Ràdio Arrels engega una campanya de micromecenatge per assegurar el seu futur
Ràdio Arrels va ser creada l'any 1981 arran de l'elecció del socialista François Mitterrand perquè durant la seva campanya electoral va anunciar que autoritzaria les ràdios locals fins llavors prohibides.
Abans, fins i tot, de l'aprovació d'aquesta llei, el novembre del 1981, l'emissora Arrels va començar a emetre com a ràdio pirata. Els primers programes van ser a finals del mes de maig del 1981 des del barri de Sant Jaume de Perpinyà.
Legalització i consolidació
Després de la votació de la llei, Ràdio Arrels es va convertir en ràdio lliure autoritzada. L'any 1983 els seus estudis se situaven a Canoes. Actualment, és una ràdio associativa, amb seu al Soler, tot i haver estat situada durant més de 30 anys al centre de Perpinyà.
L'estatut de ràdio associativa no li permetria tenir més del 20% del pressupost provinent de la publicitat. Des del seu origen, però, els responsables de l'únic mitjà de comunicació exclusivament en català de la Catalunya del Nord han descartat finançar-se amb publicitat.
La situació financera actual
Amb quatre repetidors i cinc treballadors, el pressupost anual és de 170.000 euros. Sense publicitat, depèn dels recursos propis i de les subvencions.
Actualment, l'ajuda més important arriba a través dels fons de suport a l'expressió radiofònica local, dedicats a les 700 ràdios associatives del conjunt de l'estat francès que els permet complir la missió de comunicació social de proximitat.
Aquesta partida va perillar la tardor del 2024. El govern dirigit pel primer ministre Michel Barnier, que buscava estalviar en els pressupostos del 2025, va proposar de retallar aquestes subvencions fins a un 30%. La caiguda del govern Barnier va apartar aquesta amenaça, però ha despertat les preocupacions dels directius de Ràdio Arrels.
Albert Noguer, director de l'emissora nord-catalana, veu com totes les subvencions estan baixant "a tots els nivells: estatal, regional i departamental".
L'ajuda de la Generalitat de Catalunya és particular. Des de l'inici de les retallades, a finals de l'any 2000, el govern català va suprimir la subvenció a Ràdio Arrels. Des de llavors no s'ha recuperat, sinó que cada any s'han de presentar nous projectes per aconseguir un finançament concret.
Campanya de suport financer
Davant de la situació financera fràgil i les amenaces polítiques, com la possible victòria electoral de l'extrema dreta tant al departament de Pirineus Orientals com a la regió d'Occitània que significaria molt probablement una baixada dràstica de les ajudes d'aquestes institucions, l'Associació Arrels vol canviar el seu model financer.
La idea és no dependre exclusivament de les subvencions i potenciar les subscripcions directes dels oients a través de donacions puntuals o mensuals. L'objectiu és poder aconseguir uns 100.000 euros cada any per poder augmentar el pressupost global i així mantenir la independència editorial, a banda d'ampliar la presència al territori a través dels locals ja existents a Prada i Ceret.
Vídeos a les xarxes
La recollida de fons s'ha acompanyat d'una campanya de suport a través de vídeos a les xarxes socials amb personalitats tan diverses com el Julien d'"Eufòria", Lluís Llach o Cesk Freixas, però també Jean Castex, el que va ser batlle de Prada i primer ministre de França, pagesos o periodistes d'altres mitjans de comunicació.
En aquest sentit, cal destacar que, al llarg dels gairebé 45 anys d'existència, l'emissora nord-catalana ha tingut la funció de formadora de comunicadors. Entre els professionals que han destacat, alguns encara en actiu a France 3 País Català, France Bleu Roussillon, La Semaine du Roussillon... en trobem uns quants que han passat en algun moment pels micròfons de Ràdio Arrels, entre altres, una servidora.
