Radiografia de l'èxode urbà: qui marxa de la ciutat i quines comarques creixen més

Viure a les ciutats és cada vegada més difícil, amb uns preus de l'habitatge disparats. Davant d'aquest escenari, hi ha més persones que decideixen traslladar-se de la ciutat cap a zones menys massificades i amb una pressió immobiliària menor.

Aquest fenomen no és nou. L'èxode urbà va començar a finals dels 70, però es va desdibuixar durant els anys de la crisi immobiliària. En l'última dècada, la sortida massiva de les grans ciutats ha tornat a repuntar.

Jordi Bayona, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics i doctor en Demografia per la UB, explica que el fenomen s'ha reactivat, però ara amb unes característiques diferents: "Actualment, les grans ciutats estan atraient o retenint població jove, amb estudis o que estan estudiant, però que no poden accedir a la propietat. I la gent que surt està al voltant dels 35-39 anys."

Al mateix temps, hi ha un volum molt important d'arribada de població nascuda a l'estranger, sobretot població jove i amb estudis, també de països del nord global. Aquesta és una tendència que s'ha accentuat en els últims anys.

 

La pressió immobiliària expulsa de les ciutats

Les migracions internes sovint s'expliquen per una barreja de motius, com ara poder viure en un habitatge més gran o en un entorn menys urbà. Però al mateix temps, les dades mostren una correlació entre el preu de l'habitatge i la sortida de les ciutats.

"En moments en què la pressió sobre el mercat immobiliari és més baixa, aquesta tendència es difumina" explica Bayona.

"Hi ha un factor d'expulsió força important."

Ho demostra el fet que, a Catalunya, aquest fenomen ha repuntat en l'última dècada després de frenar durant els anys de la crisi immobiliària, quan els pisos van deixar de pujar o, fins i tot, es van abaratir.

A això s'hi afegeix que la fecunditat a les ciutats és molt baixa. I és que perden població de les franges d'edat lligades a formar una família o accedir a un habitatge en propietat, com explica Jordi Bayona: "És una qüestió del cicle de vida familiar, la formació d'una llar, si tenen o no tenen nens, si es vol un tipus o un altre d'habitatge."

 

On s'instal·len els que marxen de la ciutat?

El Barcelonès és, amb diferència, la comarca que perd més habitants per migracions internes. L'any 2023, 75.000 persones van marxar a altres comarques i el saldo migratori amb la resta del país va ser negatiu.

A l'altre costat de la balança hi ha el Baix Penedès i comarques que limiten amb el Barcelonès, com el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.

 

El 2023 és només un exemple d'una tendència general de les últimes dècades. De fet, en els últims 50 anys, la comarca que més ha crescut és, de llarg, el Baix Penedès, que ha multiplicat per quatre la seva població.

Els municipis de la primera corona metropolitana, com ara l'Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet, són un punt d'arribada de persones nascudes a l'estranger i que s'havien instal·lat a Barcelona.

En canvi, la població nascuda a Catalunya que busca sortir de la ciutat s'instal·la sobretot en municipis de la segona corona, com ara al nord del Maresme o al Vallès Oriental.

Per àmbits territorials, també és el Penedès el territori que rep més població de l'àrea metropolitana: