Quins mecanismes hi ha per evitar que un delinqüent sexual reincideixi?

Un dels assumptes que més va sorprendre l'opinió pública quan es va detenir l'únic sospitós per la violació d'Igualada és que el presumpte culpable ja tingués antecedents, amb només 20 anys. Què es pot fer per evitar que una persona amb uns antecedents com els seus cometi una agressió tan brutal?

 

La importància dels antecedents

Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia i Criminologia de la Universitat de Barcelona i expert en psicologia de la violència, ha explicat a "Els matins" que, en el cas de la violació d'Igualada, cal tenir en compte que "la legislació penal que afecta els adults no afecta els antecedents en edat jove", però que als registres policials hi consta tota la informació que tenen els altres cossos, i que la fan servir per a la prevenció de delictes. En aquest cas, aquesta informació ha ajudat a detenir el sospitós.

 

Els programes de reinserció

Un cop detingut, i si se'l condemna per la violació, "el món penitenciari ofereix programes d'intervenció específica, que es coneixen amb el nom de 'tractaments', amb l'objectiu que les persones condemnades es rehabilitin a la presó i se n'eviti la reincidència". Pueyo recorda que aquests programes específics per a condemnats per delictes sexuals, en què Catalunya és pionera a l'Estat, "són voluntaris".

 

 

La dificultat de la rehabilitació

Pueyo també deixa molt clar que, "en general, els agressors sexuals tenen perfils molt heterogenis i molt diversos", però que "el grup de delinqüents sexuals que tenen un historial d'agressions previ, com passa en el cas d'Igualada, és petit". És a dir, no hi ha gaires casos en què els precedents delictius anticipin un risc futur en la conducta. Però en el cas concret de la violació d'Igualda, Pueyo subratlla que "la intervenció policial i judicial evitarà el risc que continuï agredint".

Tot i insistir en la idea que "els delinqüents sexuals, en general, tenen unes baixes taxes de reincidència", Pueyo també remarca que "alguns casos tenen una probabilitat molt elevada de risc" i això cal tenir-ho en compte. És per això que la intenció és que "els programes de tractament voluntaris dins de l'entorn penitenciari tinguin complements fora de les presons", de manera que es puguin monitorar els delinqüents per evitar-ne la reincidència. En aquest punt, es fa "un esforç econòmic i humà molt important", resol Pueyo.