser bona. "Sabeu qui va instal·lar la seva residència al palau del Parlament durant aquells mesos de la guerra? El president de la República, Manuel Azaña!" Resulta que quan, davant de l'ofensiva franquista contra Madrid, el govern de la República se'n va anar a València, el president Azaña va preferir instal·lar-se a Barcelona, a la seu del Parlament. I el professor ens va explicar que durant aquells fets de Maig del 1937, els anarquistes van voler assaltar el palau; havien rodejat el parc i disparaven contra la guàrdia personal del president. Segons va escriure Azaña en les seves memòries, els milicians havien aconseguit ocupar algun dels edificis propers al Parlament i, des d'allà, disparaven contra el palau. Al cap de tres dies, van poder evacuar el president Azaña del Parlament, i els tirotejos es van acabar.

Ara sí que hi estàvem molt a prop. El dia que vam tenir aquella conversa amb el professor Martín Ramos era el divendres 13 de març del 2020. L'endemà va començar el confinament i tot es va aturar. Però començàvem a veure d'una manera molt diferent aquella història que hauríem d'explicar quan poguéssim sortir del forat.