Ramats d'ovelles geolocalitzats amb GPS: Tremp impulsa un projecte pioner a l'Estat

L'Ajuntament de Tremp ha impulsat un projecte pioner a tot l'Estat amb la instal·lació de collars amb GPS en més de 300 ovelles de vuit explotacions del municipi. 

L'objectiu és digitalitzar la ramaderia extensiva i facilitar una gestió molt més eficient de les pastures, especialment en un context marcat per la sequera, les altes temperatures i l'augment d'atacs al bestiar.

Els dispositius ja han començat a generar dades i permeten als ramaders conèixer en temps real el moviment dels animals, la seva distribució al terreny i qualsevol alteració del comportament. 

La tecnologia incorpora sistemes d'intel·ligència artificial capaços de detectar anomalies com parades prolongades, moviments irregulars o canvis sobtats d'activitat que poden indicar una malaltia, un accident o un episodi de risc.

Un dels elements clau del projecte és el desplegament de sis antenes LoRaWan dins del terme municipal. La manca de cobertura mòbil en moltes zones del Pirineu dificultaria l'enviament de dades, i per això l'Ajuntament ha creat una xarxa de comunicacions específica que garanteix la connectivitat del sistema. 

Gràcies a aquesta infraestructura, les dades dels collars es transmeten de forma contínua i fiable, fins i tot en les àrees més remotes.

"Un salt endavant"

L'alcaldessa de Tremp, Sílvia Romero, destaca que aquesta iniciativa "suposa un salt endavant" per a un sector que sovint treballa en condicions difícils i amb poca digitalització. 

Segons explica, el projecte obre la porta a "prendre decisions basades en dades reals" i a "incrementar la seguretat tant del bestiar com dels ramaders".

Segons la mateixa Romero, a la seva població "hi ha moltes zones sense cobertura de mòbil ni internet, i normalment on pasturen les ovelles són llocs aïllats... Per això el projecte porta associat un desplegament de 6 antenes, que a més serviran més endavant per a altres prestacions."

Entre els participants hi ha el ramader Gerard Cardona, que assegura que els nous dispositius "donen tranquil·litat" i redueixen hores de feina improductiva. 

Fins ara, les tasques de localització d'animals perduts o dispersos podien requerir recorreguts llargs en finques de gran extensió.

Cardona ha explicat quin procediment se segueix per assegurar el seguiment del ramat: 

Posem el GPS a l'ovella líder, la que guia les altres, o la que té més tendència a escapar-se; així ens assegurem de controlar tot el ramat.

Amb el GPS, Cardona considera que "tot és més ràpid i eficient", i destaca que és especialment útil en moments crítics com el part o l'alta activitat de depredadors. 

Sobretot, diu, és un estalvi de temps i diners: "Pots veure on son ràpidament. Abans, si una part del ramat se n'anava, no sabies on era... De vegades son gossos que les espanten o un ciclista, i era un drama. Ara és molt còmode, mires a l'app i ja saps on són." 

Un projecte d'un any que es podria consolidar

El projecte té una durada prevista d'un any complet. Aquest període permetrà analitzar patrons estacionals, d'hivernada i d'estiuada, així com els moviments del bestiar segons la meteorologia o els cicles de pastura. 

Amb totes aquestes dades, l'Ajuntament i els equips tècnics elaboraran un informe final que determinarà si el sistema s'ha de consolidar i, fins i tot, ampliar a altres explotacions o sectors ramaders.

La iniciativa compta amb finançament de la Diputació i del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que veuen en la digitalització del sector primari una eina essencial per garantir-ne la viabilitat a mitjà i llarg termini. 

La implementació de tecnologia en zones rurals pretén, a més, reforçar l'activitat econòmica local i assegurar la continuïtat de la ramaderia extensiva, clau per al manteniment del paisatge i la biodiversitat associada a les pastures.

Tremp es converteix així en un municipi de referència en la innovació aplicada a la ramaderia de muntanya. Si la prova pilot confirma els bons resultats inicials, el model podria replicar-se en altres territoris del Pirineu i d'arreu del país, cosa que marcaria un abans i un després en la manera de gestionar ramats i aprofitar els recursos naturals.