Quinzena victòria de Ducati; entra en joc l'efecte Bastianini

Enea Bastianini ha ressorgit després d'una mala temporada, plena de lesions; a temps per protegir els interessos del seu company d'equip, Pecco Bagnaia. Dissabte no el va passar i va salvar el podi del campió, i aquest diumenge ha marxat i ha deixat que la lluita per al Mundial es quedés al darrere; primera victòria en catorze mesos per al de Rímini.

La paradoxa és que a partir d'ara no sembla que Jorge Martín –que no ha fet bon cap de setmana– pugui comptar amb l'ajut de Johann Zarco (li agradaria a la cúpula de Ducati?), al mateix nivell que els competidors. És a dir, per velocitat i per ordres d'equip, Pecco síque tindria més ajut d'Enea, que podria actuar per interposició. Tal com ho veig jo, a banda, que Ducati es reserva pujar el madrileny a l'equip oficial si guanyés, per no perdre l'honor de lluir l'1 de campió; no estan segurs de què pot passar; com la resta del món.

 

 

Estadístiques brutals

Ducati arriba a les 15 victòries (en 18 curses, de moment) en una sola temporada, igualant el rècord d'Honda del 1997 (15 curses) i 2003 (16 curses). Ara, en un Mundial amb 20 curses, aquí la marca italiana ho té més fàcil, i aleshores hauríem de poder comparar-ho en percentatges. El 1997 tot ho va guanyar Honda; i el 2003, van ser 15 victòries d'Honda i 1 de Ducati.

Entrant al detall en el que porten fins ara, són 36 podis esprint de 51 possibles (Austràlia no es va disputar), és a dir, un 70,5% d'efectivitat. En curses de gran premi, són 39 podis de 54 possibles, una efectivitat del 72,2%. De les 35 curses disputades, n'hi ha hagut 11 en què els tres del podi conduïen motos de Bolonya.

No m'estranya que KTM i Aprilia vulguin collar al màxim als despatxos la marca que lidera d'una forma tan abassegadora en tots els àmbits, també en el capítol de constructors. Motorsport.com publica que les marques ja tenen un esborrany de les noves concessions 2024. A banda del que podem imaginar que tindran a favor Honda i Yamaha, Ducati tindria limitació de neumàtics, testos i motors, i no podria fer wild cards. Les altres dues marques europees volen més limitacions, demostrant que la distància és molta encara.

 

Àlex Márquez, yes you can

S'havia proclamat campió de Moto2 a Sepang el 2019. El circuit li agrada, però no és l'únic que el sap gaudir, és clar. Ha fet un cap de setmana a un gran nivell. Marxa amb 32 punts (el màxim és 37). Demostra, una vegada més, que amb una Ducati satèl·lit es poden fer grans coses. Ara mateix és 11è de la general a 7 punts del 10è (Miller). La batalla amb el company Diggianantonio l'està guanyant per 49 punts. No, això amb Honda no ho hauria fet mai de la vida.

 

Honda podria haver trobat substitut a Márquez

Han sonat moltíssims més noms dels que hauran estat veritat. Però tot apunta al fet que Luca Marini acceptaria una oferta de dos anys de Repsol Honda, per acompanyar Joan Mir en la nova època de la formació de fàbrica japonesa. El seu germà, Valentino Rossi, ha penjat una foto antiga seva de quan era pilot Honda. Deixar una Ducati, encara que satèl·lit, per anar a la pitjor moto de la classificació de constructors? És un equip oficial, diu Marini...

 

Pedro Acosta, el futur és seu

El pilot de Mazarrón (Múrcia) ha creuat la meta segon a Malàisia i li ha valgut per proclamar-se campió del món de Moto2. Segon títol en tres anys (campió de Moto3 el 2021). El pròxim dia 28 debutarà a València amb la Gas Gas que deixi Pol Espargaró. Es mereix no tenir pressió, però tindrà 11 curses del 2024 per robar-li a Marc Márquez la distinció de pilot més jove de la història de la classe reina a guanyar una cursa. Quan Márquez va debutar el 2013, la RC213V era una moto competitiva; l'actual Gas Gas RC16 té mancances respecte de la Ducati.

"L'any passat vaig cometre moltes errades i vaig caure molt. Vam decidir començar de zero i guardar les errades en un calaix. L'any passat havíem buscat la posada a punt ideal de la moto, però encara era massa petit i lleuger per a una Moto2, així que vam fer un pas de gegant a l'hivern i vam reforçar-nos en conjunt, mentalment, físicament i en experiència. Sabíem què calia fer. (...) Els caps de setmana de curses no són fàcils i de vegades remuntar és molt complicat, però hem progressat. L'objectiu era ser competitius i ho hem fet."